Els estudiants de periodisme cultural, assignatura impartida per la Doctora Ana Palomo, han rebut aquest matí la visita d’Ariadna Seuba per parlar de documentals. Seuba, que va estudiar Comunicació Audiovisual a la UVic-UCC, els ha explicat els grans trets dels documentals (sota una presentació anomenada Fer un documental (i no morir en l’intent)) i els ha mostrat el seu gran projecte: Operació Globus.

En primer lloc, Seuba ha volgut deixar clar que és molt important que els periodistes i comunicadors tinguin sempre els cinc sentits activats perquè, en qualsevol moment i lloc, la inspiració pot arribar. I no només per això; sinó que fins i tot, gràcies a les converses i observacions a terceres persones, poden sorgir magnífics projectes. De fet, així va començar el seu projecte «Operació Globus»: estava prenent un cafè amb seu pare i aquest va saludar un home que passava per allà. No obstant això, la directora del documental els ha confessat la tècnica de les «24 hores»; que consisteix en deixar reposar una idea per un projecte tot un dia. «Si passades aquestes hores el projecte segueix essent atractiu, es pot tirar endavant».

Seguidament, els ha dividit la sessió en les parts bàsiques del documental: preproducció, producció i postproducció. Els ha donat els punts claus, sota la seva pròpia experiència viscuda després del rodatge d’Operació globus, i com han d’actuar davant les diferents etapes remarcant la necessitat de realitzar-les amb persones de diferents opinions i visions per tal de poder enriquir el procés i garantir la innovació. De fet, Ariadna Seuba ha explicat que, sovint, el projecte evoluciona. Això és bo, però mai es pot perdre de vista quin és l’objectiu. Per il·lustrar aquesta teoria, ha posat un exemple amb fruites: «A vegades tens la idea de fer una maduixa, que evoluciona a llimona, i acaba sent síndria».

Quan Seuba els ha parlar de la prepoducció ha volgut deixar molt clar que, abans de tot, és bàsic estar molt ben informat sobre el què, el qui, el com i el quan. És a dir, és necessària la variació i nutrir-se d’idees i revisar què s’ha fet ja per tal de poder innovar i crear un projecte amb idees noves. En el cas del documental de l’Ariadna, aquesta part va ser molt important perquè va dedicar molt temps a buscar arxius i llegir-los; que anaven des de diaris personals dels anys 70 a gravacions antigues. A més a més, com parlem de processos que van des dels 3 als 5 anys, «hem de diferenciar molt bé entre companys de feina i amics. És un error molt comú, però és important mantenir les distàncies perquè són projectes molt durs i que atrapen molt. Hem de ser capaços i conscients que també hem de desconnectar».

A continuació s’ha parlat del guió i la legalitat. Per una banda ha comentat que «és molt important apuntar-se les coses per estructurar-se les idees. Michael Rabiger té uns exercicis molt durs que consisteixen en una bateria de preguntes molt concretes que t’ajuden amb el teu projecte. Si ets capaç de respondre totes les preguntes, ho tens tot lligat i controlat. Per això és bàsic tenir els objectius i el procés ben clar». Per l’altra banda, ha parlat de la importància de tenir-ho tot sota control des del punt de vista legal: «heu de ser conscients que tot ha d’anar signat sota contracte; des dels treballadors en el documental fins als drets d’imatge; passant pels personal releases i el permís de localització. Si no ho feu així, podeu perdre molt».

Arribada la segona meitat de la classe, Ariadna Seuba s’ha focalitzat en explicar com s’ha de presentar el documental. «Quan presenteu el vostre documental, és molt important que presenteu la biblia». És a dir, un dossier de dues pàgines on s’explica la informació bàsica del documental; des de la sinopsis i el tractament fins al pla de finançament; passant pels mitjans amb els quals es comptes i quin serà l’equip. Normalment, aquest document va acompanyat d’un pitch de 7 minuts el qual inclou un teaser per mostrar què es vol realitzar. Però, a banda de tota aquesta explicació, la directora del documental també ha aconsellat tenir un «elevator pitch» preparat per explicar en 30 segons tot el projecte. «Els elevator pitch són molt importants perquè, en cas de poder coincidir amb un gran productor, necessites tenir-ho tot molt clar per poder-los seduïr. No és fàcil parlar amb ells i, si et diuen que tenen temps per poder parlar amb vosaltres, no us espereu més de dos minuts».

Per tancar aquest apartat, ha parlat sobre el pla de finançament i els ha explicat els diferents apartats i punts que han de tenir en compte a l’hora d’entrar en un documental: subvencions, coproduccions, beques, capital privat, inversió pròpia i mercats. A més a més, Ariadna Seuba ha advertit que la postproducció és molt cara. No obstant això, ha remarcat que aquesta ha de ser realitzada per professionals perquè és un tema massa seriós com per fer-ho un mateix sense ser un expert.

Finalment, ha encoratjat els alumnes que siguin constants, tinguin passió, creguin en la idea, que no es desanimin, que aprenguin dels errors i, sobretot, s’ho passin d’allò més bé. Ariadna Seuba ha acabat la ponència demanant que esborrin del seu vocabulari la paraula «rendir-se» i que no baixin mai els braços. «En el cine, no s’hi val rendir-se ni desanimar-se. Si jo he pogut, que no vinc d’una família adinerada ni sóc «la filla de», vosaltres heu de creure i saber que també podeu».

 

Si feu clic al nom, trobareu el documental Operació Globus; dirigit per Ariadna Seuba.