Centres educatius i docents: el tomàquet no és la solució

En l’article Centres educatius i docents, el tomàquet no és la solució, publicat al Diari de l’Educació el 8 de gener de 2026, Ingrid Mosquera (professora titular de la UNIR, investigadora principal del grup TEKINDI i fundadora de  #CharlasEducativas) reflexiona de manera crítica sobre la pràctica, cada cop més habitual, de publicar imatges i vídeos d’alumnes a les xarxes socials dels centres educatius i del professorat.

L’autora defensa que ni el consentiment familiar ni l’ús de recursos com difuminar cares o tapar-les amb emojis o “tomàquets” resolen el problema de fons: l’exposició innecessària de menors en xarxes socials obertes. Mosquera recorda que els docents i els centres coneixen perfectament els riscos associats a les xarxes (assetjament, bullying, ús indegut d’imatges, impacte en l’autoestima o en la identitat digital), i que, per tant, no poden actuar com si els desconeguessin.

 Un dels punts clau de l’article és la defensa del dret dels infants i adolescents a la seva privadesa i identitat digital, especialment tenint en compte que es tracta de persones en ple desenvolupament emocional i personal. A més, alerta sobre les situacions d’exclusió que poden viure els alumnes les famílies dels quals no signen els permisos, generant sentiments de diferència, incomprensió i malestar emocional.

Mosquera qüestiona també la finalitat real d’aquestes publicacions:

  • Si és per fer publicitat del centre, no és justificable.

  • Si és per compartir pràctiques educatives, existeixen alternatives que no impliquen mostrar ni escoltar menors: explicacions del docent, materials, projectes, simulacions o altres canals més segurs i tancats.

Davant l’argument recurrent que “les famílies ja publiquen fotos” o que “els alumnes ja són a les xarxes”, l’autora és contundent: el fet que altres ho facin malament no legitima que l’escola també ho faci. Al contrari, remarca que el professorat i els centres educatius tenen un compromís ètic i una responsabilitat com a models d’ús responsable de la tecnologia.

L’article conclou amb una crida clara: des de l’àmbit educatiu, cal dir no a l’exposició de menors en xarxes socials obertes. No es tracta de culpabilitzar, sinó d’assumir el privilegi i la responsabilitat de fer-ho bé, avançant amb petits passos cap a una educació més respectuosa amb la seguretat, la privadesa i els drets digitals dels infants i adolescents.

Recomanem:

Des del CIFE, i en relació directa amb aquesta reflexió, recomanem la lectura del llibre Xarxes (Moreno, E. 2024), una obra que aborda aquesta mateixa problemàtica des d’una perspectiva narrativa i propera. És un llibre especialment adequat per ser llegit tant per alumnat de secundària com per professorat i famílies, i permet generar debat i consciència sobre els riscos i l’impacte de les xarxes socials.

La complexitat d’aquest fenomen requereix una mirada compartida i una acció conjunta de l’alumnat, el professorat, les famílies i també els responsables polítics. Només així podrem avançar cap a un ús més crític, ètic i segur de la tecnologia en l’àmbit educatiu.