Recentment, s’han presentat els primers resultats del projecte de recerca “Mesures de resposta educativa a la diversitat (MRED) en les etapes 3-16 a Catalunya”, liderat per la UVic-UCC a través del Grup de Recerca sobre Atenció a la Diversitat (GRAD) i el Grup de Recerca Educativa (GREUV). Les dades obtingudes aporten una mirada crítica i necessària sobre l’estat actual de la inclusió educativa als centres escolars catalans.Una de les dades més rellevants i preocupants, és que un 10 % dels centres educatius de Catalunya encara fa agrupaments per nivells de tot l’alumnat, una pràctica àmpliament qüestionada des de la recerca educativa per la seva naturalesa excloent. Tot i els avenços normatius i discursius cap a l’educació inclusiva, aquests resultats evidencien que el canvi real a les aules encara és lluny de consolidar-se.Pràctiques de suport: entre la inclusió i la segregació.

 

L’estudi, basat en una enquesta a 886 centres educatius, mostra que més d’un terç dels centres continuen aplicant grups de reforç diferenciats, ja sigui per a l’alumnat amb més dificultats (33,6 %) o per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (32,2 %). Només un 11,4 % dels centres afirma no separar mai l’alumnat del seu grup de referència.

Aquestes dades posen de manifest una tensió persistent: les mesures pensades per donar resposta a la diversitat poden esdevenir suports inclusius o, per contra, mecanismes de segregació, en funció de com s’organitzen i s’implementen.
El paper clau de l’organització i la cultura del centre

 

Un dels aspectes més destacats de la recerca és que la tipologia d’agrupaments no depèn exclusivament del grau de complexitat de l’alumnat, sinó també de factors institucionals i pedagògics com ara el projecte educatiu de centre, el lideratge dels equips directius, la formació del professorat o la disponibilitat de recursos.
En aquest sentit, pràctiques com la docència compartida emergeixen com un element clau per avançar cap a entorns més equitatius. El 65,8 % del professorat enquestat afirma que aquesta és una pràctica habitual al seu centre, i l’anàlisi preliminar mostra que els centres que la implementen tenen ràtios d’alumnat més baixes, fet que en facilita el desplegament.
Més recursos… o un ús més inclusiu dels que ja tenim?
La recerca també posa sobre la taula un debat central en el sistema educatiu: la manca de recursos. El professorat percep dèficits tant en recursos humans com en temps i formació. Tanmateix, els investigadors subratllen que el repte no és només disposar de més recursos, sinó repensar com s’utilitzen.
Tal com apunten Jesús Soldevila i Laura Farré, garantir el dret a la inclusió implica una nova organització del treball docent que permeti més temps de coordinació, reflexió i planificació compartida. Els centres que entenen la inclusió com una perspectiva que afecta tot l’alumnat, i no només aquell amb més necessitats, presenten nivells més alts de benestar de l’alumnat.
Un context ple de contradiccions
Finalment, l’estudi evidencia que els centres educatius operen en un marc de directrius polítiques sovint contradictòries: exigències de rendiment, inestabilitat de les plantilles, manca de formació i reducció de perfils professionals no docents. Tot plegat dificulta l’avanç cap a pràctiques realment inclusives, tot i la voluntat i l’esforç dels equips educatius.
Transferència i diàleg amb la comunitat educativa
Els resultats del projecte es van presentar recentment en una jornada celebrada al Campus Vic de la UVic-UCC, que va esdevenir un espai de reflexió compartida entre recerca, pràctica i experiències de vida. La conferència de Cecilia Simón Rueda i la taula rodona “Veus en diàleg” van posar en relleu la importància d’escoltar totes les mirades, acadèmiques, professionals, familiars i de l’alumnat, per avançar cap a una educació més justa.
Des del CIFE, valorem especialment recerques com aquesta, que no només descriuen la realitat educativa, sinó que interpel·len directament la formació, la pràctica docent i les polítiques educatives, contribuint a construir escoles més inclusives, equitatives i compromeses amb el dret a l’educació de tot l’alumnat.