La norma és silenci individual i col·lectiu per l’estigma que arrossega la pròpia malaltia mental, pel pes de la culpa dels entorns familiars i pròxims, per l’etiqueta de “pecat” en la cultura catòlica»

Urgeix un debat social entorn el suïcidi silenciat. La norma és silenci individual i col·lectiu per l’estigma que arrossega la pròpia malaltia mental, pel pes de la culpa dels entorns familiars i pròxims, per l’etiqueta de “pecat” en la cultura catòlica, per la conceptualització de fracàs i per no haver acceptat el suïcidi com a forma de sortida a les crisis personals o com a forma de morir dignament per algunes persones.

També cal replantejar els pros i contres de parlar, amb claredat i rigor, del suïcidi davant el possible efecte contagi; anomenat efecte “Werther” (novel·la Les desventures de Joham de Goethe) o efecte Marilyn Monroe o d’altres figures mediàtiques que al suïcidar-se poden ser mirall dels seus seguidors. Aquest fenomen de mimetisme cal que sigui revisat i més en l’era digital ja que ha contribuït a no tenir idea clara de la magnitud.

Clica al següent enllaç si vols llegir l’article de Marina Geli sobre el suïdici