El projecte “Exposicions amb catàleg” ha portat a terme cinc exposicions diferents:

• Traductores (2006)
• Dones de Teatre (2007)
• Esportistes (2008)
• Mestres i Pedagogues (2009)
• Dones Poetes (2011)
• Il·lustradores (2013)

“Converses amb Catalanes d’avui” és un projecte de recerca que recull el testimoni de diferents personalitats femenines catalanes de de gran relleu en els àmbits de la cultura i les ciències. La voluntat del projecte és testimonial i documental, a partir d’entrevistes en profunditat.

Entrevistes amb:

• Lina Badimon (1953), per Marta Otero.
• Maria del Mar Bonet (1947), per Aida Macias.
• Olga Xirinacs (1936), per Llorenç Soldevila.
• Marina Subirats (1943), per Isabel Carrillo.
• Teresa Forcades (1966), per Claude Carcenac.
• Susana Solano (1946), per Carme Sanmartí.
• Carme Valls-Llobet (1945), per Francesca Bartrina.
• Maria Antònia Oliver (1946), per Teresa Usó.
• Núria Albó (1930), per Montse Ayats.
• Isabel- Clara Simó (1943), per Gemma Redorta.
• Pilar Benejam (1937), per Antoni Tort.
• Montserrat Abelló (1918), per Pilar Godayol.
• Carme Riera (1948), per Lluïsa Cotoner.
• Pilar Bayer (1946), per Montserrat Vilalta.
• Montserrat Tresserras (1930), per Montse Martín.
• Rosa Maria Calaf (1945), per Montse Casas.

Aquesta exposició “Dones Esportistes” és un homenatge a les dones que en una època difícil per a les seves aspiracions esportives van decidir trencar l’estereotip femení i van fer de la passió esportiva la seva forma de vida. L’esport és una activitat que, en molts casos, implica un entrenament del cos intens i sistemàtic, fins i tot en alguns casos comporta treballar el cos fins a límits extenuants. Tradicionalment aquesta activitat física ha estat objecte de culte per part dels homes, que han desenvolupat patrons de masculinitat a base de deixar les dones al marge, o bé a través de discursos mèdics que legitimen el risc fisiològic que suposava per a la dona fer esport, o bé amb discursos que subratllen que «l’esport masculinitza» i, per tant, no és cosa de dones.

En aquesta exposició es pretén donar visibilitat a tretze dones que, amb el seu esperit aventurer de trencar mites i expectatives socials de gènere, han assolit gestes esportives excepcionals. La majoria d’aquestes gestes i les vides de les esportistes que presentem a continuació són el resultat d’una gran força de voluntat i capacitat de sacrifici, reflectida tant en l’ànim de superar els propis límits físics, com en el de trencar amb una sèrie de creences i mites que, durant dècades, han limitat enormement la pràctica esportiva de moltes dones. Constatar els rècords esportius i explorar la perseverança d’aquestes dones per aconseguir-los en un context tan poc favorable com va ser el seu, és reconèixer la llavor original femenina que actualment permet que moltes dones catalanes puguem practicar esport de forma normalitzada.

El recorregut de l’exposició segueix un ordre cronològic, combinant diferents disciplines esportives. De cada esportista, en presentem una breu biografia i diverses fotos que il·lustren moments cabdals en les seves vides esportives i la varietat de disciplines que moltes practicaven, amb l’esquí com a pràctica comuna a la majoria.

El 9 de maig de 2013 la Universitat de Vic va acollir el I Simposi Dones Traductores, Dones Traduïdes. La Recepció de Virginia Woolf a Catalunya, iniciativa promoguda pel Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània, de la
Universitat Autònoma de Barcelona, i el Grup d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació, de la Universitat de Vic, en el marc del projecte
«La traducció en el sistema literari català; exili, gènere i ideologia (1939-2000)» (FFI2010-19851-C02-01) i del subprojecte «Traductores i traduccions a la Catalunya contemporània (1939-2000)» (FFI2010-19851-C02-02). Amb l’objectiu d’aprofundir en les traduccions catalanes de Woolf, aquest simposi va pivotar al voltant de dos eixos: d’una banda, estudis descriptius panoràmics i específics i estudis analítics de les traduccions i la seva influència en la literatura catalana, i, de l’altra, el testimoniatge de traductors i traductores de Woolf al català.

