Eulàlia Massana-Molera. Professora del Departament de Comunicació.
Aquesta setmana s’està duent a terme a la UVic la 3rd International Workshop on Higher Education (IWHE).
Encara no s’ha acabat. Jo he assistit a una sessió i mitja i només amb això ja vull comentar-vos algunes qüestions que s’hi ha dit i que m’obren interrogants.
Massa activitats o poc interès?
Com a qualsevol universitat, a la UVic s’organitzen activitats des d’instàncies molt diferents. Sovint ens queixem dels estudiants, que estan poc motivats, que sembla que els hagis d’arrossegar per anar a un espai que segur que és interessant per a ells… Però jo em pregunto: on eren els professors (i alguns gestors) dilluns a les 12h i dimarts a les 16h? Tenim agendes molt apretades, en sóc conscient que no hi podíem ser tots. Ara bé, és realment per sobresaturació de tasques? O és manca d’interès?
Moltes vegades assisteixo a diferents actes com a part de la meva tasca de representació institucional i, sovint, revisc l’experiència d’obrir un meló: no saps mai com serà fins que no el tastes. I ho confesso: la IWHE m’està deixant amb un gust exquisit als llavis.
Qui és un líder? Què és un líder?
“I què us inspira a vosaltres?” Després d’aquesta pregunta és quan vaig deixar la sessió que va fer amb entusiasme i claredat Paula Corderio, degana de l’School of Leadership and Education Sciences de la Universitat de San Diego. Només us puc dir que, en aquests moments en què tothom parla d’innovació i lideratge, reinventar-se és l’única manera de substistir. Potser no ens ho creiem prou, potser ens calen millors líders, potser som massa resistents al canvi… però no hi ha alternativa ja que, com escrivia en Xavier Ferràs, “Innovar és arriscat. No fer-ho, és letal”.
Apostar per la recerca
Segons Tiny van Boekel, director de l’Education Institute de la Wageningen University d’Holanda, els professors de la seva universitat distribueixen el seu temps en 40% docència, 40% recerca i 20% gestió. Això sí que és una aposta per la recerca! Així sí que es pot fer recerca de qualitat! Just en parlàvem ahir amb una companya: la nostra franja B és prop del 22% de la nostra dedicació a la universitat. I els que no tenim intensificació ni encàrrec de recerca, l’hem de dedicar a aquesta però també a altres activitats.
Sobre aquest aspecte, en Daniel Nicholls, també company de la Facultat, que moderava la taula de dimarts a la tarda, explicava com un professor (no recordo d’on) li deia que ell aplicava la seva recerca directament a la formació. Interessant… potser ens hauríem d’alinear millor en l’eix recerca-docència, no?
Administradors professionals
Van Boekel també deia que el percentatge de dones fent gestió a la seva universitat és poc. Ell conclou que no volen càrrecs, que no volen responsabilitats… no m’estranya!
També va abordar, recolzat per Dae Ryun Chang, director del Yonsei Business Research Institute de Corea del Sud, el tema de la necessitat de comptar amb bons administradors, que això passa per la professionalització i la persistència en el temps, encara que no siguin acadèmics (o, si ho vaig entendre bé, millor que no siguin acadèmics).
Jo, que sóc acadèmica i actualment desenvolupo un càrrec de gestió, entenc perfectament la necessitat de la persistència: quan entres per primera vegada en aquest àmbit, trigues molt a situar-te i a ser eficient.
Sobre el tema de professionalització de no acadèmics… doncs no ho tinc tan clar: sóc partidària de prioritzar la bona gestió, m’és igual si és acadèmic o no qui la fa. No per tenir més títols un professor té més habilitats per la gestió. És més, com ja fa temps em deia en Toni Portell (el director del nostre CIFE), no tenim formació per fer una bona gestió! I, alhora, es pot tenir un supercurrículum de gestió i alhora estar massa distanciat de l’activitat pròpia de la universitat. Per tant? Formació i equilibri.
En fi, nous models
Van Boekel i Ryun Chang ens van explicar com havien aplicat nous models en cada un dels seus centres i com això els havia fet créixer (i molt). Totes dues estratègies han estat diferents, però tenen en comú els canvis radicals que s’han aplicat.
Aquests han estat en tots els sentits: internacionalització, recerca, model educatiu, model de negoci, relació amb l’entorn… Us sona tot això? A mi sí, molt, però no sé encara, aquí a la UVic, en quin punt del procés estem. Sovint em sembla que parlem més del que fem, que sí, que avancem, però massa poc a poc.
Ara, si m’haig de quedar en alguna cosa, em quedo amb la resposta que Ryun Chang li va fer a la pregunta d’en Xavier Ferràs sobre quin és l’aspecte més important a incidir en aquest canvi. El coreà va exclamar, quasi sense deixar-lo acabar: MONEY!!!
