Parlem amb Aina Salarich, ex estudiant del grau de Comunicació Audiovisual de la UVic. Amb només 26 anys compta amb grans treballs audiovisuals i col·laboracions a les seves esquenes. És productora freelance i ha treballat en spots de marques tan conegudes com Evax, BMW, Pascual o Cacaolat.

Com descriuries la carrera de Comunicació Audiovisual?
La carrera de Comunicació Audiovisual té el fals mite de ser una carrera on ho toques tot però no saps de res. I això no és veritat. A Comunicació Audiovisual precisament, saps de tot i aconsegueixes després saber-te posicionar. Jo ara estic treballant més en el món de la publicitat i, gràcies a estudiar aquesta carrera, puc anar des del càsting fins al final de la producció d’una publicitat gràcies als meus coneixements. Sé editar, sé construir vídeos, sé utilitzar una càmera… en definitiva, sé producció. Per mi és una de les carreres més completes; però a l’hora l’alumne ha de tenir clar que ha de treballar i saber cap a on vol anar. Molts cops ens pensem que és la universitat, el professorat o la carrera la que ens ha d’encaminar cap al nostre destí però aquesta decisió no és de ningú més que de la persona que està cursant el grau.

Com recordes el teu pas per la UVic?
La veritat és que quan surts de la universitat et penses que has passat una mala etapa però al cap d’un any ja veus que l’experiència de la universitat ha sigut genial. En aquest cas la Universitat de Vic em va ajudar molt perquè jo sóc d’Osona però me’n vaig anar a Girona, i el pas del batxillerat a la universitat a vegades és una mica dur. En general la universitat la recordo molt bona. En tot moment em va ajudar perquè, com és una universitat petita, vaig tenir moltes més facilitats, sobretot de material, per començar a espavilar que al cap i a la fi és l’important a la universitat.

Vas mirar el programa d’estudis de la Universitat de Vic per decidir-te?
Sí, i els vaig comparar amb altres universitats com l’Escac, perquè era la referent, però també amb l’Autònoma, la Pompeu Fabra, la Ramon Llull… Cert és que al principi vaig veure que era tot molt similar però el boca – orella, que al segle XXI encara funciona, em va fer decidir quedar-me aquí. Vic no és una ciutat allunyada de res, està molt ben situada i acadèmicament la UVic no ha de tenir enveja de cap altre universitat. Quan jo vaig fer les pràctiques estava en contacte amb altres estudiants i feien exactament el que feia jo, potser amb un altre nom, però el contingut era el mateix.

Al 2010 vas començar la carrera però al 2009 ja estaves treballant professionalment. Tot i així, creus que la Universitat de Vic et va ajudar a donar un pas més enllà en el món laboral?
Totalment. Jo vaig començar a treballar entre amics del sector que m’ensenyaven i m’ajudaven. Però quan comences la part teòrica i et veus dins un plató o un estudi de ràdio et vas encaminant cap on vols anar. Aquí he tingut professionals a darrere que m’han ajudat i gràcies a això estructures tot el coneixement que prèviament has pogut adquirir amb els amics o els coneguts.

Sota et teu punt de vista, quines són les característiques que destacaries del teu grau, Comunicació Audiovisual?
En primer lloc, el material. La Universitat de Vic té grans materials a disposició de l’alumnat. El poder llogar una càmera és una gran avantatge perquè, en el meu cas, o te la compres i mínim et gastes 2.000 euros, o la llogues a 95 que és el preu més econòmic a Barcelona actualment. Tothom ha de ser conscient que la UVic té un material excel·lent que està sempre a les últimes i això és d’agrair.
En segon lloc, crec que la proximitat amb el professorat és molt important. Si tu vols fer alguna cosa i no ho aconsegueixes, és tan fàcil com trucar al timbre i demanar ajuda. De seguida t’ajuden i t’aconsellen què has de fer. O potser, que m’hi he trobat, si el professorat no et sap resoldre una qüestió concreta et recomanen on pots anar o inclús ells mateixos fan la recerca, que això també és important.
Finalment, destacaria el treball en equip que la universitat fomenta. A la carrera de Comunicació Audiovisual és molt important saber treballar amb més gent perquè molts cops et penses que fer la feina amb algú més competent et resta i no és així. Et suma. Això és un tret que ho veus al món laboral i és molt important tenir-ho clar.

I de la universitat en general?
Jo crec que és important tenir en compte la poca gent que hi ha a les aules. El tracte a les classes és més humà i això fa que siguis més interactiu. A més a més, considero que Vic és una gran ciutat universitària. En general, sempre es parla molt de la part pràctica però a la UVic hi ha grans doctors que fan de les classes teòriques grans fonts de coneixement. Això també és molt important per saber realment com has de treballar.

