Eulàlia Massana-Molera. Professora del Departament de Comunicació
Som divendres 8 de novembre. A punt per al cap de setmana. Potser algun dia escriuré sobre què fem els professors d’universitat per desestressar-nos. Però necessito temps per fer-ho i ara no el trobo.
I doncs, què passa? Per què estic escrivint un text per aquest blog, a les 9.32h, en comptes de revisar l’oferta d’assignatures per als estudiants incoming o el protocol de pràctiques? Doncs resulta que estic xocada i, esgarrapant temps entre reunió i reunió, no me’n puc estar de fer un buidat d’idees que em passen pel cap sobre el que vaig viure ahir a l’e-week.
Us imagineu què deu ser tenir 30.000 estudiants inscrits en un curs online? Sí, amb un sol professor que se n’ha de fer càrrec. Jo, amb aquesta visió, em marejo.
Us poso en context: ahir va venir a la UVic en Pedro Aranzadi, director general d’Universia España per parlar-nos dels MOOC i la plataforma Miríada X, una iniciativa en la que també participa Telefónica. A continuació, Carme Rovira de la UPF ens va guiar per Inventar una proposta MOOC diferencial, un taller interessantíssim i molt útil.
Un MOOC és un curs online, d’accés obert (I GRATUÏT!), generalment ofert per una institució de formació superior. La desintermediació del coneixement farà accessible formació de qualitat a tothom… no us sona, això?
En Pedro ens va mostrar les dades de la primera experiència de Miríada X, per veure si a la UVic ens animem a participar-hi. El curs 2012-2013 van iniciar 57 programes de 18 universitats. Llisto algunes dades, de memòria, que em van semblar interessants:
- Un curs pot tenir 30.000 inscripcions, ser iniciat per 5.000 estudiants, i finalitzat amb èxit per uns 2.000. Les ratios de finalització respecte inscripció van des de l’1% al 50%.
- El 68% dels estudiants eren de l’estat espanyol. La resta, d’altres països, especialment Llatinoamèrica.
- L’èxit de la primera edició dels MOOCs d’Universia ha estat gràcies a la promoció que s’ha fet a les xarxes socials: van ser portada a Menéame.
- Les universitats no perden el seu paper, ja que són qui acredita l’adquisició del nivell assolit. I per fer-ho, cal avaluar.
- Al desembre veuran si econòmicament això ha estat rendible, ja que, de moment, no han ingressat ni un duro. Cada estudiant que vulgui certificació haurà de pagar 40 €.
Del que ens va explicar la Carme, em quedo amb el canvi de rol del professor en aquest tipus de formació:
- És qui dissenya el programa: de 6 a 12 mòduls, d’una setmana cada una dedicació de 2-3h de l’estudiant.
- Dissenya i desenvolupa el material del curs, que ha de beure de llenguatges, metodologies, estratègies i recursos diferents. No es tracta de posar només pdf i avall…
- Defineix el sistema d’avaluació, que ha de ser automatitzat, ja que no pots establir un lligam de tu a tu amb 7.000 estudiants a l’aula.
- Cal que promocioni actituds de col·laboració entre els estudiants, tant amb tasques P2P, com amb d’altres incentius que la plataforma ja ofereix, com badgets i karma.
Hi ha cursos amb producció molt complexa i d’altres molt simple. En una primera edició, sovint la inversió, sobretot en temps de preparació, però també en el seguiment del curs, va a càrrec del professor.
La Carme ens deixava un consell: per dissenyar un bon MOOC primer cal seguir-ne un com a estudiant. I, després, aprendre de la prova/error del primer que es produeix i implementa.
Crec que el que deia Tradiling (@tradiling) al Twitter és ben cert: Pel que veig, tornarà tocar reciclar-se un cop més, i posar-hi hores #mooc #eweekvic.
I jo acabo amb una pregunta: quina serà l’estratègia sobre els MOOC a la UVic?
