El grup de recerca en Salut Mental i Innovació Social (SaMIS) que forma part del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS) i de la FCSB de la UVic-UCC,  lidera un projecte de recerca per valorar l’impacte de la participació en programes d’art en persones amb malaltia mental,  en relació al seu benestar i participació social.

L’ equip d’investigadors, dirigit pel Dr. Salvador Simó, està format per psiquiatres, terapeutes ocupacionals, i educadors de l’Hospital de la Paz i del Centre de Salut Mental de la Latina i del Museo Thyssen Bornemisza de Madrid.

El projecte es desenvolupa de maig a desembre de 2017, i dona continuïtat al projecte que ja va liderar el SaMIS al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el primer semestre de 2016.

El projecte de recerca amb el CCCB es va desenvolupar des d’una metodologia mixta de la recerca desenvolupada, si bé es va privilegiar la dimensió qualitativa des d’un paradigma hermenèutic. En l’àmbit quantitatiu s’ha utilitzat l’escala Non Pharmacological Therapy. En l’àmbit qualitatiu es van desenvolupar grups focals, un qüestionari i diaris de camp basats en l’observació participativa durant les visites. En la recerca han participat les persones amb Alzheimer, els seus acompanyants i familiars així com les educadores del CCCB.

La recerca mostra que el programa ha tingut un impacte positiu en el benestar cognitiu i emocional dels participants, així com en la dimensió de participació social. Destaquen dimensions com l’evocació de records, el gaudir de la novetat, o la participació que trenca amb una situació d’aïllament i exclusió. Es verifica un impacte igualment positiu del programa en els cuidadors, familiars, educadors i en la mateixa institució, en el marc d’un moviment de les institucions de cultura i els museus cap a la inclusió. La cultura és un poderós instrument per al benestar i la participació social de les persones amb Alzheimer.

Es va utilitzar l’escala NPT-ÉS en la seva versió espanyola. Es van analitzar 5 visites al museu, amb un total de 41 usuaris. La participació dels usuaris va ser del 87,8% d’usuaris. El 90,2% dels participants van mostrar satisfacció i van gaudir durant el desenvolupament de l’activitat. No va haver-hi usuaris que mostressin no gaudir de l’activitat. El 85,4% no va mostrar indicis de malestar. Únicament 2 usuaris van manifestar algun tipus de malestar en algun moment de la visita. Cal destacar que aquestes manifestacions van ser puntuals i van estar relacionades amb algun trastorn conductual associat. Del total d’usuaris, un 87,8% es va relacionar amb els seus companys i acompanyants, ja anés comentant les obres que estaven observant o bé relacionant amb records que ells tenien. La gran majoria d’usuaris es va relacionar amb les educadores i amb els cuidadors. La relació entre iguals no va ser tan freqüent, encara que sí es van observar converses entre ells. No va haver-hi cap usuari que s’agités o mostrés rebuig davant l’activitat. La recerca mostra que el programa ha tingut un impacte positiu en el benestar cognitiu i emocional dels participants, així com en la dimensió de participació social. Destaquen dimensions com l’evocació de records, el gaudir de la novetat, o la participació que trenca amb una situació d’aïllament i exclusió. Es verifica un impacte igualment positiu del programa en els cuidadors, familiars, educadors i en la mateixa institució, en el marc d’un moviment de les institucions de cultura i els museus cap a la inclusió. La cultura és un poderós instrument per al benestar i la participació social de les persones amb Alzheimer.

El  SaMIS liderarà un nou projecte a l’ Auditori de Catalunya el proper setembre.

El CESS i la FCSB s’estan convertint en referents sobre l’impacte de l’art i la cultura per la salut i la inclusió social.