L’Exposició “Dones Poetes” vol ser, en primer lloc, un homenatge a totes les escriptores que des de la poesia han aportat un pes no gens menyspreable a la recuperació del català com a llengua literària durant el segle XX, ja que van ser i són, tant com els homes, guardianes amoroses d’una llengua que mai més no en serà abolida.

Els criteris que hem fet servir per a la nostra selecció, lamentablement i necessàriament molt limitada, són els següents:

• a) l’ús del català com a llengua poètica en qualsevol de les seves modalitats dialectals;
• b) la data de naixement entre el 1872 i el 1950, excepció feta amb Maria Mercè Marçal;
• c) el fet d’haver contribuït a l’evolució de la poesia catalana contemporània introduint, amb una altra veu, noves perspectives i nous estils expressius.

No hi són totes les que haurien de ser-hi, però les que hi són havien de ser-hi.

Maria Antònia Salvà, Clementina Arderiu, Simona Gay, Rosa Leveroni, ontserrat Abelló, Felícia Fuster, Maria Beneyto, Maria Àngels Anglada, Quima Jaume, Olga Xirinacs, Marta Pessarrodona i Maria Mercè Marçal representen la progressiva incorporació de la veu de les dones a la societat literària al llarg del segle XX i són mereixedores del nostre reconeixement per mantenir viu el foc de les paraules, intensament belles, pregonament necessàries.

El recorregut de l’exposició segueix un ordre cronològic i de cada poeta resentem un resum biogràfic essencial, unes paraules sobre la seva manera de viure la poesia, i una petita mostra dels seus poemes.

Comissaries: Lluïsa Cotoner, Teresa Julio, Caterina Riba i Judith Sánchez