Article d’opinió de Marina Geli

El Diccionari d’Oxford ha decidit que la paraula que defineix l’any 2016 és post-truth, postveritat o postverisme.

La victòria inesperada i temuda de Donald Trump junt al Brexit han precipitat una decisió que sorgeix per acumulació de fets. Però, en realitat, suposa el reconeixement que, en l’era de la informació global, ens costa destriar la veritat i que la decepció per la política clàssica ens porta al proteccionisme o populisme.

Post-truth es refereix a persones o projectes que s’adrecen exclusivament a emocions individuals i col.lectives amb falsedats o quimeres conegudes pels autors però que connectem lluny de ser competents, solvents.

La mentida és nova? La rumorologia mal intencionada i la difamació per tacticisme la descobreix ara la política? La política retòrica novetat? Els polítics telepredicadors són moderns? No.

«En realitat, suposa el reconeixement que, en l’era de la informació global, ens costa destriar la veritat i que la decepció per la política clàssica ens porta al proteccionisme o populisme»

Accés a l’article complet sobre  Post-truth  publicat a Nació Digital