Aleix Fernández (Vilassar de Mar, 1985) va estudiar Administració i Direcció d’Empreses a Vic entre 2003 i 2007. Actualment resideix a Ginebra, on treballa al departament de Màrqueting de la multinacional Procter & Gamble, encarregant-se de la zona Western Europe.

Aleix, com és la ciutat de Ginebra?

Ginebra és la segona ciutat de Suïssa després de Zurich. La ciutat es troba al peu del llac Léman i està envoltada de muntanyes amb els Alps de fons. Ginebra és actualment un dels principals centres finances i diplomàtics mundials, on es troben diverses organitzacions internacionals com per exemple la seu de la ONU, el CERN (Organització Europea per a la Investigació Nuclear) i la seu de Procter & Gamble per Europa, Orient Mitjà i Àfrica, entre d’altres.

T’agrada viure fora de casa?

La veritat és que fa bastants anys que visc fora de casa i forma part de la normalitat; a vegades li comento mig en broma a la meva mare que ja no me’n recordo de quan vivia a casa amb ells. Viure fora de casa et fa madurar i espavilar-te, i si ho fas a l’estranger et permet a més conèixer altres cultures i realitats. Tinc la sort que Ginebra està a poc més d’una hora de vol de Barcelona, cosa que em permet veure a la família i als amics bastant sovint.

En quina llengua desenvolupes la teva feina?

L’anglès és l’idioma oficial dins de la companyia, encara que quan puc practicar el francès amb algun company també ho faig. A Procter & Gamble a Ginebra hi ha moltes nacionalitats. A mode d’exemple, dels 3 managers que he tingut fins ara un era alemany, un altre portuguès i la que tinc ara és irlandesa.

A més, has aprés també francès per la vida social de la ciutat?

Vaig tenir la sort d’aprendre francès abans de venir a Ginebra. L’idioma oficial de Ginebra és el francès, però el dia a dia un acaba parlant més anglès ja que els amics són de diferents països i d’aquesta manera tothom entén a tothom. Ara bé, sempre que puc parlar francès ho faig, a part de practicar l’ idioma també és un senyal de respecte cap als ginebrins.

Quina ha estat la teva trajectòria des que vas acabar la llicenciatura?

Vaig acabar la llicenciatura en el 2007, encara que l’últim any no vaig estar a Vic sinó a Luton, a Anglaterra, fent un intercanvi i traient-me la llicenciatura britànica, que tanta il·lusió em feia com la Mercè Prat sap tan bé. Un cop acabada la llicenciatura, vaig treballar un any i mig a la multinacional Hewlett-Packard, al departament de Vendes per Espanya. Després d’aquesta experiència, vaig estar 2 anys cursant un Màster a ESADE amb un intercanvi a l’escola de negocis HEC Paris. I finalment, després d’un període de pràctiques de 4 mesos a Procter & Gamble a Madrid, vaig venir a Procter & Gamble a Ginebra ara fa 2 anys i mig.

Quina opinió tens dels estudis de Màster que vas fer?

Tinc una opinió molt bona del Màster que vaig fer a ESADE i a HEC Paris. L’ambient era molt multicultural, a la classe i havien companys de més de 40 nacionalitats, tots joves graduats amb ganes de desenvolupar una carrera internacional.

En accedir a aquests estudis, com vas valorar la formació de la UVIC?

La formació a la UVIC crec que és molt sòlida i completa i amb un gran ventall d’assignatures. A més, la UVIC té molts acords de col·laboració amb universitats estrangeres, cosa que permet a tots els alumnes que així ho desitgin fer un intercanvi internacional. En el meu cas, el fet d’haver pogut cursar l’últim any de la carrera a Anglaterra em va anar molt bé per polir l’anglès abans de cursar el Màster.

Sempre has treballat a l’àmbit del màrqueting?

Sempre he treballat a l’àmbit comercial i de màrqueting; ambdós són la meva gran passió. Sempre dic que per ser un bon comercial s’ha de saber de màrqueting i per fer bon màrqueting s’ha de ser un bon comercial, estar al carrer i negociar amb els clients; els dos àmbits són molt complementaris.

Amb la perspectiva dels anys i la trajectòria personal d’ara, com valores el teu pas per la UVIC?

Els tres anys que vaig passar a la UVIC van ser fantàstics. El millor de tot va ser conèixer els meus grans amics de Vic. Ara ja fa 5 anys que vam acabar els estudis, i encara continuem tots en contacte i fent sopars sovint; de fet, l’última trobada va ser ara fa una setmana. També destacaria Vic, una ciutat que m’agrada molt.

Alguna recomanació per als estudiants d’ara?

Si els estudiants em permeten un petit consell, els hi diria que no parin de buscar fins que trobin què és allò que els apassiona a la vida. Si realment ho penses, a la feina passem més temps que amb la família o la novia. És molt millor fer alguna cosa que t’apassiona que no simplement fer la rutina per cobrar el xec a final de mes. La vida té molt més sentit si fas alguna cosa que adores, a més, quan t’aixequis de bon matí ho faràs amb un somriure i quan tornis a casa després de la jornada laboral el somriure encara et perdurarà. Tothom ho agrairà, però qui més ho agraeix és un mateix.

 

Rafa Madariaga