Laia Tarragona i Álex Cabo van ser divendres a la Facultat d’Empresa i Comunicació per parlar sobre la relació existent entre el discurs de l’odi i la violència i les xarxes socials en el marc de les Jornades Transversals “De la Pau a la Guerra. O el fràgil equilibri de viure en societat” que han tingut lloc durant el mes d’octubre a la Universitat de Vic.

Si bé el vincle entre les paraules i les accions desencadenants de la violència és sempre molt difícil de demostrar, en la primera part de la sessió Álex Cabo va il·lustrar com el discurs de l’odi difós pels mitjans de comunicació ha servit -en moltes ocasions- de detonant per a l’esclat de la violència amb diferents exemples: des d’alguns dels missatges difosos per Radio Televisión Libre de las Mil Colinas, poc abans de l’esclat de la guerra de Ruanda (1994), la informació disponible a Facebook a Birmània i els atacs contra la minoria rohinhya en aquest país (2017) fins als discursos xenòfobs de Vox a l’estat Espanyol en mítings recents i les agressions contra persones immigrades i MENAS.

Les característiques del discurs de l’odi

Els ponents van posar de manifest que el discurs de l’odi té unes característiques molt similars. Una d’elles, tal com ja va avançar el professor Raúl Martínez Corcuera en la primera sessió, és la deshumanització del grup “atacat” per a construir l’enemic. Altres particularitats observades en l’anàlisi del discurs de l’odi son atribucions negatives al grup oposat; afirmacions d’atacs contra les dones, amenaces a la puresa o manca de lleialtat al propi grup i -tal com apuntava Raül Romeva en la seva conferència- la conclusió que la violència “contra l’altre” és inevitable.

Com a mitjans de comunicació dels nostres temps, les xarxes socials actuen avui en dia com a vehicles dels missatges amb un efecte multiplicador d’aquests discursos. D’una banda, “perquè malgrat els seus esforços és realment molt difícil controlar un volum tan gran de contingut que, a més, afecta a la llibertat d’expressió dels individus”, va explicar Álex Cabo i, de l’altra, “perquè les emocions constitueixen la base del model de negoci de les xarxes socials”.

Estratègies per a fer-hi front

Davant de l’entorn digital dels nostres temps, en la segona part de la ponència Laia Tarragona va enumerar algunes de les estratègies possibles per fer front a discursos de l’odi a les xarxes socials. Les més efectives sempre fan referència a la prevenció a través de l’educació de la ciutadania i unes polítiques públiques que vetllin per evitar aquests discursos. Laia Tarragona va esmentar les campanyes de conscienciació i sensibilització; l’educació en la diversitat de tot tipus; la promoció de l’alfabetització digital o, en un altre nivell, l’establiment de lleis que regulin la discriminació laboral, educativa i institucional. La mobilització ciutadana a les xarxes i el posicionament públic de personalitats conegudes són també estratègies per a pressionar les plataformes perquè retirin comentaris o contingut irrespectuós.

Sobre els ponents

Laia Tarragona Fenosa és consultora especialitzada en discursos discriminatoris. Ha estat membre i part de l’equip motor de l’Observatori PROXI, dedicat a combatre el discurs d’odi a Internet. Ha participat en l’elaboració de diferents manuals i guies com CibeRESPECT. Guía práctica de intervención en línea para ciberactivistas, o ¿Es odio? Manual práctico para reconocer y actuar frente a discursos y delitos de odio, de SOS Racisme. Actualment és investigadora a la Universitat de Deusto, on treballa en projectes relacionats amb la igualtat de gènere.

Álex Cabo Isasi va formar part de l’equip que va idear l’Observatori PROXI (Projecte contra la Xenofòbia i la Intolerància en els mitjans en línia), el qual va ser reconegut com una de les millors pràctiques per l’European Web Site on Integration (EWSI). Ha col·laborat amb l’Ajuntament de Barcelona en el llançament i la creació de continguts contra el discurs de l’odi al web del consistori i és co-autor de l’informe “El discurs de l’odi a les xarxes socials”, també per l’Ajuntament de Barcelona. Imparteix seminaris i tallers per la Universitat de Barcelona, la Universitat de Deusto-Bilbao i l’Observatori de la Immigració de la Universitat del País Basc. Actualment, analitza el discurs islamòfob de l’extrema dreta a Espanya per al projecte Dangerous Speech Project.