Article d’opinió de Marina Geli

---

La sentència de la Sala Segona de l’Audiència Provincial de Navarra, del cas “La Manada” fa aflorar el masclisme estructural, els estereotips, els prejudicis i la falta de mirada de gènere que impregna la nostra cultura, que impacta en qualsevol aspecte de la vida, individual i col·lectiva, també als jutges.

L’anàlisi de la condemna ens ha de portar a reflexions de fons. Cal defugir dels populismes, de les solucions de reforma exprés del Codi Penal. Hi ha un divorci entre la justícia i el sentit de la majoria social però el repte de la prevenció de l’abús, de les agressions i de la violència sexual ens afecta a tots i totes. Era una violació i ha quedat com abús sexual i un dels tres magistrats demana l’absolució.

La decisió del tribunal es basa en què la dona no va mostrar resistència, interpretant-se com a sinònim de consentiment i un vot particular suggereix que va ser la víctima la que va provocar les relacions sexuals en grup i violència. La condemna per abús sexual es fonamenta en el prevaliment i els absolen d’agressió, intimidació, delicte contra la intimitat i robatori.

«Estem obligats a fer formació massiva en tots els àmbits en cultura d’igualtat de gènere. Si en tots els àmbits tinguéssim lideratges compartits, 50 a 50, la mirada plural ens ajudaria»

Accés a l’article complet de Marina Geli, “Només sí és sí” (publicat a Nació Digital)