Article d’opinió de Marina Geli
Anem cap a populisme amb líders i estats on la compassió no existeix, malgrat la democràcia? On és el sentit de la responsabilitat humanista del poder? Són les paraules i les accions compulsives el nou tacticisme populista? En l’era del Twitter i Amazon el poder és pur màrqueting?
La Càtedra de Cures Pal·liatives, dirigida pel doctor Gómez-Batiste, de la Universitat de Vic-Central de Catalunya lidera, des de fa dos anys, un projecte internacional de ciutats compassives-cuidadores a Vic i en procés de créixer a Girona, Manresa, Hospitalet, Madrid, Vitòria, Santurce,.. El sentit del projecte és socialitzar, compartir amb la comunitat local el procés de la malaltia crònica avançada i del tram final de la vida.
A Catalunya s’ha anat construint, al llarg de més de trenta anys, un model de cures pal·liatives des del sistema públic de salut que ha intentat acompanyar una mort digne. Però en aquestes darreres dècades la cultura de la mort s’ha anat assimilant a casa nostra, majoritàriament a un fracàs de la ciència. I, malgrat estem immersos en una societat “voyeur” i “Peter Pan” que frivolitza i juga amb la mort, la socialització d’aquesta i sobretot el compromís comunitari del tram final de la vida s’ha afeblit.
«Posem compassió entre les qualitats necessàries per l’exercici dels poders i potser podrem construir “estats” centrats en les persones»
Accés a l’article complet de Marina Geli, “Líders i estats compassius” (publicat a Nació Digital)
Deixa un comentari