El 22 de novembre 5 ex-estudiants de Comunicació Audiovisual van presentar a la casa de Cultura de Girona un nou projecte: una sèrie, ‘Vostè no és aquí’ que han sel·leccionat pel Showcase de capítols pilots que organitza Serielizados i el Festival ZOOM. Els artífex d’aquest projecte són Isaac Martínez, Marta Padrós, Miquel Segarra, Víctor Solanes i Albert Xifra, i qui millor que ells i ella per parlar-nos de ‘Vostè no és aquí’. Tres dels seus membres, en Miquel, en Víctor i l’Albert, van ser els convidats del programa ‘Perfil Propi‘ d’UVic-Ràdio, i van explicar com han arribat a fer aquest projecte i van donar les instruccions per a la consumició del producte. 

I és que, després de viure aquesta experiència ens han comentat que: “La presentació pública del 22 de novembre a Girona va anar molt bé. La gent que va venir s’ho va passar de conya i el primer episodi va tenir una molt bona rebuda. El Showcase de pilots de ficció va anar encara millor, vam obtenir el Premi del Jurat a millor pilot de websèrie i l’1 de desembre vam estrenar per internet la primera càpsula. Està tenint un bon impacte dins de les nostres expectatives”.

Per què cinc estudiants de la mateixa universitat i a més, companys de classe s’ajunten per fer una sèrie? Com va sorgir la idea? perquè realment és curiós.
Albert Xifra:  Perquè coneixem a poca gent en general. Som bastant antisocials; així que aprofitem la poca gent que hem conegut a la nostra vida per ajuntar-nos i fer projectes junts.
Miquel Segarra: Sí, jo no els conec ni a ells tampoc. Estic una mica desuvicat.

Veient el mercat laboral, el pla d’estudis de la facultat us ha ajudat en aquest format narratiu? És a dir, els professors de la Facultat us van ajudar a entendre les noves exigències del mercat? 
Víctor Solanes: Bé, ens ha ajudat en el sentit que ens han preparat per sortir al món laboral amb les pràctiques i les assignatures que vam fer, però a partir d’aquí ha sigut anar aprenent a mesura que anàvem fent. Ha sigut un aprenentatge continu.
M.S: Sí, suposo que des d’un primer moment ja t’ho expliquen sobretot en aquest sentit de selfservice, d’anar’t-ho fent tu, i saber que trobar les oportunitats per poder fer els teus projectes és molt complicat. I en aquest sentit, doncs, amb la il·lusió, amb els coneixements i amb la ment oberta per aprendre nous conceptes i molta imaginació. Suposo que en aquest sentit sí que ens van preparar bé.
A.X: Sí, completament d’acord. Potser també, en Miquel va acabar un any més tard que nosaltres i segurament en el moment en què nosaltres estàvem estudiant el tema de la websèrie o de realitzar les teves produccions estava encara més verd, però sí que crec que en els últims anys s’ha vist que com que hi ha poca sortida laboral és una bona sortida l’intentar treure projectes endavant mentre el mercat està una mica complicat.

És una carta de presentació, o sou optimistes amb el mercat laboral? 
M.S: Nosaltres ja vam encetar la nostra associació creativa amb tres curtmetratges que són “El final no mata”, “El soritòrig” i “La rebel·lió subtil” i, a partir d’aquí, vam aprofitar el premi del Metròpolis Festival, que era un regal de 1.000€ en lloguer de material, i vam decidir tirar endavant un projecte amb més embargadura. I aquí és on va sortir la taula el projecte de la websèrie.
A.X: Jo crec que sí que podríem dir que sí que és una carta de presentación per donar-nos a conèixer. És a dir, el que no esperes és trobar Feinapel día de demà, sinóFer contactes i una mica això.

Andreu Buenafuente, ja va provar sort amb la realització de productes a consumir per Internet, i tot i ser Buenafuente, una figura consolidada al país, no li va funcionar. Per que creieu que li va passar això i per que a vosaltres no us passarà? (que esperem que us vagi tot rodat i us desitjem tots els èxits possibles) 
V.S: No sabem si ens passarà o no. I esperem que no, però ho hem fet amb tota la il·lusió del món perquè no ens passi, però jo crec que no hi ha una fórmula de l’èxit. Això és una mica de sort, que a la gent li agradi el que fas, i que et mirin. I a partir d’aquí, el que deia l’Albert: Fer contactes i establir moltes relacions.

Gràcies a un Verkami, un sistema de crowdfunding vàreu aconseguir tirar endavant el vostre projecte. Però és un a més a més del vostre dia a dia laboral o espereu poder treure’n el suficient rèdit com per viure’n d’aquesta sèrie? O tenir-ne beneficis?
M.S: És que quan parlem de beneficis no estem parlant de benefici econòmic sinó que el benefici que en podem treure d’aquesta sèrie és que la gent ens conegui, i que el producte tingui un bon ‘boca-orella’ i que es pugui, mínimament viralitzar. Jo crec que, en termes absoluts, aquest seria el màxim benefici que en podem treure.

Va, ara sí entrem en matèria. Que toca parlar de ‘Vostè no és aquí’. Tinc entès que és una sèrie d’esquetxos que il·lustren els deliris d’un grup de persones a la consulta d’un psiquiàtric. oi? Expliqueu-nos la mecànica i el funcionament d’aquesta sèrie. 
A.X: Bàsicament, la idea que teníem quan es va crear la sèrie era fer una cosa amb SKETXOS, que és una cosa que ens agrada molt, i també creiem que a nivell d’Internet també s’adapta molt bé; però intentant buscar, que a més a més hi hagués una coherència temàtica i tot tingués una mica d’”empaque”. I d’aquí ens va venir la idea d’ambientar-ho tot en un psiquiàtric. La mecànica de la sèrie són una colla de personatges que conviuen en un psiquiàtric, que estan parlant amb el psiquiàtra i a través de les seves reflexions podem veure el que són els episodis que adaptem amb esquetxos. 

I a més els personatges els interpreteu vosaltres. Com és això de ser actor? I com ho porteu?
A.X: Sí, els interpretem nosaltres però això és, bàsicament, degut a la precarietat del sistema. 
M.S: És economia de recursos. I… ho portem. De vegades quan veus que ve algú que realment té taules t’amilanes una mica, però bé.
A.X: Ens ho passem bé fent-ho però ens vam liar fent molts personatges i sí que tenim bastants actors “professionals” o semi-professionals, però al final s’han d’omplir forats i els hem omplert nosaltres.

I els guions, i la realització surt tot de vosaltres. És a dir, pràcticament tot ho feu vosaltres.
V.S: Tot. Hem començat a pensar la sèrie, l’hem desenvolupat, l’estem muntant… Tots els processos els fem nosaltres, i la sort és que ens entenem prou bé a nivell creatiu i a nivell de treball durant els rodatges, i hem tingut aquesta sort. Perquè sinó, 8 mesos a fer aquest projecte hauria esset complicat.