Article d’opinió de Marina Geli

Empatia, del grec, dins, a l’interior, consciència del patiment d’allò que està succeint. Empatia, participació afectiva de la realitat d’una persona aliena. Ser empàtic és ser capaç de “llegir”, de “sentir” emocionalment a les persones. L’empatia està absent en moltes persones, en molts referents en diversos àmbits. Reivindico l’empatia. Donar valor a l’empatia per humanitzar la vida i les relacions personals.

Molts exemples porten a pensar que l’empatia no està valorada. En són exemples la fredor emocional de Trump envers les persones migrades, la falta d’empatia de Bolsonaro o Vox davant la violència envers les dones, l’assassí de Nova Zelanda compartint a la xarxa la massacre, la distància emocional d’Enric Millo durant el judici envers els presos, molts d’ells, companys de Parlament. També ho és la falta de vincle, de visibilitat humana entorn la migració del Mediterrani, les geografies invisibles de conflictes bèl·lics enquistats, i les crisis humanitàries de molts infants

«Gràcies a referents constants vaig aprendre que l’empatia humanitza les relacions en qualsevol àmbit. També en la política aquesta ajuda a construir consensos»

Accés a l’article complet de Marina Geli, “Empatia” (publicat a Nació Digital)