Aquest dimarts 9 de juny a la tarda ha tingut lloc la segona sessió del cicle de webinars de la Facultat d’Empresa i Comunicació, amb la presència del director audiovisual del diari Ara, Antoni Bassas. El periodista ha parlat sobre “Qualitat o fake news. Els mitjans de comunicació després de la COVID-19”.

El periodista ha estat autocrític amb algunes de les pràctiques de la professió durant aquests darrers temps, tot i reconèixer que al principi van quedar superats per les circumstàncies. Finalment, s’ha endinsat en com viuen la pandèmia als Estats Units, aprofitant la seva experiència com a excorresponsal de TV3 a Washington (2008-2013).

Els mitjans i la COVID-19

Per un cantó, de bon començament, “hi havia qui jugava al tremendisme. Per l’altra, hi havia qui jugava a esperar-se a veure les proporcions que tenia la tragèdia. Ara veiem que els qui demanaven un confinament des de bon principi tenien raó. Però, llavors no estava clar, entre d’altres per la informació oficial que rebíem”, ha començat dient Bassas. De fet, el periodista ha explicat l’anècdota que “poc abans del confinament, els responsables de la Generalitat van venir al diari Ara i ens van dir que els preocupava més la grip que la COVID-19, i ens van treure xifres. Quan els responsables de Salut del teu país et demanen que no exageris, a mi se’m dispara un cert sentit de la responsabilitat. Llavors, però, es van alçar veus com les de l’Oriol Mitjà i ens va arribar l’evidència des del nord d’Itàlia”.

“En qüestió d’hores vam passar de parlar de plans de contingència, a trobar-nos a casa. Ens sabem adaptar ràpidament, però com en aquesta ocasió han estat poques. Tots estàvem afectats, i no hi havia salvació individual. A més, el coma induït a què els estats han portat l’economia feia que a la crisi sanitària s’afegís la crisi econòmica”, ha conclòs.

Antoni Bassas ha estat sincer: “La COVID-19 ens ha passat per sobre com a periodistes, però també ha passat per sobre a la OMS i als governs, que tenien la pressió dels lobbies econòmics. Tot just refets de la crisi del 2008, hem tancat les fronteres. Tot plegat tenia un aire que ho superava tot”. No obstant, passat el primer impacte, Bassas considera que la professió ha reaccionat bé. I ho ha exemplificat: “TV3 ha reaccionat amb molt de gruix, el diari Ara ha fet un diari de paper, la web, la versió en PDF i vídeos sense ningú a la redacció. Aquí els periodistes han excel·lit, els fotoperiodistes han tingut una gran valentia perquè han estat els nostres ulls, un cop ha estat més segur els redactors ja han sortit a buscar la notícia i hem respost bé a la narrativa que exigia aquests dies”. Ara bé, segons ell, “no és fàcil fer de periodista des de casa, perquè el món se’t fa més petit. Una redacció és un espai d’intercanvi d’idees on la majoria de converses no estan programada. Ara, les comunicacions són instrumentals. Però, s’ha perdut el contacte humà que fa avançar les coses”. I ha estat autocrític: “La secció d’esports era totalment prescindible, però molts mitjans han redireccionat els redactors d’esports a reforçar altres parts de la secció. Però, certmanet, els esports hi havia un moment que no tenia especial sentit”.

Si bé ha confirmat que els mitjans de comunicació no han deixat de banda les línies editorials, o els seus posicionaments polítics a l’hora d’informar, Bassas ha assegurat que “la COVID-19 ha fet que bona part de la societat torni a valorar les marques informatives clàssiques. Al diari Ara hem fet 2.000 subscriptors nets durant la crisi de la COVID-19, perquè hi havia molt interès i es volia informació avalada per una marca informativa clàssica”. Però, una lliçó que hem d’aprendre és que “la pandèmia també s’ha cobert a través d’un enfocament polític, en el pitjor dels termes”.

Antoni Bassas, crític amb la gestió del gabinet de Pedro Sánchez i amb Donald Trump

Bassas, que també té perfil d’analista polític, ha estat crític amb el govern de Pedro Sánchez: “La resposta de l’Estat espanyol ha estat inequívocament autoritària. L’aparició a rodes de premsa de militars uniformats era una barbaritat; i el què hem tingut és una suspensió de facto de l’estat de les autonomies perquè se li ha dit a la ciutadania espanyola que tot i que la Constitució el reconegui, quan passa alguna cosa greu mana Madrid. Que hagis de demanar permís per confinar Igualada és atemptar el principi de l’autonomia”.

Finalment, no ha dubtat de parlar de com els Estats Units estan afrontant la pandèmia. En primer lloc, ha recordat que “no tota la societat americana permet el què fa Trump. De fet, ell va perdre les eleccions amb vot popular”. Però, “la crisi econòmica, les noves migracions als pobles en un context de crisi, la gota malaia d’una televisió d’entreteniment destinada a treballar els baixos instints, el descobriment dels polítics que la polarització és el què fidelitza el vot explica, a Espanya Vox i alguns comportaments del PP, o el mateix Trump als Estats Units”.

Però, el que fa diferent els Estats Units és la manca d’un estat del benestar. “Fa molt temps que als EUA pateixen de no tenir un coixí d’estat del benestar, sobretot en relació a la sanitat. La mútua de salut va lligada al teu contracte laboral. Això`, reforça una societat molt competitiva i Trump ho ha jugat molt bé. Ha recreat aquella idea que una mentida repetida mil vegades acaba semblant una veritat”. Segons l’excorresponsal a Washington de TV3, el país “ha caigut en un populisme presidencial i ja veurem quina en farà si veu que pot perdre les eleccions del novembre. Si no guanya, no juga. Les històries de House of Cards no estan molt lluny del què passi pel cap a Donald Trump”.
Als EUA, ha conclòs Bassas, “la classe mitjana s’informa bàsicament per la televisió, però és una televisió privada que respon a interessos privats. És molt difícil fer un debat en condicions sobre sanitat o canvi climàtic si farmacèutiques o petroleres són els anunciants. La societat americana, si bé políticament està atacada pel virus de la ultradreta basat en la mitja mentida i la por, el caldo de cultiu és molt més gran per la inexistència d’uns principis de solidaritat elementals com són els de l’estat del benestar”.

La propera cita del cicle de webinars és el proper dimarts a les 17.30h, amb el catedràtic Oriol Amat, que exposarà casos empresarials d’èxit en el marc de la pandèmia de la COVID-19.

El webinar de l’Antoni Bassas ja es pot consultar a la web d’El 9 Nou.