A Catalunya, la interculturalitat ha estat el fonament de les polítiques d’integració, convivència i ciutadania, concebuda com un procés d’adaptació mútua: no només les persones nouvingudes han d’incorporar-se a la societat, sinó que aquesta també ha de transformar-se davant la diversitat.
Tradicionalment, s’ha posat èmfasi
en el reconeixement de la cultura i els valors, però avui és imprescindible que aquesta perspectiva contribueixi a reduir desigualtats i millorar les condicions de vida del conjunt de la població, evitant que la interculturalitat es converteixi en un discurs retòric sense impacte real. Les aules d’acollida continuen sent una eina clau per aprendre la llengua i adaptar-se al sistema educatiu, però la realitat és que Catalunya ja és una societat clarament multicultural, aproximadament el 40% dels infants amb almenys un progenitor nascut fora del país, i amb un percentatge encara més elevat a l’educació infantil i primària.
El repte del sistema educatiu és, per tant, doble: acollir l’alumnat recentment arribat i garantir que la infància amb arrels migratòries assoleixi les competències bàsiques, se senti part del país i tingui accés a les mateixes oportunitats que la resta. Això passa per un procés de culturalització integral, que inclogui la llengua, la història, la cultura i la memòria col·lectiva de Catalunya.
Cal reconèixer que migrants i descendents formen part del país en tots els àmbits i, alhora, desmuntar imaginàries de por o de pèrdua identitària. Només així la interculturalitat deixarà de ser un concepte abstracte i es convertirà en un projecte real de cohesió social, on la diversitat sigui un motor de convivència i no una font d’exclusió.
Més informació, accedeix al següent enllaç
