Article d’opinió de Marina Geli

Les crisis individuals i col·lectives ens posen a tots davant del mirall, ens despullen d’allò que no és essencial. La pandèmia del coronavirus, en tres mesos, ha explicitat les fortaleses i febleses, les amenaces i les oportunitats a escala mundial i local, a escala de cada persona i de cada comunitat. Tornem a posar en orde els valors i les prioritats. Són cura d’humilitat i de saber-nos fràgil. També ens reclama implicació ciutadana.

La supèrbia d’Occident ha fet que infravaloréssim durant els primers dos mesos de l’any, el risc de pandèmia i l’afectació de la Covid-19; ens sentíem superiors, forts, amb sistemes sanitaris potents i en el fons, igual que en l’epidèmia de la Xina de la SARS (2002) pensàvem que no arribaria i si arribava que generaria afectació mínima.

«Volem tornar a estar com abans de la pandèmia o serem capaços d’aprendre d’ella, de ser reformistes i fer canvis estructurals?»

Accés a l’article complet de Marina Geli, “Covid-19: avui és demà” (publicat a Nació Digital)