Aquest mes, a l’Entre Nosaltres, parlem amb el Marc Vila, PDI de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar. És infermer especialitzat en l’atenció al pacient crític, les urgències i la salut digital. Va estudiar el grau en Infermeria a la UVIC-UCC, i molts dels seus professors i professores són ara companys i companyes de feina. En guarda molt bon record.

Actualment, desenvolupa la seva tasca assistencial com a infermer d’atenció primària a l’EAP Vic. A la UVic-UCC va començar com a professor associat l’any 2019 i actualment és coordinador del grau en Infermeria. Li agradaria combinar l’activitat assistencial amb la docència i la recerca, especialment en àmbits com la salut respiratòria, la intel·ligència artificial i la telemedicina.

1. Quin record tens del teu primer dia a la UVic?

El recordo amb molta il·lusió… i una mica de vertigen. Era la primera vegada que em posava davant d’un grup d’estudiants com a docent universitari. El més curiós és que poc després vam haver de passar de la presencialitat a les classes en línia a causa de la pandèmia. Va ser un inici intens, però també una gran oportunitat per aprendre i adaptar-nos.

2. Explica’ns una anècdota que t’hagi passat treballant a la FCSB.

Sempre recordaré un dels meus primers dies com a docent a la Facultat. Havia d’impartir classe a un grup de primer curs i, quan vaig arribar a l’aula, hi havia tots els estudiants esperant davant de la porta. Jo anava dient «perdoneu, em deixeu passar?» perquè havia d’obrir l’aula, però ningú em feia cas. De fet, s’anaven apartant entre ells, però ningú em deixava arribar a la porta. Al cap d’uns segons vaig entendre què passava: aquell dia m’havia deixat la cinta identificativa de la UVic i els estudiants es pensaven que jo era un alumne més. Finalment vaig haver de dir: «Si em deixeu passar, us podré obrir la classe… perquè soc el professor!».

La situació va ser tan inesperada que vam acabar tots rient durant deu minuts. Va ser una manera ben peculiar de començar la meva etapa docent i, sens dubte, una anècdota divertida que encara avui recordo.

3. Explica’ns una cosa de tu que no sapiguem.

Una cosa que potser no sap gaire gent és que m’agrada molt el disseny i l’interiorisme. Sempre estic pensant com reorganitzar algun espai de casa, canviant mobles de lloc o buscant noves maneres de fer els espais més pràctics i agradables. Diria que soc incapaç de veure una habitació o espai sense imaginar-me com la modificaria!

I una altra de les meves grans aficions és l’hort. M’encanta cultivar les meves pròpies verdures i gaudeixo molt veient créixer les plantes de temporada. Per mi, un bon hort sempre ha de tenir uns quants imprescindibles: tomàquets, escaroles i carbassons. No sé si és una afició o una obsessió, però cada any hi dedico hores i hores amb molt de gust.

4. Fes-nos una recomanació, la que vulguis. *una lectura, un restaurant, un lloc per visitar, una excursió per fer, etc.

Fa poc he llegit per casualitat el llibre «Encuentra tu oportunidad», de Sukhinder Singh. He de reconèixer que no és el tipus de lectura que acostumo a escollir habitualment, però m’ha sorprès gratament pels missatges que transmet. Parla de com afrontar la incertesa, aprofitar les oportunitats i entendre que els errors també formen part del camí. És una lectura fàcil que convida a reflexionar sobre les decisions que prenem tant en l’àmbit professional com en el personal.

5. A quina persona de la FCSB li passes el relleu?

Li passo el relleu a la Cristina Vaqué perquè ens expliqui alguna cosa divertida i/o interessant!