Dones Esportistes

Aquesta exposició “Dones Esportistes” és un homenatge a les dones que en una època difícil per a les seves aspiracions esportives van decidir trencar l’estereotip femení i van fer de la passió esportiva la seva forma de vida. L’esport és una activitat que, en molts casos, implica un entrenament del cos intens i sistemàtic, fins i tot en alguns casos comporta treballar el cos fins a límits extenuants. Tradicionalment aquesta activitat física ha estat objecte de culte per part dels homes, que han desenvolupat patrons de masculinitat a base de deixar les dones al marge, o bé a través de discursos mèdics que legitimen el risc fisiològic que suposava per a la dona fer esport, o bé amb discursos que subratllen que «l’esport masculinitza» i, per tant, no és cosa de dones.

En aquesta exposició es pretén donar visibilitat a tretze dones que, amb el seu esperit aventurer de trencar mites i expectatives socials de gènere, han assolit gestes esportives excepcionals. La majoria d’aquestes gestes i les vides de les esportistes que presentem a continuació són el resultat d’una gran força de voluntat i capacitat de sacrifici, reflectida tant en l’ànim de superar els propis límits físics, com en el de trencar amb una sèrie de creences i mites que, durant dècades, han limitat enormement la pràctica esportiva de moltes dones. Constatar els rècords esportius i explorar la perseverança d’aquestes dones per aconseguir-los en un context tan poc favorable com va ser el seu, és reconèixer la llavor original femenina que actualment permet que moltes dones catalanes puguem practicar esport de forma normalitzada.

El recorregut de l’exposició segueix un ordre cronològic, combinant diferents disciplines esportives. De cada esportista, en presentem una breu biografia i diverses fotos que il·lustren moments cabdals en les seves vides esportives i la varietat de disciplines que moltes practicaven, amb l’esquí com a pràctica comuna a la majoria.

XVI Jornades de Traducció. I Simposi Dones traductores, dones traduïdes. Recepció de Virginia Woolf a Catalunya

Dibujo1El 9 de maig de 2013 la Universitat de Vic va acollir el I Simposi Dones Traductores, Dones Traduïdes. La Recepció de Virginia Woolf a Catalunya, iniciativa promoguda pel Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània, de la
Universitat Autònoma de Barcelona, i el Grup d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació, de la Universitat de Vic, en el marc del projecte
«La traducció en el sistema literari català; exili, gènere i ideologia (1939-2000)» (FFI2010-19851-C02-01) i del subprojecte «Traductores i traduccions a la Catalunya contemporània (1939-2000)» (FFI2010-19851-C02-02). Amb l’objectiu d’aprofundir en les traduccions catalanes de Woolf, aquest simposi va pivotar al voltant de dos eixos: d’una banda, estudis descriptius panoràmics i específics i estudis analítics de les traduccions i la seva influència en la literatura catalana, i, de l’altra, el testimoniatge de traductors i traductores de Woolf al català.

Una selecció de les contribucions del Simposi, reescrites, reformulades i revisades, ha estat publicada en el dossier “La recepció de Virginia Woolf a Catalunya” al número 21 (2014) de la revista Quaderns: revista de traducció, després d’haver passat l’avaluació del consell editor de la revista.

En aquest enllaç podeu consultar els articles del dossier: Quaderns: revista de traducció, núm. 21 (2014)

En aquests enllaços podeu visualitzar l’enregistrament de les ponències:

XVI Jornades de Traducció. I simposi Dones traductores, dones traduïdes. Recepció de Virginia Woolf a Catalunya. Part 1/3

XVI Jornades de Traducció. I simposi Dones traductores, dones traduïdes. Recepció de Virginia Woolf a Catalunya. Part 2/3

XVI Jornades de Traducció. I simposi Dones traductores, dones traduïdes. Recepció de Virginia Woolf a Catalunya. Part 3/3

 

Programa del Simposi

9.45 INAUGURACIÓ
Marta Otero, Francesc Codina, Teresa Julio i Marcos
Cánovas

10.00-10.45 CONFERÈNCIA INAUGURAL
El grup de Bloomsbury i Virginia Woolf
Marta Pessarrodona (escriptora i traductora). Presenta: Lluïsa Cotoner

