“Des del 1938, ens ha cridat l’atenció un nombre de nens les característiques dels quals difereixen, de forma tan marcada i única, de tot el descrit fins ara fins al punt que cada cas mereix una consideració detallada de les seves peculiaritats fascinants”. Així començava el primer article del psiquiatre nord-americà Leo Kanner, l’any 1943, en el que s’exposava per primera vegada la descripció inicial de la síndrome autista.

En aquest escrit s’hi descrivien onze casos de nens i nenes que presentaven una “sèrie de característiques essencials comunes”, on l’alteració principal era la “incapacitat per a relacionar-se normalment, des d’un principi, amb persones i situacions”.

Des de llavors, el percentatge de nens a qui se’ls diagnostica autisme creix cada any. El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) s’acostuma a detectar durant els primers tres anys de vida, quan el quadre clínic de la criatura ja queda força definit.

L’experta en autisme Amaia Hervás explica la importància del diagnòstic i la intervenció precoç en els nens amb TEA per ajudar-los amb tractaments molt específics

Accés a l’entrevista complerta a Amaia Hervás publicada a Nació Digital