1. Ex- libris. Confessions d’una lectora
Anne Fadiman. Traduccions de Carlota Torrents. (2000).

2. Veus xicanes. Contes.Diverses autores. Traducció i edició de Pilar Godayol. (2001)

1. En essència: feminisme, naturalesa i diferencia. Diana Fuss. Traducció d’Eva Espasa i Borràs. Pròleg de Neus Carbonell. (1999)

2. Caterina Albert/ Víctor Català. La voluptuositat de l’escriptura. Francesca Bartrina (2001)

3. Gènere i identitats sexuals. David Glover/ Cora Kaplan. Traducció de Miquel Casacuberta. (2002)

4. Germanes de Shakespeare. 20 del XX. Pilar Godayol. (2003)

5. La dona que no existeix. De la Il·lustració a la Globalització.Neus Carbonell (2003)

6. El mite Madonna. Georges- Claude Guilbert. Traducció de Lydia Brugué. (2004)

7. La prosa de Rosa Leveroni: instantànies de l’ésser. Abraham Mohino i Balet (2004)

8. L’espai de les dones als diccionaris: silencis i presències. Eulàlia Lledó  (2005)

9. Catalanes del XX.Pilar Godayol et al. (2006)

10. Imma Monsó: la narrativa de la ironia i la diferencia. Montserrat Lunati  (2007)

11. Compromís de poeta. Articles d’opinió. M. Àngels Anglada. Eusebi Ayena i Francesc Foguet (ed.)  (2009)

12.Ningú no neix dona. Antologia de textos d’El segon sexe, de Simone de Beauvoir. Marta Segarra (ed.) (2010)

13. Catalanes del IX al XIX. Carme Sanmartí i Montserrat Sanmartí (ed.) (2010)

14. Viatgeres i escriptores. Pilar Godayol (2011)

Godayol, Pilar (ed.) (2006): Catalanes del XX.  Autors i autores: P. Godayol, F. Bartrina, M. Comas, L. Cotoner, E. Espasa, M.T. Julio, M. Martín, G. Redortra, C. Sanmartí Roset, C. Sanmartí Esteban, J. Solà i A. Tort.

Índex:

• Presentació: Pilar  Godayol
• Actrius: Eva Espasa
• Bibliotecàries: Montserrat Comas
• Científiques: M. Teresa Julio
• Compositores:Clara Sanmartí
• Dramaturgues: Francesca Bartrina
• Esportistes: Montse Martín
• Interpretació de música: Clara Sanmartí
• Il·lustradores,  ceramistes i afins: Carme Sanmartí
• Mestres: Antoni Tort
• Narradores: Francesca Bartrina
• Periodistes: Gemma Redortra
• Pintores i escultores: Carme Sanmartí
• Poetes: Lluïsa Cotoner
• Polítiques: Joan Solà
• Traductores: Pilar Godayol

L’exposició “Traductores” fa una ullada històrica a una activitat considerada sovint triplement subalterna: pel fet de reescriure textos d’altri, pel fet de traduir-los al català i pel fet d’haver-se’n encarregat dones. La tria se centra en alguns dels noms més representatius del segle XX, des de ben bé els orígens fins als nostres dies. Algunes han destacat en altres camps, especialment en la literatura, mentre que d’altres s’han lliurat a la traducció. Totes, en qualsevol cas, han contribuït a introduir nous corrents, noves idees i nous estils a la cultura catalana.

Maria-Antònia Salvà, Carme Montoriol, Maria Teresa Vernet, Carme Serrallonga, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Abelló, Roser Berdagué, Helena Valentí, Maria Àngels Anglada, Marta Pessarrodona, Maria-Antònia Oliver i Maria-Mercè Marçal mereixen, també, un reconeixement per la seva faceta de torsimanys, probablement la més desconeguda fins ara. Sens dubte, han obert camins que en aquest nou segle seran més fàcils de fressar.

El recorregut de l’exposició segueix un ordre cronològic i, de cada traductora, en presentem les dades biogràfiques essencials, una mostra d’originals acompanyada de les traduccions, alguns textos introductoris a les seves versions i alguns comentaris que han rebut.
Us convidem a descobrir l’altra meitat de la prodigiosa, gairebé mítica, tradició de la traducció catalana del segle XX.

Aquesta exposició “Dones Esportistes”és un homenatge a les dones que en una època difícil per a les seves aspiracions esportives van decidir trencar l’estereotip femení i van fer de la passió esportiva la seva forma de vida. L’esport és una activitat que, en molts casos, implica un entrenament del cos intens i sistemàtic, fins i tot en alguns casoscomporta treballar el cos fins a límits extenuants. Tradicionalment aquesta activitat física ha estat objecte de culte per part dels homes, que han desenvolupat patrons de masculinitat a base de deixar les dones al marge, o bé a través de discursos mèdics que legitimen el risc fisiològic que suposava per a la dona fer esport, o bé ambdiscursos que subratllen que «l’esport masculinitza» i, per tant, no és cosa de dones.

En aquesta exposició es pretén donar visibilitat a tretze dones que, amb el seu esperit aventurer de trencar mites i expectatives socials de gènere, han assolit gestes esportives excepcionals. La majoria d’aquestes gestes i les vides de les esportistes que presentem a continuació són el resultat d’una gran força de voluntat i capacitat de sacrifici, reflectida tant en l’ànim de superar els propis límits físics, com en el de trencar amb una sèrie de creences i mites que, durant dècades, han limitat enormement la pràctica esportiva de moltes dones. Constatar els rècords esportius i explorar la perseverança d’aquestes dones per aconseguir-los en un context tan poc favorable com va ser el seu, és reconèixer la llavor original femenina que actualment permet que moltes dones catalanes puguem practicar esport de forma normalitzada.

