Anna Comet (Girona, 1983) va acabar la llicenciatura en Periodisme per la UVIC el 2009. Abans havia estudiat Traducció i Interpretació (2005). Ha dedicat la seva vida a l’esport i activitats relacionades. Des de petita va dedicar-se professionalment a l’esquí alpí, però una greu lesió va truncar la seva carrera fa 10 anys. Actualment, ja recuperada, competeix en esquí de muntanya i curses de muntanya amb les seleccions catalana i espanyola. Treballa per revistes esportives i planes webs. També escriu llibres sobre aquests temes: està a punt de publicar un sobre nutrició, gastronomia i entrenament de muntanya. Acaba de participar als campionats del món d’esquí de muntanya celebrats a l’estació francesa de Pelvoux.


Anna, com ha anat el campionat?

El Campionat del Món ha anat molt bé, n’estic molt contenta ja que compaginar els entrenaments a aquest nivell, les competicions i la feina no és senzill. A vegades, passes males èpoques en què fer encaixar totes les obligacions és complicat i ho engegaries tot a rodar, però si l’esforç es veu recompensat, tornes a agafar energia per seguir lluitant.

Satisfeta del paper que heu fet l’equip de dones?

Molt satisfeta. Vàrem aconseguir una 7a posició per parelles amb la Maria Fargues i un 4t lloc per relleus femenins. També estic molt contenta de la meva individual, amb una 20a posició.

Es pot viure de l’alta competició en esports com l’esquí de muntanya?

Molt pocs en poden viure i més al nostre país, et diria que només en viuen dos actualment, en Kilian Jornet i la Mireia Miró. És un esport minoritari i, tot i que al nostre país, tenim alguns dels millors esquiadors de muntanya del món, considero que estem poc valorats i tenim poc ressò mediàtic. M’encantaria poder-ne viure, però per desgràcia, tot i dedicar-hi moltes hores i esforços, no ho puc considerar més que una afició.

Treballes com a free-lance, escrius per revistes i webs. Com està afectant la situació econòmica aquestes activitats?

A l’inici de la crisi, l’any 2010, vaig notar un descens molt fort, crec que més per por de les empreses que per un perill real. La feina em va baixar amb picat. Actualment, em fa la sensació que la cosa està un xic més calmada, al menys en el meu àmbit. Sí que és cert que algunes de les webs per les que havia treballat ara estan tancades, però van sortint noves ofertes i un també s’ha d’anar reinventant. Ara potser estic dedicant més esforços a publicacions més llargues i menys immediates.

Estàs acabant un llibre que es publicarà pels volts de Sant Jordi. Quin és l’interès del llibre?

Es tracta d’un llibre de muntanya i gastronomia que hem fet conjuntament amb un company també corredor, en Ferran Sarri i tenim l’estreta col·laboració d’en Nandu Jubany i en Kilian Jornet, igual que dos tècnics, un especialista en nutrició i l’altre en entrenament. L’objectiu del llibre és animar a la gent a moure’s, a sortir a la muntanya, a entrenar i competir, cadascú al seu nivell. Però també volem deixar clar que la llibertat que ens dóna la muntanya no la podem perdre amb dietes estrictes i absurdes, que la coherència i l’equilibri han d’anar de la mà, tant en l’entrenament, com en l’alimentació. Per això plantegem 21 rutes arreu de Catalunya on es tracten diferents aspectes tècnics i 21 receptes d’en Nandu. El lector també hi trobarà un pla d’entrenament de 30 setmanes amb 3 nivells d’exigència diferents i una dieta tipus també amb 3 nivells de compromís diferents. El títol del llibre serà: Muntanya i Sobretaula i la idea és: cuida’t i entrena bé entre setmana i surt a la muntanya i fes un bon àpat el cap de setmana.

Anna, com és que vas decidir començar estudis de periodisme després d’obtenir la primera llicenciatura?

Sempre m’ha agradat escriure, m’apassiona. Crec que no sóc el prototip de periodista d’informatiu, ja sigui de premsa, televisió o ràdio, això no m’atrau i menys com estan les coses actualment. Però m’agrada expressar-me a través de les paraules, sempre m’hi he trobat molt més a gust que parlant. Vaig escollir traducció perquè sabia idiomes, però periodisme per vocació.

Quins records tens del pas per la Facultat d’Empresa i Comunicació?

Són records dispersos, al venir d’una primera carrera em van convalidar moltes assignatures. Llavors ja treballava i no em vaig relacionar massa amb els companys. Feia assignatures saltades i anava a classe una mica quan podia. Ja feia feines de periodisme esportiu, així que el que m’ensenyaven, en general, em semblava molt interessant i sempre hi trobava alguna aplicació real o m’ajudava a solucionar problemes laborals. Tinc molt bon record de les classes de fotografia i de les assignatures de disseny.

Creus que vas rebre una bona formació?

Considero que sí, tot i que és necessari fer coses després de la carrera. De totes formes, crec que el més important és treballar amb periodistes, publicistes o altres professionals amb experiència, obrir molt bé els ulls i les orelles i pensar que sempre pots aprendre alguna cosa de qualsevol persona que t’envolta, ja sigui per coses que vols copiar, com per coses que no vols fer mai a la vida.

A més de les carreres, has realitzat altres activitats formatives?

Tinc titulacions en llengua francesa per l’institut francès, el nivell D de català i sóc Tècnic Esportiu de nivell I i II en esquí alpí. A part d’altres cursos i seminaris que no et donen cap titulació concreta.

Crues que seria interessant una xarxa d’antics estudiants?

Podria ser-ho, però haig de reconèixer que m’agraden més les coses cara a cara que a nivell digital.

Què t’hauria d’oferir aquesta xarxa?

Doncs no ho tinc massa clar, crec que cadascú ha de fer el seu camí  i tots tenim objectius personals, però el que trobo més interessant són les experiències, que al cap i a la fi ens fan anar creixent com a persones i com a professionals. Com deia anteriorment, sempre es pot aprendre de tothom, encara que no sigui del nostre àmbit. Sé que no t’estic responent a la pregunta, però sincerament no tinc clara la resposta.

Què hi podries aportar?

Suposo que, per ser coherent amb el que t’acabo de dir, experiències personals, tant d’aspectes positius com de negatius que, a vegades, són les que ens acaben donant més solucions.

 

Rafa Madariaga