CIMG0414 CIMG0407

 

 

 

 

10.45-11.30 CONFERÈNCIA
Virginia Woolf a la literatura catalana
Lluïsa Julià (Universitat Oberta de Catalunya). Presenta: Eusebi Coromina

12.00-12.30 PONÈNCIA
Bloomsbury i la biografia: La reina Victòria de Lytton Strachey en català
Pilar Godayol (Universitat de Vic). Presenta: Manuel Llanas

CIMG0421CIMG0426

12.30-13.00 PONÈNCIA
Roser Cardús, traductora de Flush
Francesca Bartrina (Universitat de Vic). Presenta: Mercè Altimir

13.00-13.30 PONÈNCIA
La recepció de Virginia Woolf fins a la guerra
Teresa Iribarren (Universitat Oberta de Catalunya). Presenta: Susagna Tubau

CIMG0454CIMG0486

15.30-18.00 TAULA RODONA
Traductores i traductors de Virginia Woolf al català
Coordinació: Francesc ParcerisasCIMG0497
Jordi Ainaud
Eduard Castanyo
Jordi Fernando
Maria Antònia Oliver
Marta Pera
Marta Pessarrodona
Dolors Udina

 

Continua llegint

Converses amb catalanes d’avui

Godayol Pilar (ed.) (2012):Converses amb catalanes d’avui.

Índex:

  • Presentació: Pilar Godayol.
  • Rosa Maria Calaf (1945). Montse Casas.
  • Montserrat Tresserras (1930). Montse Martín.
  • Pilar Bayer (1946). Montserrat Vilalta.
  • Carme Riera (1948). Lluïsa Cotoner.
  • Montserrat Abelló (1918). Pilar Godayol.
  • Pilar Benejam (1937). Antoni Tort.
  • Isabel- Clara Simó (1943). Gemma Redortra.
  • Núria Albó (1930). Montse Ayats.
  • Maria Antònia Oliver (1946). Teresa Usó.
  • Carme Valls- Llobet (1945). francesca Bartrina.
  • Susana Solano (1946). Carme Sanmartí.
  • Olga Xirinacs (1936). Llorenç Soldevila.
  • Teresa Forcades (1966). Claude Carcenac.
  • Marina Subirats (1943). Isabel Carrillo.
  • Maria del Mar Bonet (1947). Aida Macias.
  • Lina Badimon (1953). Marta otero.

 

I Simposi internacional La construcció social de la maternitat i la paternitat. Cultura, ciència i ètica.

El dijous 25 d’octubre de 2012 va tenir lloc a la Sala Segimon Serrallonga de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya el I Simposi Internacional La construcció social de la maternitat “Cultura, ciència i ètica”, organitzat pel Grup d’Estudis de Gènere: traducció, literatura, història i comunicació (GETLIHC) de la UVic-UCC i coordinat per Gerard Coll-Planas.

Programa del I Simposi internacional La construcció social de la maternitat i la paternitat. Cultura, ciència i ètica.

Enllaç als vídeos de les ponències del I Simposi internacional La construcció social de la maternitat i la paternitat. Cultura, ciència i ètica.

La construcció social de la maternitat i la paternitat és clau en la definició i naturalització dels rols de gènere, ja que és en la reproducció on la diferència sexual apareix com a més irreductible. Partint de les accions que només poden desenvolupar dones (gestar, donar a llum i alletar) s’atribueixen socialment una sèrie de significats i tasques que van més enllà d’allò biològic: distribuint de forma desigual la cura i el treball remunerat, i establint diferents tipus de vincle amb filles i fills.

Aquestes bases, però, es troben en un procés de canvi que genera noves tensions, oportunitats i interrogants. En aquest context de transformació, l’objectiu principal del Simposi és entendre i debatre, des d’una mirada interdisciplinar, el complex i ambivalent procés de redefinició de la maternitat i la paternitat.

