El passat 9 de maig de 2024, la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) va acollir l’11a edició de la Jornada d’Actualització sobre les Malalties Infeccioses, un esdeveniment que va comptar amb la col·laboració de l’Institut Català de la Salut (ICS) Catalunya Central, el Consorci Hospitalari de Vic (CHV), la Fundació Althaia i el Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS). Aquesta jornada va reunir experts i professionals del sector sanitari per actualitzar coneixements sobre diverses infeccions emergents i cròniques, així com sobre les línies de recerca més recents.

Una de les intervencions més destacades va ser la del metge i investigador Oriol Mitjà, qui va abordar les malalties de transmissió sexual (ITS), un tema que actualment és un dels més preocupants en salut pública. Mitjà va revelar una tendència alarmant: “Actualment, tenim les xifres més elevades d’ITS des que es van descobrir els antibiòtics”, va afirmar, ressaltant l’increment notable d’aquestes infeccions en els darrers cinc anys. La seva exposició va posar en evidència la necessitat d’intensificar les polítiques de salut pública, la recerca en noves teràpies i la formació en matèria de salut sexual per part dels professionals sanitaris.

Durant la jornada, els participants van debatre sobre la importància d’oferir espais segurs i lliures d’estigmes en les consultes mèdiques, per tal de millorar la detecció i tractament de les ITS. A la taula rodona moderada per la metgessa Encarna Sánchez (ICS), van participar també la metgessa Anna Escalé (ICS), la llevadora Nàyade Crespo (ICS) i l’infermer Víctor Guadalupe (Agència de Salut Pública). Tots ells van coincidir en la necessitat de garantir protocols adequats entre l’atenció primària i l’hospitalària, així com d’incrementar la sensibilització i educació sobre pràctiques sexuals segures.

La jornada va comptar amb altres sessions rellevants, com la dedicada al VIH, amb una taula moderada pel metge Roger Codinachs (EAP Vic Sud), i una sessió sobre infeccions emergents, com l’esquistosomiasi, que va ser abordada per la metgessa Sílvia Roure (ICS). Roure va destacar l’impacte de les infeccions parasitàries en determinades poblacions, especialment en les persones procedents de zones tropicals.

L’últim bloc de la jornada va estar dedicat a la COVID-19 i les seves complicacions persistents. La metgessa Lourdes Mateu, de la Càtedra de Malalties Infeccioses, va explicar com la COVID persistent ha esdevingut una condició limitant per a moltes persones, destacant la necessitat de seguir investigant per millorar la qualitat de vida dels afectats. A la taula rodona, els experts van parlar sobre els avenços en la recerca, el cost econòmic de la malaltia per al sistema sanitari i la importància d’ajustar els protocols diagnòstics per millorar l’atenció a les persones amb símptomes persistents.

Aquestes jornades, com va subratllar Bonaventura Clotet, director de la Càtedra de Malalties Infeccioses i Immunitat, no només serveixen per actualitzar coneixements, sinó també per establir ponts entre la universitat, la recerca i l’atenció assistencial, amb l’objectiu de millorar les estratègies de salut pública i reduir l’impacte de les malalties infeccioses en la població.