Article d’opinió de Marina Geli

---

El recent atemptat, reivindicat per Estat Islàmic, a Barcelona i a Cambrils, ha tornat a posar al descobert les grandeses de Catalunya i, alhora, ens ha posat davant del mirall, per decidir el compromís renovat, crític, individual i col·lectiu en la prevenció del terrorisme gihadista. De la ciutat de Barcelona del “No a la Guerra” del 2003, davant la invasió d’Iraq, a la del focus del terrorisme de Daesh, la que s’expressa amb “No tinc por”. Terrorisme global, dins els propis estats islàmics, o a Europa o als Estats Units. La tria de Barcelona en el màxim pic turístic dóna una dimensió global al fet, coincidint amb la pèrdua de Mossul.

La ciutat pren novament el pols de Catalunya davant del món. La Catalunya expressada com a ciutat a Barcelona, defensant diàleg en l’assassinat per ETA d’Ernest Lluch (2000) o expressant el suport als refugiats, en silenci cívic. La Barcelona que connecta amb els valors, amb els sentiments de majories i s’expressa multitudinàriament, amb discreció, però amb la força dels corrents de fons. Des d’aquell 1976, pocs mesos desprès de la mort del dictador Franco, quan reclamava l’amnistia dels presos polítics, i en cada 11 de setembre, massivament des del 2012 (arribant a quasi dos milions).

 «Ara caldrà, doncs, que cadascú de nosaltres sigui agent de llibertat, de prevenció de la por, de l’estigma, de la violència i del terrorisme també gihadista»

Accés a l’article complet de Marina Geli, ”Compromís amb la llibertat” (publicat a Nació Digital)