Ponents (per ordre d’intervenció):

  • María Jesús Izquierdo, doctora en Sociologia i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Julita Oliveras, doctora en Ciències Biològiques per la Universitat Politècnica de Catalunya i professora de la UVic-UCC.
  • Marta Roca i Escoda, doctora en Sociologia per la Université de Genève i professora de la Université de Lausanne.
  • Noelia Igareda, doctora en Dret per la UAB i professora a la UAB i a la UVic-UCC.
  • Pam Alldred, doctora en Psicologia i senior lecturer a Brunel University.
  • Caterina Riba, doctora en Literatura per la UVic i Màster en Literatura Comparada per París IV-Sorbona.
  • Ana M. Palomo, llicenciada en Història de l’Art per la UB, professora de la UVic-UCC i comissària d’exposicions.
  • Eva Espasa, doctora en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona (UB) i professora a la UVic-UCC.
  • Carme Sanmartí, doctora en Història Contemporània per la UB i professora a la UVic-UCC.

 

Capsa Pandora

1. Ex- libris. Confessions d’una lectora
Anne Fadiman. Traduccions de Carlota Torrents. (2000).

 

 

2. Veus xicanes. Contes.Diverses autores. Traducció i edició de Pilar Godayol. (2001)

1. En essència: feminisme, naturalesa i diferencia. Diana Fuss. Traducció d’Eva Espasa i Borràs. Pròleg de Neus Carbonell. (1999)

2. Caterina Albert/ Víctor Català. La voluptuositat de l’escriptura. Francesca Bartrina (2001)

3. Gènere i identitats sexuals. David Glover/ Cora Kaplan. Traducció de Miquel Casacuberta. (2002)

4. Germanes de Shakespeare. 20 del XX. Pilar Godayol. (2003)

5. La dona que no existeix. De la Il·lustració a la Globalització.Neus Carbonell (2003)

6. El mite Madonna. Georges- Claude Guilbert. Traducció de Lydia Brugué. (2004)

7. La prosa de Rosa Leveroni: instantànies de l’ésser. Abraham Mohino i Balet (2004)

8. L’espai de les dones als diccionaris: silencis i presències. Eulàlia Lledó  (2005)

9. Catalanes del XX.Pilar Godayol et al. (2006)

10. Imma Monsó: la narrativa de la ironia i la diferencia. Montserrat Lunati  (2007)

11. Compromís de poeta. Articles d’opinió. M. Àngels Anglada. Eusebi Ayena i Francesc Foguet (ed.)  (2009)

12.Ningú no neix dona. Antologia de textos d’El segon sexe, de Simone de Beauvoir. Marta Segarra (ed.) (2010)

13. Catalanes del IX al XIX. Carme Sanmartí i Montserrat Sanmartí (ed.) (2010)

14. Viatgeres i escriptores. Pilar Godayol (2011)

 

 

Catalanes del XX

Godayol, Pilar (ed.) (2006): Catalanes del XX.  Autors i autores: P. Godayol, F. Bartrina, M. Comas, L. Cotoner, E. Espasa, M.T. Julio, M. Martín, G. Redortra, C. Sanmartí Roset, C. Sanmartí Esteban, J. Solà i A. Tort.

Índex:

  • Presentació: Pilar  Godayol
  • Actrius: Eva Espasa
  • Bibliotecàries: Montserrat Comas
  • Científiques: M. Teresa Julio
  • Compositores:Clara Sanmartí
  • Dramaturgues: Francesca Bartrina
  • Esportistes: Montse Martín
  • Interpretació de música: Clara Sanmartí
  • Il·lustradores,  ceramistes i afins: Carme Sanmartí
  • Mestres: Antoni Tort
  • Narradores: Francesca Bartrina
  • Periodistes: Gemma Redortra
  • Pintores i escultores: Carme Sanmartí
  • Poetes: Lluïsa Cotoner
  • Polítiques: Joan Solà
  • Traductores: Pilar Godayol

Traductores

L’exposició “Traductores” fa una ullada històrica a una activitat considerada sovint triplement subalterna: pel fet de reescriure textos d’altri, pel fet de traduir-los al català i pel fet d’haver-se’n encarregat dones. La tria se centra en alguns dels noms més representatius del segle XX, des de ben bé els orígens fins als nostres dies. Algunes han destacat en altres camps, especialment en la literatura, mentre que d’altres s’han lliurat a la traducció. Totes, en qualsevol cas, han contribuït a introduir nous corrents, noves idees i nous estils a la cultura catalana.

