Albert Medina, periodista i olostenc de 23 anys parla del seu pas per la Universitat,  del sabor de boca que li han deixat les pràctiques d’empresa i del Treball Final de Grau, en una entrevista a ‘Perfil Propi’ ara que està treballant a la Real Federación Española de Patinaje

Albert, ara ja ets un professional i el teu primer dia com a estudiant universitari comença a quedar lluny. Quin balanç fas del teu pas per la universitat?
Bé, la veritat és que tens raó. En fa cinc, perquè vaig allargar un any la carrera. Vaig acabar l’any passat perquè vam voler tenir un any per editar el Treball Final de Grau i maquetar-lo. Aprofitant aquest any vaig allargar les pràctiques un any més allà on estava. El balanç en general molt positiu: la Universitat m’ha obert moltes portes en el terreny professional, i estar al costat de casa, perquè sóc d’Olost, m’ha estat súper pràctic tenir una universitat a deu minuts de casa.

Ja que has tret el tema del Treball Final de Grau (TFG) i de les pràctiques, comencem per aquí, si et sembla. El TFG el vas relacionar amb el Barça i amb Qatar. Realment ha estat un treball força complex i bastant entretingut.
Sí, la veritat és que va començar tot amb una petita xerrada que vam tenir amb l’Adrià Soldevila i en Xavier Ginesta. Nosaltres som persones que ens agrada molt el futbol i intentar ajuntar el concepte futbol amb el TFG i vam trobar que el fet més novedós, que la novetat més recent era que el Barça havia firmat amb Qatar un país molt jove i molt ric (és el país que té la renda per càpita més alta de tot el planeta i que controla uns grans terrenys de gas i de petroli). A nosaltres ens picava molt la curiositat perquè no coneixiem res. També, com que els dos voliem tenir la menció en Periodisme polític en el nostre expedient, vam intentar lligar aquests tres conceptes: futbol, TFG i política per fer aquest triangle i va ser tota una experiència.

Quin procediment vau seguir per poder viatjar cap a Qatar i també cap a París?
El viatge a París ens el vam pagar de la nostra pròpia butxaca. Vam intentar fer els màxims viatges possibles. Ens haugugés agradat molt anar a Manchester a parlar amb Ferran Soriano, que és una mica de la part contrària de la junta actual que hi ha o hi havia en el cas de Sandro Rossell i a Màlaga perquè també va tenir propietat de Qatar. És més, fins fa un any que el propietari era un cosí llunyà del xeic. El de Qatar ens el vam financar una mica amb les paneres de Nadal que fas els números i els bitllets típics de sorteig així com una rifa popular amb tres premis i la gent, potser més per pena que per altra cosa, va voler col·laborar. Però la veritat és que estem súper agraïts perquè gràcies a la col·laboració de la gent, no vam tenir sort amb un Verkami, però sí d’aquesta manera, i vam poder complir aquest somni de conèixer Qatar de primera mà.

Perquè a l’hora de finançar projectes mitjançant crowdfunding, com és el cas de Verkami, el problema que hi ha és que si no aconsegueixes la totalitat dels diners, els perds. Són llavors les formes tradicionals les que donen un millor resultat?
Sí, en aquest cas totalment. Nosaltres vam fer el Verkami amb molta il·lusió i el problema és que vam tenir una repercussió molt gran. Molts periodistes professionals i persones amb gran renom dins el sector ens van fer molta promoció i van llançar missatge via Twitter, via Facebook dient que hi havia aquest treball, que era molt interessant i que ens ajudéssin amb el crowdfunding. Fins i tot vàrem entrar dins un programa que feia La Xarxa de crowdfunding que, juntament amb Verkami, l’estaven portant. Però la veritat és que molta gent no es volia apostol·lar en ser mecenes del projecte perquè era un tema una mica tabú, o que no es volien posicionar a favor o en contra d’aquest patrocini i van dir que no els interessava entrar dins del joc. 

