El passat 8 d’octubre, es va dur a terme a la Facultat d’Empresa i Comunicació un dels tallers sobre alfabetització mediàtica organitzats per l’associació Learn To Check. Es tracta d’un projecte pedagògic que busca lluitar contra la desinformació i desenvolupar una mirada crítica per a la identificació de notícies falses. Aquesta és una de les tretze activitats sobre desinformació que té planificades l’associació durant aquest primer trimestre del curs a diverses universitats catalanes. La iniciativa és de Catalunya Internacional, i compta amb l’impuls i la col·laboració de la representació de la Comissió Europea a Catalunya i de l’oficina del Parlament Europeu a Catalunya.

La sessió va anar a càrrec de Miquel Urmeneta, periodista, doctor en comunicació, professor universitari i col·laborador de Learn To Check. En aquesta ocasió, hi van alumnes de Comunicació Audiovisual i de Periodisme, ja que l’activitat s’emmarcava dins l’assignatura Comunicació, Intel·ligència Artificial i Creació de Continguts, una optativa que engloba ambdós graus.

 

 

Intel·ligència humana vs Intel·ligència artificial

El ponent va plantejar diverses preguntes inicials als assistents perquè reflexionessin sobre la funció de la IA a les nostres vides.  Urmenete va plantejar el debat sobre si la presència d’aquesta és molt gran o molt petita, donant més importància a l’impacte que té sobre la nostra manera de pensar i de percebre el nou món que ens envolta. També va posar en valor el raonament humà donant per suposat que aquesta capacitat està per sobre de qualsevol altra intel·ligència “no humana”, i que en notícies on costava destriar què era fals i què era veritat, convidava els alumnes a fer-la servir per aclarir-se les idees.

La intel·ligència humana és més potent que la intel·ligència artificial. Si la cuidem, ens pot ajudar molt”, apuntava Miquel Urmeneta.

Per finalitzar la part més teòrica de la sessió, el ponent va posar a disposició dels estudiants un glossari amb paraules que cal que tinguin presents com “deepfake”, “bots” o “fact-cheking”. Va apuntar també que calia evitar el concepte “fake news” per la seva ambigüitat, i que és molt més acurat parlar de desinformació.

 

Catàleg de tècniques de verificació

La segona meitat del taller pretenia aplicar les idees que s’havien tractat a l’inici i donar noves eines a l’alumnat perquè no siguin víctimes de la desinformació quan naveguen per internet o escolten els mitjans de comunicació. Es va parlar de la desinformació com un fenomen multifactorial, que pot venir donada per motius econòmics, causes polítiques, raons socials o qüestions psicològiques, però sempre ha de contenir una informació falsa sumada a la voluntat d’enganyar. Si no es compleix una d’aquestes dues condicions, ja no podem parlar de desinformació.

Una de les eines més rellevants que va proposar va ser el mètode PANTERA (Procedència, Autoria, Novetat, To, Evidències, Rèpliques, Amplia), un sistema de verificació que permet anar comprovant pas a pas una informació susceptible de contenir elements falsos. També va proposar eines digitals que comproven la veracitat d’arxius d’àudio, vídeo o imatge estàtica, com WeVerify InVID o Google Lens.

Per cloure la sessió, els estudiants es van agrupar en petits equips per intentar resoldre reptes que el ponent els plantejava, relacionats amb la identificació d’imatges falses, utilitzant les eines i els consells que ell els havia donat. Alguns dels exemples que van haver d’estudiar també servien com a reflexió final sobre la intenció que hi ha darrera d’algunes notícies falses, a vegades, amb més voluntat de denúncia que d’engany.