Article d’opinió de Marina Geli

L’epidèmia de la Covid-19 ha posat el món davant del mirall. La prova definitiva que la globalització existeix i que arriba a la vida quotidiana.  Estem davant d’una crisi sanitària global i no d’una guerra. La confiança amb la comunitat científica, la xarxa assistencial sanitària i la societat civil  responsable ens portarà a superar la crisi. En alertes, emergències de salut pública sempre l’autoritat ha de ser científica, de salut, sense delegació, i, a partir d’ací, polítiques intersectorials, a tots els nivells de les administracions.

A la meva vida professional he viscut, en primera persona, dues grans pandèmies: la SIDA i la pandèmia de la grip nova (H1N1) del 2009. El virus del VIH/SIDA existia a zones de l’Àfrica central com epidèmies locals des de feia anys però el món no pren consciència del fenomen i de la seva gravetat fins a la seva globalització.  L’experiència professional com a metgessa va ser molt dura: incerteses, por al contagi, acompanyar a la mort a tantes persones i, alhora, va canviar la meva visió davant la vida i el sistema sanitari. La lliçó clara:  curar, cuidar i prevenir. No oblidem que hi ha geografies i malalties invisibles, endèmiques a moltes poblacions sense recursos econòmics ni sanitaris (malària, tuberculosi, diarrees, pneumònies bacterianes, SIDA, Dengue, PIAN, malnutrició, guerres, maltractaments…).

 

«No té cap sentit centralitzar la gestió de l’assistència sanitària i la compra i distribució des de Madrid; Catalunya gestiona i finança el sistema sanitari des del 1980»

 

Accés a l’article complet de Marina Geli, “Gestió de la crisi sanitària” (publicat a Nació Digital)