Astrid Sandström Colomer (Vic, 1983) és Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses per la UVic des de 2005. Seguidament va cursar un postgrau de Control de Gestió a la UPF mentre treballava al grup Bonpreu, al departament de facturació. Més d’un any després va treballar al sector financer, a dues institucions diferents. Posteriorment va treballar tres anys a una empresa comercial del sector farmacèutic, osonenca, encarregada de la comptabilitat i la tresoreria. Alhora, va cursar un altre postgrau, de Fiscalitat. Tot i que la situació econòmica no era molt reeixida, les seves inquietuds professionals la van portar a l’empresa Tous, on treballa actualment encarregant-se de la comptabilitat de proveïdors internacionals.
Astrid, diuen les dades que els mercats i les empreses d’objectes de luxe continuen creixent tot i la crisi. Quina és la teva visió?
Sí, hi estic força d’acord, tot i que caldria estudiar l’origen d’aquestes dades. No obstant, he de destacar que personalment tampoc ho estic vivint de molt a prop, ja que el target de Tous, tot i vendre joieria, és principalment la classe mitjana. I aquest és un mercat que no està precisament en alça sinó tot al contrari gràcies a les mesures tan eficients que estan duent a terme el govern del nostre país.
Quins són els factors d’èxit d’aquesta empresa?
Tous ha sabut apropar un producte de luxe i aparentment fora de l’abast de moltes butxaques a un públic objectiu molt més gran com és la classe mitja. A pesar de tenir una capacitat adquisitiva menor, aquest mercat és molt més gran i fins ara estava poc explotat. Això els ha permès innovar i fer-se un camí propi al sector consolidant-se com un referent de moda al gust i a l’abast de totes les edats i butxaques.
Després de diferents experiències professionals, com valores la feina actual?
Tenint en compte el panorama actual i que fa poc més d’un any que hi sóc, estic personalment molt satisfeta d’haver pogut tenir l’oportunitat de complir les meves ganes d’evolucionar professionalment, i més de fer-ho a una empresa del prestigi i la mida de TOUS.
Tot i que totes les feines que he fet m’han aportat coneixements molt útils tant a nivell professional com personal, aquí estic aprenent molt i sé que m’està ajudant a assolir les meves fites professionals.
Com és que vas decidir estudiar ADE?
L’estiu després d’acabar el batxillerat, i quan encara no tenia gens clar el que volia estudiar, vaig estar treballant durant un parell de mesos a una multinacional. Allà vaig aprendre moltíssim i em vaig adonar que el món empresarial era molt més atractiu del que m’imaginava. Poc després em vaig matricular a la UVic.
Has continuat la formació més enllà de la Llicenciatura i a altres centres. Quines diferències vas trobar?
De la UPF a la UVic no hi vaig trobar massa diferència. El nivell era similar i la quantitat d’alumnes era també força reduïda. La relació amb els professors era molt propera i la possibilitat de poder preguntar i participar activament a les classes era, com a la UVic, una realitat molt positiva.
Pel que fa l’altre postgrau (INESEM) és difícilment comparable ja que el vaig fer online. No obstant, haig de dir que vaig quedar molt decebuda. El material era molt precari, poc actualitzat i amb força errades, el que no aporta gens de confiança respecte el que teòricament t’estan ensenyant.
Amb la perspectiva dels anys i la teva trajectòria professional, creus que vas rebre una bona formació?
Globalment, sí. Tanmateix, des del principi vaig trobar a faltar pràctiques obligatòries i un enfocament més pragmàtic de les assignatures, més enfocat al món laboral. No és fins que acabes la carrera i t’inicies al món laboral que te n’adones que a penes saps res i que el poc que saps no tens ni idea de com aplicar-ho.
Quins aspectes destacaries?
Destacaria per sobre de tot la possibilitat que vaig tenir d’un ensenyament tan proper amb participació activa i diària entre el professorat i l’alumnat i un recolzament extra fora d’hores lectives. La realitat és que a la gran majoria de les universitat públiques te’n pots oblidar d’aixecar la mà a mitja classe si no has entès alguna cosa, o de participar activament en la resolució d’un problema matemàtic. Allà els professors expliquen la lliçó pel micròfon i si t’afanyes i arribes d’hora a classe potser tindràs la sort de seure; ets un número, és una realitat.
Quins consell donaries als que ara estan estudiant?
Els aconsellaria que fessin com a mínim un any d’intercanvi internacional, i si poden més. És una experiència molt enriquidora tant a nivell personal com professional. Als estudiants d’ADE els diria que quan acabin d’estudiar treballin durant un parell d’anys en una auditoria, independentment del que vulguin fer, perquè t’obre moltíssimes portes.
Mantens contactes amb companys dels estudis?
Sí, tot i que no tan sovint com fa uns anys. Almenys un cop l’any procurem fer un sopar tots els ex-companys i posar-nos al dia.
En general i per als companys de la teva generació, creus que els estudis han assolit les expectatives?
L’opinió general és satisfactòria, sí. Tots coincidim bastant en haver tingut una formació amb una bona qualitat d’ensenyament i un professorat òptim, tot i que també coincidim amb la falta de pràctiques obligatòries i la manca de projecció laboral d’alguna de les assignatures.
Creus que seria interessant crear una xarxa d’antics estudiants?
Sí, ens ajudaria a mantenir un major contacte entre els antics companys a un nivell més professional i també ens podria ajudar a fer-ne de nous en aquest àmbit.
Quines activitats hauria de fer una xarxa com aquesta?
Al ser una xarxa d’àmbit professional, ajudaria si es pogués segmentar en facultats però a la vegada si es pogués tenir accés i contacte amb totes entre sí. Podria ser una eina d’interacció entre els antics alumnes, la Universitat de Vic i el professorat on s’hi podrien publicar ofertes de treball, publicacions d’antics alumnes i professors, inquietuds i coneixements professionals, esdeveniments laborals i formatius , etc.
I, què hi podries aportar?
Inquietuds i coneixements professionals, per ara.
Gràcies Astrid, agraïm molt les teves aportacions des del món professional. Esperem que les teves idees sobre la xarxa d’antics estudiants siguin ben rebudes.
Rafa Madariaga
