Ariadna Reche. Estudiant de 4t de Periodisme 

Em dic Ariadna Reche, tinc 23 anys i estudio 4rt de periodisme a la Universitat de Vic. L’any passat vaig estar a Londres cursant 3r a la universitat de Roehampton. Sens dubte, una de les millors experiències de la meva vida. Mai deixaria de repetir-ho. 

Des que vaig començar la meva carrera, sabia que volia fer una mobilitat d’estudis. Eren tantes les ganes, que no vaig voler esperar més i, a segon de carrera, vaig presentar la meva sol·licitud. El setembre del 2016 em trobava volant sola direcció a la capital britànica amb un munt d’equipatge. No negaré que les emocions eren a flor de pell, igual que els nervis i, potser, una mica de por i tot. Despedir a la família a l’aeoroport, quan marxes fora per un temps llarg, sempre fa caure alguna llàgrimeta.

Tan bon punt vaig posar els peus a l’aeroport de Heathrow i vaig veure a alguns dels altres Erasmus, he de dir, però, que aquests sentiment de nostàlgia van esvair-se. Tots estàvem igual d’emocionats. Un bus de la universitat ens esperava a l’entrada per portar-nos directe al campus. Tot un luxe. Un cop fet el registre d’arribada i recollir les claus de la meva habitació a la residència, vaig dirigir-me al que seria, almenys per un temps, la meva nova “casa”.

Una altra mini furgoneta, que també ens proporcionava la universitat, va acostar-nos, als estudiants de la residència “Southlands”, a la nostra nova llar envoltada de natura. La rebuda al pis no podia haver estat més càlida. Amb les altres 5 noies que compartíem “pis” dins la residència de seguida vam fer-nos com germanes. Allà, eren la meva família i, fins a dia d’avui, encara ho són. De fet, la meva millor amiga, la Teresa, procedent d’Alemanya, farà el seu Erasmus aquest proper quadrimestre aquí, a la UVic. I l’Ann Lee, una altra de les meves millor amigues, ve aquest gener directament de la ciutat americana de Los Angeles per fer un retrobament a Barcelona. Les altres tres, segueixes a Anglaterra i ens veurem molt aviat.

L’Erasmus, per mi, ha estat l’obertura d’una porta al món. He millorat molt l’anglès i m’he adaptat a altres maneres de pensar, menjar i viure. Gràcies a això he vist que les coses poden fer-se de moltes maneres, no només com les fem aquí. Crec que sense aquesta experiència, ara que sé què és, jo no seria la mateixa persona. És per això que impulsaria a mil persones a fer el mateix. Els diria que no tinguin por i que només poden arrepentir-se d’allò que no proven. Els diria: Vola, obra les ales i viu.