El vostre projecte era el llibre l’Imperi Altani. Hi ha algú que s’hagi declarat en contra del projecte?
Sí, la veritat és que tot projecte i tota experiència té els seus benefactors i els seus detractors i gent que tampoc es posicionava com en el cas que t’he comentat, a banda que la professió, en el moment que està vivint no és per tirar-te als taurons i molta gent el que fa és aguantar la seva posició i si l’editorial d’un mitjà va per un cantó molta gent segueix per aguantar la feina. Hi havia molts més vots en blanc que detractors, que només en vam trobar d’un sol bàndol i, evidentment bàndol de Qatar i F.C. Barcelona.

Quan vas iniciar el TFG estaves de pràctiques, concretament al F.C.Barcelona. Malgrat els inconvenients professionals que et va suposar realizar l’Imperi Altani, recomanes als estudiants que no tinguin aquesta “por a l’autoritat” que pot generar anar a contracorrent i que segueixin endavant?
Sense cap mena de dubte.

Al llarg de la carrera sorgeix l’oportunitat de fer altres activitats molt enriquidores com és la presentació a concurs de diversos projectes. En el teu cas et vas presentar als ‘Premis Mirarmar a la Creativitat Audiovisual’ de RTVE no una sinó dues vegades. Com va ser l’experiència?
La primera vegada que, juntament amb la companya Ada Sanuy ens hi vam presentar, ho vam fer d’hoquei, concretament d’un jugador argentí que jugava al Club Patí Vic, Lucas Ordóñez. El segon cop va ser sobre el grup musical Bonobos, la primera intenció era fer-ho sobre els companys Txarango però, evidentment, per motius d’agenda no va ser possible.

Projectes així ajuden a pensar i/o desenvolupar futurs projectes d’emprenedoria?
Jo els animaria a fer-ho. A banda de desenvolupar noves idees, va molt bé per treballar en equip. No ens coneixiem molt i a partir d’aquest treball, doncs vam aprendre molt a treballar junts, i el segon reportatge va anar molt rodat. La veritat és que el mitjà audiovisual a Internet, aquestes petites càpsules de cinc minuts, poden acabar essent reportatges dels que se’n pot idear tranquil·lament un negoci.

Projectes així ajuden a pensar i/o desenvolupar futurs projectes d’emprenedoria?

Jo els animaria a fer-ho. A banda de desenvolupar noves idees, va molt bé per treballar en equip. No ens coneixiem molt i a partir d’aquest treball, doncs vam aprendre molt a treballar junts, i el segon reportatge va anar molt rodat. La veritat és que el mitjà audiovisual a Internet, aquestes petites càpsules de cinc minuts, poden acabar essent reportatges dels que se’n pot idear tranquil·lament un negoci

S’han de reforçar alguns aspectes des de la Universitat? Hi ha quelcom que quedi una mica coix?
Penso que el tema pràctiques, perquè tenia companyes que feien educació i que feien pràctiques pràctiament cada any, i companys d’altres universitats que podien fer pràctiques a més d’una empresa. Jo crec que, no sé si ja des de primer, però sí que hi hauria d’haver més períodes de pràctiques perquè és vital per poder tenir experiència.

Quin consell els dones als estudiants?
Jo consells no en puc donar gaire perquè encara em sento com un estudiant, acabo de sortir de la carrera. Consells en poden donar gent experta com Ramon Besa i companyia, aquests sí que són els grans mestres del periodisme esportiu actual. Dir-los que tinguin molta passió per la feina i que visquin el dia a dia, i que per molt que ho pintin negre, som i són els que hem d’intentar fer aquest pas endavant amb el nou periodisme, perquè al dia de demà som els que estarem a la professió. Tenir passió, sobretot per la feina. Si treballes amb una feina que t’apassiona, tot va rodat.

 

Per recuperar l’entrevista al complert feu clic aquí