Arnau Costa (Vic, 1985) i Rubén Ginestós (Granollers, 1985), tots dos llicenciats en Comunicació Audiovisual per la Universitat de Vic el curs 2010-2011, han rebut una distinció del Banc de Sang i Teixits pel documental ‘450 ml, un viatge d’anada i tornada’, que van fer com a projecte final de carrera, sota la direcció de la professora Rosa Pons.


D’entrada, felicitats pel premi! Suposem que n’esteu contents i us ha donat una empenta de cara al futur professional.

Moltes gràcies! Realment estem molt contents. Vam invertir moltes hores, passió i il·lusió en el projecte i el fet que ens reconeguin la feina feta és reconfortant.

Com vau decidir portar a terme el projecte? Quin va ser el primer impuls?

Volíem crear una peça audiovisual que tingués una utilitat més enllà de la pròpia divulgació d’un fet, que fos útil per a la societat i vam arribar a la conclusió que parlar de la conducta prosocial en l’acte de la donació de sang seria un aspecte rellevant de cara a donar a conèixer una necessitat que tenim tots com a ciutadans dins la societat: necessitem donar sang.

I com vau plantejar el documental? Quins eren els punts importants?

En aquell moment, ja havíem treballat en bastants projectes junts i, per tant, ja sabíem quin era el nostre “modus operandi”. És per això que ens vam plantejar donar un pas més i complir alguns objectius que teníem pendents; estàvem convençuts que volíem que a la peça hi apareguessin diverses tècniques fotogràfiques, comunicatives i cinematogràfiques, de forma que el documental adquirís un toc experimental.

Un cop acabada la carrera, què feu i quines expectatives teniu?

R: En l’actualitat treballo d’autònom com a dissenyador de nous mitjans; les meves feines van des de la realització de vídeos, a la creació de pàgines web, passant per el disseny gràfic per a empreses i institucions. Alhora, en els darrers mesos he creat diverses aplicacions web per a la seva venda i al setembre, si tot va bé, tinc planejat obrir una botiga online de compra social.

A: Com en Rubén, acabada la carrera m’he constituït com a autònom i estic realitzant treball de vídeo i alguna cosa de multimèdia. Treballar de “freelance” ens permet combinar els encàrrecs amb projectes personals, un fet que per als dos és molt gratificant.

Cap a on voleu orientar el futur professional?

La nostra intenció és continuar desenvolupant-nos en el món de les arts visuals. Mantenir el factor creatiu i personal en el treball és important per no perdre la il·lusió. 

Us heu plantejat continuar estudiant?

A: Sí. Crec molt en la formació continuada. M’agradaria endinsar-me més en el vessant teòric de la comunicació.

R: Crec que deixar d’estudiar pel fet d’acabar uns estudis és un error. La nostra professió requereix de grans dosis d’aprenentatge. Dominar una tècnica, un llenguatge o saber de què es parla no s’aconsegueix si no és amb hores d’estudi i sacrifici intel·lectual. Res és genuí sense esforç.

Havent acabat, què destaqueu de la carrera? Quins són els punts forts de la formació rebuda a la FEC?

És una carrera polifacètica que et mostra totes les disciplines que es troben en l’àmbit de l’audiovisual i t’ajuda a entendre l’entramat comunicatiu des d’una visió teòrica i pràctica. No assoleixes l’expertesa en cap àmbit però amb ganes, els coneixements adquirits et poden ajudar a comprendre i emprendre un camí en el món de les arts visuals.

I algun aspecte a millorar?

Fora bo millorar la connexió entre cursos. Que els alumnes de primer poguessin compartir espais i tasques amb els de quart donaria un valor afegit a la formació. 

Creieu que una associació d’antics estudiants seria interessant?

Si es gestiona bé i la universitat hi dedica els recursos necessaris, humans i econòmics, podria ser un factor molt interessant i un valor afegit més de diferenciació amb d’altres institucions acadèmiques.

Quines activitats penseu que podria desenvolupar un projecte com aquest?

Són moltes les activitats que es poden desenvolupar des d’un projecte d’aquestes característiques però el més important és que els ex-estudiants puguin continuar sentint-se vinculats a la universitat.

Quins són els vostres millors records d’aquesta època?

Quatre anys de carrera impliquen molts i molts records, moltes nits desperts amb lliuraments de projectes, tasques pendents… Amb el temps, es veuen amb certa nostàlgia. Però sens dubte, el millor de tot, les persones que hem conegut.

 

Rafa Madariaga