El recorregut de l’exposició segueix un ordre cronològic, combinant diferents disciplines esportives. De cada esportista, en presentem una breu biografia i diverses fotos que il·lustren moments cabdals en les seves vides esportives i la varietat de disciplines que moltes practicaven, amb l’esquí com a pràctica comuna a la majoria.

Entrevistadora: Montserrat Casas
Data i lloc: 21 de maig de 2008, Universitat de Vic.

Rosa Maria Calaf és periodista. Nascuda a Barcelona l’any 1945, es llicencià en dret i periodisme i és actualment la corresponsal més veterana de RTE amb una experiència de més de 37 anys. Al llarg de la seva trajectòria se li han concedit nombrosos premis entre els quals el premi Ondas l’any 2001 a la millor tasca professional, el premi de periodista de l’any 2001 del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el XXIII premi de periodisme “Cirilio Rodriguez” o el premi club internacional de premsa a la millor tasca a l’estranger l’any 2006. També ha rebut el premi Women Together per la seva lluita a favor de la igualtat.

Entrevistadora: Montse Martín
Lloc i data: Universitat de Vic, 19 juny de 2008.

Montserrat Tresserras i Dou és nedadora de llarga distància. Nascuda a Olot l’any 1930 fou la primera espanyola a travessar l’estret de Gibraltar l’any 1957 en un temps de 5 hores i 18 minuts. També fou la primera atleta de l’Estat espanyol a travessar el canal de la mànega l’any 1958 i ho aconseguí en 14 hores i 14 minuts.

Ha fet altres travesses importants en el continent sud-americà com nedar des de Santa fe fins a Corranda a Argentina, o des de Concordia a Argentina fins a Colón a Uruguay.

Entrevistadora: Montserrat Vilalta
Data i lloc: 28 d’octubre de 2008, Universitat de Vic

Pilar Bayer i Isant és catedràtica d’Àlgebra de la Universitat de Barcelona. És especialista en Teoria de Nombres i té el títol de piano per l’Escola Superior de Música, dues disciplines, música i matemàtiques, que han constituït alhora les seves aficions i professions.

Ha escrit seixanta-set articles, quaranta-set llibres o capítols de llibres, ha impartit setanta-dues conferències, ha presentat seixanta-quatre treballs en congressos o en manifestacions científiques internacionals, treballa en setze línies de recerca, té o ha tingut en marxa onze projectes de recerca finançats i forma part de consells editorials de diverses revistes científiques (Referee i d’altres). També és membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Ciències exactes, físiques i naturals, de la Reial Acadèmia de Doctors, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts i de la Reial Societat Matemàtica Espanyola. L’any 1999 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya.

Entrevistadora: Lluïsa Cotoner
Data i lloc: 4 de desembre de 2008, Universitat de Vic

Carme Riera és escriptora, guionista i assagista, tant en català com en castellà. Nascuda a Palma de Mallorca l’any 1948 es traslladà a Barcelona per estudiar Hispàniques a la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és catedràtica de literatura espanyola d’aquesta mateixa universitat.

L’any 2001 va guanyar el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Barcelona. És autora de llibres com Te deix , amor, la mar com a penyora (1975), Dins el darrer blau (1994, Premi Joan Crexells) o La meitat de l’ànima (2003, Premi Sant Jordi) entre altres.

Entrevistadora: Gemma Redortra
Data i lloc:  29 d’octubre de 2009, Universitat de Vic

Isabel-Clara Simó i Monllor és una àries nascuda un 4 d’abril. Professora de filosofia, filòloga, periodista, escriptora, gestora cultural. Guanyadora de molts premis literaris. Dona de paraula fàcil, d’elogi generós i de crítica punyent. Defensora i practicant tenaç de l’art de la conversa. Persona de compromís polític, que va per lliure. Alcoiana de naixement. Catalana de convicció.

El 2009 va publicar Els racons de la memòria, un llibre que no és autobiografia, ni són memòries, segons diu ella mateixa, sinó un homenatge a persones que ha conegut. Poc després de la publicació del llibre va rebre el Premi Trajectòria que concedeix la comissió organitzadora de la Setmana del Llibre en Català, i que és un reconeixement de tot el món del llibre al conjunt de l’obra d’un autor o una autora.

Entrevistadora: Teresa Usó
Data i lloc: 21 de gener de 2010, Universitat de Vic

Maria Antònia Oliver, nascuda a Manacor, a l’illa de Mallorca, el 1946, és una de les escriptores més rellevants de casa nostra. Amb la seva primera novel·la Cròniques d’un mig estiu que va sortir publicada l’any 1970, l’escriptora es va guanyar un lloc en l’anomenada generació literària dels setanta. Ha publicat un total d’onze novel·les, diversos llibres de relat, històries infantils, guions per a la televisió i fins i tot una obra de teatre i una adaptació teatral.

Entre els premis que se li han atorgat, figuren els més prestigiosos de les lletres catalanes, el recull Francesc Puig i Llensa de narració, el Prudenci Bertrana, el Llorenç Vilallonga, el Trajectòria, el Ramon Llull, el Jaume Fuster, el Miquel dels Sants Oliver o encara que no sigui pròpiament guardó literari, la Creu de Sant Jordi. Es defineix feminista, independentista i rebel.