Una selecció de les contribucions del Simposi, reescrites, reformulades i revisades, ha estat publicada en el dossier “La recepció de Virginia Woolf a Catalunya” al número 21 (2014) de la revista Quaderns: revista de traducció, després d’haver passat l’avaluació del consell editor de la revista.

En aquest enllaç podeu consultar els articles del dossier: Quaderns: revista de traducció, núm. 21 (2014)

En aquests enllaços podeu visualitzar l’enregistrament de les ponències:

XVI Jornades de Traducció. I simposi Dones traductores, dones traduïdes. Recepció de Virginia Woolf a Catalunya. Part 1/3

XVI Jornades de Traducció. I simposi Dones traductores, dones traduïdes. Recepció de Virginia Woolf a Catalunya. Part 2/3

XVI Jornades de Traducció. I simposi Dones traductores, dones traduïdes. Recepció de Virginia Woolf a Catalunya. Part 3/3

Programa del Simposi

9.45 INAUGURACIÓ
Marta Otero, Francesc Codina, Teresa Julio i Marcos
Cánovas

10.00-10.45 CONFERÈNCIA INAUGURAL
El grup de Bloomsbury i Virginia Woolf
Marta Pessarrodona (escriptora i traductora). Presenta: Lluïsa Cotoner

10.45-11.30 CONFERÈNCIA
Virginia Woolf a la literatura catalana
Lluïsa Julià (Universitat Oberta de Catalunya). Presenta: Eusebi Coromina

12.00-12.30 PONÈNCIA
Bloomsbury i la biografia: La reina Victòria de Lytton Strachey en català
Pilar Godayol (Universitat de Vic). Presenta: Manuel Llanas

12.30-13.00 PONÈNCIA
Roser Cardús, traductora de Flush
Francesca Bartrina (Universitat de Vic). Presenta: Mercè Altimir

13.00-13.30 PONÈNCIA
La recepció de Virginia Woolf fins a la guerra
Teresa Iribarren (Universitat Oberta de Catalunya). Presenta: Susagna Tubau

15.30-18.00 TAULA RODONA
Traductores i traductors de Virginia Woolf al català
Coordinació: Francesc Parcerisas
Jordi Ainaud
Eduard Castanyo
Jordi Fernando
Maria Antònia Oliver
Marta Pera
Marta Pessarrodona
Dolors Udina

Continua llegint →

Godayol Pilar (ed.) (2012):Converses amb catalanes d’avui.

Índex:

• Presentació: Pilar Godayol.
• Rosa Maria Calaf (1945). Montse Casas.
• Montserrat Tresserras (1930). Montse Martín.
• Pilar Bayer (1946). Montserrat Vilalta.
• Carme Riera (1948). Lluïsa Cotoner.
• Montserrat Abelló (1918). Pilar Godayol.
• Pilar Benejam (1937). Antoni Tort.
• Isabel- Clara Simó (1943). Gemma Redortra.
• Núria Albó (1930). Montse Ayats.
• Maria Antònia Oliver (1946). Teresa Usó.
• Carme Valls- Llobet (1945). francesca Bartrina.
• Susana Solano (1946). Carme Sanmartí.
• Olga Xirinacs (1936). Llorenç Soldevila.
• Teresa Forcades (1966). Claude Carcenac.
• Marina Subirats (1943). Isabel Carrillo.
• Maria del Mar Bonet (1947). Aida Macias.
• Lina Badimon (1953). Marta otero.

El dijous 25 d’octubre de 2012 va tenir lloc a la Sala Segimon Serrallonga de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya el I Simposi Internacional La construcció social de la maternitat “Cultura, ciència i ètica”, organitzat pel Grup d’Estudis de Gènere: traducció, literatura, història i comunicació (GETLIHC) de la UVic-UCC i coordinat per Gerard Coll-Planas.

