Sant Tornem-hi!!

Una reflexió sobre aquest moment de l’any en què retornem a la feina després del descans i ens disposem a encarar un nou curs

Després del descans estival el qual desitgem que us hagi estat a totes i a tots no només reparador -que d’això es tractava- sinó també agradable i reconfortant -que també d’això es tractava- encetem un nou curs des del nostre blog. I és que des del dia 1 de setembre al CIFE hem reprès també la nostra activitat amb il·lusió, amb empenta i –com aquell que diu- amb el dipòsit ben ple. Perquè novament ens volem posar al costat i al servei de la formació contínua, de la millora professional i del canvi.  Amb les nostres propostes, moltes de les quals ja hem avançat en anteriors entrades, volem sumar, volem acompanyar … volem, en definitiva, que aquest desig de millora i de canvi que tenim les persones es vagi complint mica en mica. En definitiva, doncs, volem créixer plegats.

És temps de dibuixar nous reptes i de reprendre vells projectes

I és que cada setembre, en retornar als nostres llocs de treball, s’obre un moment en forma de temps per projectar nous reptes. Molts d’ells en forma de planificació anual, alguns d’ells fins i tot començats a dibuixar en els darrers compassos del curs anterior un cop aquest ja l’havíem tancat. I també en molts casos reprenem vells projectes que teníem entre mans i que donat el seu recorregut previst ens acompanyaran uns temps més. En aquests, doncs, ja comencem a fer peu, ja ens els hem començat a fer nostres i ens aporten seguretat.  Perquè del que no hi ha dubte és que no comencem del no res, comencem amb tot un seguit de significats compartits que ens allunyen de la vulnerabilitat o de la incertesa, però també amb tot un altre seguit de significats que haurem d’anar construint entre totes i tots, col·lectivament, als nostres llocs de treball. Significats derivats de noves necessitats, de noves realitats, de nous enfocaments, de noves estratègies institucionals, de noves normatives, … I uns i altres significats no només son igual d’importants i cal que estiguin en equilibri –i també en constant revisió-, sinó que uns i altres tenen la seva funció dins la pròpia organització. Perquè els darrers que he esmentat són realment tant importants com els primers, per bé que n ser desconeguts, o encara molt abstractes encara, menys definits, en ocasions confusos, però al mateix temps il·lusionants, són els que ens fan estar vius, són els que com a organització ens fan sortir de la nostra zona de confort i potencien en nosaltres –com a equip- la màxima expressió de la nostra creativitat, imaginació. I també ens fan descobrir la nostra capacitat, com a organització, per a assumir riscos, en definitiva, ens donen a conèixer el límit fins al qual estem disposats a arriscar per a fer realitat un canvi, per petit que sigui, però al cap i a la fi un canvi. Un canvi que ens farà créixer i ens farà –no ho oblidem- treballar millor. Que estiguem disposats a abandonar, a deixar de llast, i estiguem disposats a incorporar, a afegir a la nostra motxilla, malgrat ens suposi esforç, i malgrat que al principi ens generi també inseguretat i ens obrim a nous camins depèn només de nosaltres, col·lectivament.

Intel·ligència col·lectiva

Aquest estiu entre les diverses lectures que feia, les unes escollides les altres caigudes a les mans, moltes d’elles en forma d’articles d’opinió extrets de la premsa estival, n’hi havia una que ens parlava de la intel·ligència de grup, de la intel·ligència col·lectiva, la qual ens deixava molt clar que aquesta es caracteritzava per l’existència d’una més gran sensibilitat social dins l’organització –digueu-n’hi empatia-, una més gran col·laboració –avui dia en les més diverses modalitats i en cap cas només presencial- i per damunt de tot una distribució equitativa de les intervencions dels integrants del grup –de tots i cadascun d’ells-. Penso que aquesta síntesi que n’he fet recull ben bé el propòsit del que hem volgut tractar en aquesta nova entrada al nostre blog.

Vagi doncs a mode de bons desitjos per al nou curs, temporada, cicle o període laboral que totes i tots hem començat, cadascú des de la nostra posició i mirada, sapiguem fer realitat aquesta intel·ligència col·lectiva de què parlava. Una intel·ligència col·lectiva en què el tot és més que la suma de les parts, en què cada persona, cada opinió, cada mirada és interessant i construeix. Una intel·ligència col·lectiva que parteix del reconeixement de l’altre i de la pròpia honestedat a l’hora d’admetre allò que sabem i allò que no sabem, i a reconèixer allò que hem d’aprendre, o fins i tot desaprendre. Una intel·ligència col·lectiva on tu m’aportes i jo t’aporto i on entre tots plegats aportem perquè l’organització, també la institució escolar i acadèmica, assoleixi amb millors garanties els seus propòsits educatius i formatius.

Som-hi?

Que tinguem un molt bon curs 2016-2017!

Si us interessa saber més coses sobre la intel·ligència col·lectiva podeu clicar l’enllaç de més avall:

https://plus.google.com/114651319291715911902/posts/W8gh1jc5CWi