Aquest mes, a l’Entre Nosaltres, parlem amb l’Ahlam Akaouch, PTGAS de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar. La seva vinculació amb la UVic va començar l’any 2019, quan va arribar a la universitat com a estudiant d’Educació Social a la FETEP. Actualment, també està a un pas d’acabar el màster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament de la UAB.

Després del seu primer any com a estudiant, va tenir l’oportunitat d’incorporar-se com a becària a la Secretaria de la FCSB, i d’allà va començar la seva vinculació amb la UVic més enllà dels estudis. Durant dos anys, va formar part de la Secretaria i, posteriorment, va fer pràctiques extracurriculars durant un any al Servei de Suport a l’Estudiant, relacionades amb la seva titulació d’educadora social.

Després d’un temps de vinculació més esporàdica amb la universitat, en què va mantenir el contacte amb alguns professors i excompanyes, finalment va tenir l’oportunitat de tornar a la UVic. Ho va fer retrobant-se amb un espai de treball que ja li era familiar i amb cares que encara li resultaven conegudes. I com que els reptes li agraden, no s’ho va pensar dues vegades: va dir que sí i va tornar a formar part de la comunitat UVic.

 

1. Quin record tens del teu primer dia a la UVic?

Conservo diversos records dels meus primers dies a la UVic: des del primer dia que vaig començar a estudiar-hi, els primers dies com a becària i estudiant en pràctiques, fins al primer dia que em vaig atrevir a participar com a professora convidada a un dels graus de la FEC.

Tots ells amb molts nervis interns, però intentant mostrar una seguretat que, definitivament, no era real!

 

2. Explica’ns una anècdota que t’hagi passat treballant a la FCSB.

Crec que l’anècdota més recent que tinc és de fa un any, quan just acabava de començar a treballar amb dos companys més, que també eren nous.

Aquella mateixa setmana, mentre ens fèiem el cafè, dues companyes es van adonar que els havien robat la cafetera… o, més ben dit, que ens l’havia canviat! A partir d’aquí van començar setmanes d’investigacions, teories i, sobretot, moltes bromes al respecte.

Va ser molt graciós començar així, recordo que entre els tres nous vam dir: “Aquí no ens avorrirem pas!”. I la veritat és que no ens equivocàvem gaire.

 

3. Explica’ns una cosa de tu que no sapiguem.

Doncs com bé us explicava a l’inici, m’agraden els reptes. A vegades m’agrada pensar que puc arribar a tot. I com que soc imparable —o això crec—, conservo la meva feina inicial d’educadora social en un centre d’acollida d’urgència i també mantinc la relació amb l’antic centre de pràctiques del màster com a research assistant al Consolat de Burkina Faso aquí a Barcelona.

M’encanta seguir formant-me. Sento que em falten vides per arribar a aprendre de tot!

 

4. Fes-nos una recomanació, la que vulguis. *una lectura, un restaurant, un lloc per visitar, una excursió per fer, etc.

Sent una mica previsible, us recomanaria una petita escapada a la meva terra natal, al Marroc! És un país conegut per tothom, però alhora, desconegut. És un país proper, que ofereix des de platja, per als amants del mar com jo, fins a muntanya. Conserva la part més antiga, plena de tradició i cultura, però també té grans ciutats on perdre’s entre carrers i espais amb un aire més europeu. I si voleu anar una mica més enllà dels llocs més turístics, us recomanaria visitar el nord-est del país i, especialment, la meva ciutat, Nador. Les platges de Kariat Arekmane, la muntanya de Gorgou són alguns dels llocs que no us recomano saltar-vos.

 

5. A quina persona de la FCSB li passes el relleu?

Li passo el relleu a la Iwona Grzeisk.