Els passats dies 13 i 14 de novembre va tenir lloc a la Universitat de Granada la Jornada REDU 2025 que portava per títol “Las Unidades de Formación y Desarrollo Académico: ¿en qué influimos? Análisis de estrategias, programas y prácticas que dejan huella”. En total es van aplegar professionals dels serveis de formació de més de trenta universitats i entre les quals el CIFE, a través del director, Antoni Portell, s’hi va comptar. Al llarg dels dos intensos dies de productiu treball l’objectiu principal va ser analitzar estratègies, programes i pràctiques que tenen una influència constatable i que aspiren a “deixar empremta” a les universitats, i comprendre en profunditat com les Unitats de Desenvolupament Acadèmic despleguen la seva capacitat d’agència, en col·laboració amb el professorat, investigadors i estudiants per influir en els processos d’aprenentatge, ensenyament i polítiques organitzatives. En relació amb aquesta capacitat d’agència es va palesar una vegada darrere l’altra en la importància de l’aliança amb els diferents departaments i com els podem convertir en veritables espais de treball.

Per situar el context de canvi que vivim les universitats en relació amb la formació del professorat i el paper dels desenvolupadors acadèmics (manllevant el terme anglosaxó que va més enllà del d’unitats de formació) es va centrar la mirada en els canvis de tendència o transicions dins d’aquestes unitats. D’aquesta manera, es va parlar de posar el focus en l’aula a posar-lo en l’entorn d’aprenentatge, de posar el focus en el professor/a a posar-lo en l’equip d’assignatura, de posar el focus en l’ensenyament a posar-lo en l’aprenentatge, d’utilitzar petites tàctiques individuals i aïllades a utilitzar tàctiques àmplies, complexes, integrades, alineades i múltiples. En definitiva, avançar de les tàctiques de canvi a les estratègies de canvi i, en conseqüència, de l’assegurament de la qualitat a la millora de la qualitat.

Ja centrant-nos en la formació i l’acompanyament del professorat en el seu desenvolupament professional es va debatre sobre la necessitat d’acompanyar aquest en el canvi des de concepcions implícites (sovint basades en el record de professors que han tingut) a concepcions complexes (més ajustades i fonamentades). I en aquest sentit es va coincidir en el fet que la formació, per ella mateixa, no produeix el canvi de concepcions en el professorat tot i que pot contribuir-hi, i el que cal és oferir oportunitats diverses en funció del moment en què es troba el professorat. De fet, aquesta és la perspectiva des de la qual la UVic-UCC ha dissenyat el Marc de desenvolupament professional docent (MDPD).

Tornant a la idea de canvi esmentada anteriorment i amb relació al professorat, és de destacar una idea que es va compartir a la jornada quan una de les ponents va afirmar que: “El canvi és un procés que es desenvolupa i es produeix al llarg del temps. La pràctica canvia abans que les creences i es tracta d’una experiència estrictament personal condicionada pel context acadèmic i social dels professors”.

La valoració que en fa el mateix Antoni Portell és molt positiva i en destaca el grau d’alineament amb aquestes tesis per part de la nostra universitat bo i essent conscients, també, que si bé anem en la direcció adequada, és ben cert que tenim camí per recórrer. Un repte que, de manera conjunta, sabrem assolir.