Article d’opinió de Marina Geli
La Formació d’Adults ha sigut un element de minimització de les desigualtats educatives i socials al llarg de la història. El perfil de les persones i els continguts han variat però en aquest moment cal potenciar orientat a les necessitats de cada persona i per donar el sentit primogènit de mentoria educativa i social.
En els darrers cents anys els centres de Formació d’Adults han contribuït a l’alfabetització de persones adultes que no van accedir al sistema educatiu formal, a la normalització del català, amb un impacte molt positiu per a les dones. Inicialment en mans de les ordes religiosos i la societat civil fins a principis del segle XX. La Mancomunitat de Catalunya va liderar un impuls a l’educació i a la cultura. La Segona República va intentar fer de la política pública de l’educació per a tothom la seva prioritat. Durant el llarg franquisme la societat civil i els ajuntaments mantenen les escoles d’adults.
«La descentralització local de la formació i la sinergia amb els referents socials, professionals i institucions, és un instrument per la igualtat d’oportunitats i la cohesió»
Deixa un comentari