Des del CIFE us volem recomanar  una lectura imprescindible per a docents, formadors, famílies i qualsevol persona interessada en l’educació.

Les professores i doctores Sònia Esteve i Isabel Sellas, del Departament de Didàctica de les Arts i les Ciències de la UVic-UCC, signen un article que convida a la reflexió profunda. Amb rigor i compromís educatiu, plantegen 14 reptes per repensar l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques a totes les etapes: des d’infantil fins a l’ESO.

En aquest article, publicat a Catorze.cat—una revista cultural digital que connecta pensament, educació i emoció— reflexionen sobre la necessitat urgent de transformar l’ensenyament de les matemàtiques a les escoles. D’entrada posen de manifest com les últimes dades de l’informe PISA tornen a posar sobre la taula una realitat preocupant: l’alumnat de secundària ha perdut més d’un curs escolar en competències matemàtiques. I no només això, sinó que la bretxa entre els alumnes amb millors i pitjors resultats s’eixampla, i el percentatge d’alumnes amb rendiment alt disminueix. Què està passant? Estem ensenyant com cal? Ens hem desviat de l’objectiu d’ajudar els infants a comprendre les matemàtiques de debò?

A tall de resum, els 14 reptes que descriuen són:

  1. Donar sentit a les matemàtiques escolars. Les matemàtiques han de connectar amb la realitat dels alumnes, afavorint la comprensió i la utilitat pràctica, evitant un ensenyament descontextualitzat i merament mecànic.

  2. Promoure una mirada inclusiva. Cal tenir en compte la diversitat a l’aula i oferir múltiples formes de representació, participació i acció perquè tot l’alumnat pugui accedir al coneixement matemàtic.

  3. Establir una mirada crítica envers els resultats de les proves estandarditzades. No cal centrar-se només en les puntuacions, sinó reflexionar sobre quins aprenentatges són significatius i com es poden millorar les pràctiques docents a partir d’aquests resultats.

  4. Desenvolupar la competència matemàtica de l’alumnat. L’ensenyament ha de fomentar el raonament, la comunicació de les idees matemàtiques i el treball col·lectiu. No es tracta només de repetir procediments coneguts, sinó d’explorar, justificar i argumentar.

  5. Considerar la resolució de problemes com a procés central. La resolució de problemes ha de ser l’eix vertebrador de les matemàtiques a l’aula. Això permet aplicar coneixements i desenvolupar habilitats de pensament crític i reflexiu.

  6. Repensar el paper de les activitats, jocs, reptes i materials. Cal evitar activitats repetitives i sense sentit, i apostar per activitats significatives, espaiades i que impliquin activament l’alumne en el procés cognitiu i reflexiu.

  7. Fomentar unes matemàtiques relacionals. És essencial que els alumnes entenguin el “per què” de les matemàtiques i no només el “com”. Cal promoure una comprensió profunda dels conceptes, i no només la seva aplicació mecànica.

  8. Prioritzar l’avaluació centrada en el procés. L’avaluació ha de ser formativa i contínua, orientada a entendre com aprèn l’alumnat, identificar errors, i adaptar les estratègies d’ensenyament.

  9. Posar en valor la formació inicial i permanent del professorat. El docent ha de tenir un coneixement didàctic i matemàtic profund, capaç d’anticipar errors, adaptar-se a la diversitat i dissenyar bones activitats. Això requereix una formació contínua basada en recerca.

  10. Millorar la formació matemàtica dels estudiants de mestre. El nombre d’hores i el contingut de les assignatures de matemàtiques en els graus de mestre són insuficients. Cal augmentar-ne el pes i assegurar que la formació estigui orientada a la pràctica i fonamentada en la recerca.

  11. Fomentar la relació escola-universitat. És fonamental que hi hagi una col·laboració real i constant entre universitats i escoles per enriquir l’ensenyament de les matemàtiques. Projectes com EU, TFEI o MID són exemples d’aquesta sinergia positiva.

  12. Potenciar la formació dels adults. Els adults també han de tenir accés a una formació matemàtica de qualitat, ja que les competències matemàtiques són necessàries per a la vida quotidiana i la presa de decisions informades. Cal enfortir les escoles d’adults i connectar-les amb la universitat.

  13. Fomentar les vocacions científiques. S’han de promoure iniciatives STEM des de ben petits, especialment en les nenes, per evitar la bretxa de gènere i garantir que les carreres científiques siguin una opció real per a tothom.

  14. Aplicar polítiques educatives fonamentades en recerca. És imprescindible impulsar polítiques que responguin a les necessitats detectades i que donin suport a projectes d’innovació, proporcionant recursos i temps al professorat per planificar, coordinar-se i millorar les pràctiques d’ensenyament.

Creiem que aquest article no busca culpables, sinó aportar llum i propostes concretes per construir un ensenyament de les matemàtiques més inclusiu, exigent i significatiu.

Llegiu l’article complet aquí