El 30 de maig de 2024, més de 70 professionals del sector sanitari i social es van reunir a la UVic per assistir a la presentació de la publicació Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual, editada per la Fundació Granés. Aquest esdeveniment, organitzat per l’entitat Sant Tomàs, va posar de manifest la necessitat d’un canvi de paradigma en l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual (DID) i trastorns de salut mental, destacant la importància de la integració entre els àmbits sanitari i social per millorar la qualitat de vida d’aquest col·lectiu.

Un model basat en l’empoderament i la inclusió

Durant la jornada, es va parlar clarament sobre els reptes que encara afronten les persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns mentals. La psiquiatra Laura Vergés va destacar que, actualment, el 70% de les persones amb DID reben tractament farmacològic, una xifra que ella considera desorbitada i que cal revisar. A més, va subratllar que molts dels problemes de salut d’aquestes persones no es detecten, fet que deteriora la seva qualitat de vida i vulnera els seus drets humans. Vergés va defensar la necessitat de reduir la dependència dels medicaments i explorar alternatives terapèutiques no farmacològiques, com la teràpia cognitiu-conductual i l’estimulació cognitiva.

En aquest context, la publicació recull un conjunt de bones pràctiques i models innovadors que aposten per l’empoderament i la inclusió. Un exemple destacat és el programa Fàcil-IAS, impulsat a Girona, que facilita la coordinació entre els professionals de la salut i els usuaris, potenciant la seva autonomia i facilitant l’atenció a les seves necessitats específiques. Aquest model busca evitar les pràctiques restrictives, com les contencions físiques i l’aïllament, que sovint es fan servir en entorns hospitalaris i que poden ser perjudicials per a la salut mental dels pacients.

Bones pràctiques en l’atenció sanitària i social

Aquesta presentació també va ser l’ocasió per compartir exemples de bones pràctiques a Osona que han millorat l’atenció a les persones amb DID i trastorns mentals. Un cas destacat va ser el de la residència Riudeperes, on una metgessa de l’EAP visita el centre dues vegades per setmana per atendre els residents, facilitant el seguiment de les persones amb necessitats mèdiques i evitant desplaçaments innecessaris a l’atenció primària. Segons Anna Ribas, metgessa de l’EAP de Santa Eugènia de Berga, aquest model és un exemple d’“integració social i sanitària”, ja que permet donar resposta a l’envelliment prematur i la cronicitat de les persones residents.

D’altra banda, la responsable de la residència Mas Vella Terra de Gurb, Meritxell Costa, va explicar com el seu model d’atenció basada en l’observació de l’entorn ha permès reduir les pràctiques de contenció física i l’aïllament, millorant l’atenció i el benestar dels residents. Aquest enfocament permet una millor identificació de les causes dels trastorns de conducta, creant un entorn més respectuós i positiu per a les persones amb discapacitat intel·lectual.

El repte de la integració sectorial

Josefina Ramírez, coordinadora territorial del Departament de Drets Socials a la Catalunya Central, va tancar la jornada recordant que el sector sanitari i social encara tenen un gran repte per endavant. Va subratllar que treballs com els presentats durant la jornada són fonamentals per repensar l’atenció a la discapacitat intel·lectual i la salut mental a través de l’empoderament de les persones ateses. Aquest empoderament és una de les claus per aconseguir una atenció més digna, respectuosa i eficaç.

L’acte va reunir un gran nombre de professionals i institucions de la comarca, incloent-hi la directora de Salut Mental de l’Hospital Universitari de Vic, Iluminada Corripio, i la cap del servei SESM-DI IAS, Aida Palacín. Aquestes col·laboracions són imprescindibles per a la creació d’un model integrat i transversal que abasti tant la salut física com la mental de les persones amb discapacitat intel·lectual, amb l’objectiu de garantir una atenció de qualitat i dignitat per a aquest col·lectiu vulnerabilitzat.

Cap a una atenció integradora i inclusiva

Les reflexions i experiències compartides a la jornada assenyalen que la clau per millorar l’atenció a la salut mental i la discapacitat intel·lectual resideix en una integració real i efectiva entre els àmbits sanitari i social. Cal seguir avançant cap a un model que prioritzi l’empoderament de les persones i que se centri en les seves necessitats individuals, promovent la seva autonomia i inclusió plena en la societat. Aquest canvi de paradigma és essencial per garantir que ningú quedi al marge de l’atenció que mereix, ni en el sector sanitari, ni en el social, ni en l’acadèmic.