Maria-Antònia Salvà, Carme Montoriol, Maria Teresa Vernet, Carme Serrallonga, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Abelló, Roser Berdagué, Helena Valentí, Maria Àngels Anglada, Marta Pessarrodona, Maria-Antònia Oliver i Maria-Mercè Marçal mereixen, també, un reconeixement per la seva faceta de torsimanys, probablement la més desconeguda fins ara. Sens dubte, han obert camins que en aquest nou segle seran més fàcils de fressar.

El recorregut de l’exposició segueix un ordre cronològic i, de cada traductora, en presentem les dades biogràfiques essencials, una mostra d’originals acompanyada de les traduccions, alguns textos introductoris a les seves versions i alguns comentaris que han rebut.
Us convidem a descobrir l’altra meitat de la prodigiosa, gairebé mítica, tradició de la traducció catalana del segle XX.

Dones Esportistes

Aquesta exposició “Dones Esportistes”és un homenatge a les dones que en una època difícil per a les seves aspiracions esportives van decidir trencar l’estereotip femení i van fer de la passió esportiva la seva forma de vida. L’esport és una activitat que, en molts casos, implica un entrenament del cos intens i sistemàtic, fins i tot en alguns casoscomporta treballar el cos fins a límits extenuants. Tradicionalment aquesta activitat física ha estat objecte de culte per part dels homes, que han desenvolupat patrons de masculinitat a base de deixar les dones al marge, o bé a través de discursos mèdics que legitimen el risc fisiològic que suposava per a la dona fer esport, o bé ambdiscursos que subratllen que «l’esport masculinitza» i, per tant, no és cosa de dones.

En aquesta exposició es pretén donar visibilitat a tretze dones que, amb el seu esperit aventurer de trencar mites i expectatives socials de gènere, han assolit gestes esportives excepcionals. La majoria d’aquestes gestes i les vides de les esportistes que presentem a continuació són el resultat d’una gran força de voluntat i capacitat de sacrifici, reflectida tant en l’ànim de superar els propis límits físics, com en el de trencar amb una sèrie de creences i mites que, durant dècades, han limitat enormement la pràctica esportiva de moltes dones. Constatar els rècords esportius i explorar la perseverança d’aquestes dones per aconseguir-los en un context tan poc favorable com va ser el seu, és reconèixer la llavor original femenina que actualment permet que moltes dones catalanes puguem practicar esport de forma normalitzada.


El recorregut de l’exposició segueix un ordre cronològic, combinant diferents disciplines esportives. De cada esportista, en presentem una breu biografia i diverses fotos que il·lustren moments cabdals en les seves vides esportives i la varietat de disciplines que moltes practicaven, amb l’esquí com a pràctica comuna a la majoria.

Conversa amb Rosa Maria Calaf

Entrevistadora: Montserrat Casas
Data i lloc: 21 de maig de 2008, Universitat de Vic.

Rosa Maria Calaf és periodista. Nascuda a Barcelona l’any 1945, es llicencià en dret i periodisme i és actualment la corresponsal més veterana de RTE amb una experiència de més de 37 anys. Al llarg de la seva trajectòria se li han concedit nombrosos premis entre els quals el premi Ondas l’any 2001 a la millor tasca professional, el premi de periodista de l’any 2001 del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el XXIII premi de periodisme “Cirilio Rodriguez” o el premi club internacional de premsa a la millor tasca a l’estranger l’any 2006. També ha rebut el premi Women Together per la seva lluita a favor de la igualtat.

Conversa amb Montserrat Tresserras

Entrevistadora: Montse Martín
Lloc i data: Universitat de Vic, 19 juny de 2008.

Montserrat Tresserras i Dou és nedadora de llarga distància. Nascuda a Olot l’any 1930 fou la primera espanyola a travessar l’estret de Gibraltar l’any 1957 en un temps de 5 hores i 18 minuts. També fou la primera atleta de l’Estat espanyol a travessar el canal de la mànega l’any 1958 i ho aconseguí en 14 hores i 14 minuts.

Ha fet altres travesses importants en el continent sud-americà com nedar des de Santa fe fins a Corranda a Argentina, o des de Concordia a Argentina fins a Colón a Uruguay.