Programa del I Simposi internacional La construcció social de la maternitat i la paternitat. Cultura, ciència i ètica.

Enllaç als vídeos de les ponències del I Simposi internacional La construcció social de la maternitat i la paternitat. Cultura, ciència i ètica.

La construcció social de la maternitat i la paternitat és clau en la definició i naturalització dels rols de gènere, ja que és en la reproducció on la diferència sexual apareix com a més irreductible. Partint de les accions que només poden desenvolupar dones (gestar, donar a llum i alletar) s’atribueixen socialment una sèrie de significats i tasques que van més enllà d’allò biològic: distribuint de forma desigual la cura i el treball remunerat, i establint diferents tipus de vincle amb filles i fills.

Aquestes bases, però, es troben en un procés de canvi que genera noves tensions, oportunitats i interrogants. En aquest context de transformació, l’objectiu principal del Simposi és entendre i debatre, des d’una mirada interdisciplinar, el complex i ambivalent procés de redefinició de la maternitat i la paternitat.

Ponents (per ordre d’intervenció):

• María Jesús Izquierdo, doctora en Sociologia i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona.
• Julita Oliveras, doctora en Ciències Biològiques per la Universitat Politècnica de Catalunya i professora de la UVic-UCC.
• Marta Roca i Escoda, doctora en Sociologia per la Université de Genève i professora de la Université de Lausanne.
• Noelia Igareda, doctora en Dret per la UAB i professora a la UAB i a la UVic-UCC.
• Pam Alldred, doctora en Psicologia i senior lecturer a Brunel University.
• Caterina Riba, doctora en Literatura per la UVic i Màster en Literatura Comparada per París IV-Sorbona.
• Ana M. Palomo, llicenciada en Història de l’Art per la UB, professora de la UVic-UCC i comissària d’exposicions.
• Eva Espasa, doctora en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona (UB) i professora a la UVic-UCC.
• Carme Sanmartí, doctora en Història Contemporània per la UB i professora a la UVic-UCC.

Entrevistadora: Isabel Carrillo
Lloc i dia: Universitat de Vic, 16 de juny de 2011.

Marina Subirats i Martori, nascuda a Barcelona l’any 1943, és sociologa especialista en sociologia de l’educació i sociologia de la dona, i Catedràtica Emèrita del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona el 1965, va obtenir el  Diplôme d’Etudes Approfondies en Sociología  a la Universitat de París el 1967 i es va doctorar en Filosofia el 1974. Ha estat investigadora en el Laboratoire de Sociologie Industrielle de París del 1967 al 1970, professora de Sociologia a la Universitat de Barcelona del 1970 al 1973 i a la Universitat Autònoma de Barcelona del 1973 fins a l’actualitat. Va ser directora de l’Instituto de la Mujer del Ministerio de Asuntos del 1993 al 1996, membre de la Comissió per a la Igualtat d’Oportunitats de la Unió Europea del 1993 al 1996 i presidenta de la mateixa organització durant l’any 1995. Del 1999 fins al 2006 va ser regidora d’Educació a l’Ajuntament de Barcelona i cinquena tinent d’alcalde del 2003 al 2006. També és autora de diversos llibres sobre Educació, Gènere i Estructura social de Catalunya i de més d’un centenar d’articles especialitzats. L’any 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Entrevistador: Llorenç Soldevila
Lloc i data: Universitat de Vic, 13 d’abril de 2011.

Olga Xirinacs, nascuda a Tarragona l’any 1936, és una de les més destacades escriptores del nostre panorama literari del nostre panorama literari. Ha conreat els diferents gèneres, destacant especialment com a poeta i narradora. Versàtil i prolífica, ha escrit més de tres-cents contes, una trentena de novel·les, té publicats una quinzena de títols de poesia i col·labora habitualment en la premsa periòdica (La Vanguardia, Avui, Foc nou). És, a més, una depurada instrumentista amb el piano, fet que ha deixat petja en la seva obra. Ha estat guardonada amb pràcticament tots els premis importants de la literatura catalana: el premi Sant Jordi, el Sant Joan, el Josep Pla, el Ciutat de Palma i el Carles Riba, entre altres.