La Universitat de Vic vetlla molt per a que els professors que la Facultat d’Empresa i Comunicació segueixin en actiu al món laboral a part de donar classes als estudiants. Consideres que aquest és un punt a favor de la universitat per transmetre, a part de coneixements, experiència real?
De fet considero que el professorat ha d’estar en actiu; sobretot en carreres de comunicació perquè a cada instant tot pot canviar. Defenso la postura que hi hagin catedràtics de tota la vida però també que les universitats comptin amb professionals joves.
He de dir que la Uvic és una universitat 10. Jo ara mateix estic treballant amb gent de l’Escac, tots, i en cap moment estic per sota d’ells. La gent ha de ser activa i tenir compromís. És cert que hi ha un factor relacionat amb el professorat, però l’alumnat no pot esperar que tot caigui del cel si no té implicació. El coneixement de la Universitat de Vic i de l’Escac és exactament el mateix. Evidentment que hi ha matisos perquè cert és que ells són molt bons tècnics i grans experts en càmeres, però el coneixement és el mateix. El més positiu de treballar amb gent que està en actiu és que ells mateixos t’expliquen la prova i l’error. I això és molt important tenir-ho en compte perquè les grans empreses et diuen adéu molt fàcilment i no et tornen a trucar més. Et canvien com «cromos» i els hi és igual, has d’estar sempre al peu del canó. Tenir testimonis reals t’ajuda precisament per evitar això.

La gent ha de ser activa i tenir compromís. És cert que hi ha un factor relacionat amb el professorat, però l’alumnat no pot esperar que tot caigui del cel si no té implicació. El coneixement de la Universitat de Vic i de l’Escac és exactament el mateix. Evidentment que hi ha matisos perquè cert és que ells són molt bons tècnics i grans experts en càmeres, però el coneixement és el mateix.

La Universitat de Vic treballa molt per oferir un programa complet de pràctiques on les empreses ofereixin un gran major de coneixement i una pinzellada de la vida laboral real als estudiants que estan a punt de sortir de la facultat. Tu les vas fer a TV3. Què et va semblar l’oferta que et van oferir i com va ser la teva experiència?
Primer de tot, quan entres a la universitat et penses que tocaràs molt les càmeres des del primer moment i després et frustres perquè no és així. Cert és que la universitat t’ha de donar unes mínimes nocions però sota el meu punt de vista considero que la pràctica l’has d’adquirir en major part en la teva estada de pràctiques. Per això entres al món laboral. En el meu cas, a TV3, vaig estar a la secció de producció i em van donar moltíssima llibertat. És un incentiu perquè dones un pas més cap al món laboral i veus què hi ha després de la universitat. Jo vaig fer les pràctiques a l’estiu, quan la gent fa vacances, i agafes responsabilitats que no havies tingut fins llavors i et fan sentir important i això és de valorar.
Per altra banda, també vaig tenir uns tutors que em van ajudar moltíssim. De fet, durant tota la carrera jo volia fer televisió però precisament durant la meva estada a TV3 vaig veure que no era el que realment volia fer. I aquest també és un factor important de les pràctiques perquè això també ajuda a l’estudiant, un cop entra al món laboral, saber què vol fer.

Amb només 26 anys tens un ample llistat de curts i spots publicitaris on has participat i dirigit. D’on et ve aquesta passió per la comunicació?
No tinc referents, però potser et diria de l’Aina Clotet i de la Blanca Suárez. Però sí que és cert que quan vaig començar a mirar què estudiaria m’agradava una mica la televisió però sempre he sigut una mica tímida. I vaig veure que aquestes noies estaven estudiant Comunicació Audiovisual i m’ho vaig plantejar. A partir d’aquí vaig anar agafant interès, vaig anar coneixent gent del món i mica en mica vaig anar tirant endavant.
Aquesta carrera és molt sacrificada també. Jo no he anat mai a cap festa universitària perquè moltes vegades estava fent treballs a la universitat i després havia de desplaçar-me a Barcelona per rodar videoclips sense cobrar.

En tot el teu recorregut professional, quin ha sigut el càrrec més elevat que has ocupat?
Quan entres en aquest món, sobretot en publicitat, hi ha molts rànquings que depèn del tipus de feina que facis, en fas un o en fas un altre. He fet de cap, en coses molt petites i sobretot videoclips, però ara mateix estic molt bé com a ajudant de producció. M’agrada molt aquest càrrec perquè veus pràcticament tot el procediment excepte el final. Ets com qui pareix el projecte. Cert és que sempre vols pujar però ara mateix encara he d’aprendre molt. Si vols estar a dalt de tot, has de tenir clar que sempre hauràs d’estar en constant aprenentatge.

Quin consell li donaries als estudiants que es graduaran aquest any o s’han graduat?
Que espavilin i que es moguin, perquè si no es mouen ells primer, ningú els trucarà. Aquesta feina és constància, dedicació i no dir mai que no encara que no hi hagi remuneració. Però també els hi diria que no pateixin i no perdin l’esperança, que no tot sempre és així i que quan menys s’ho esperin, arribarà un dia en que algú els trucarà i els oferirà un sou tres vegades més al que s’havien imaginat. Però sobretot molta constància, tocar de peus a terra i lluitar. Hi ha moltíssima feina en aquest sector.

Aquí podeu veure algunes de les seves produccions

En la primera, l’estudiant ha estat ajudant de producció de la marca Pascual.

En la segona, pel TRAM de Barcelona, Salarich ja n’ha estat la cap de producció.

Per a més informació, podeu visitar el seu web www.ainasalarich.com