Article d’opinió de Marina Geli
La política necessita trobar un instrument que permeti crear espais de diàleg per arribar a acords que beneficiïn el bé comú. La humanitat, la veritat i el coneixement poden ser aquesta plaça comuna que pot propiciar els camins.
El tacticisme instal·lat a la política de partits i dels líders conjuntament a la complicitat de poders, explícits o implícits, locals o globals, està portant feblesa a la democràcia. Les societats i parlaments són més plurals I la capacitat de pactes útils en molts temes de fons o sectorials és poc freqüent. Els acords sòlids en base a coneixement contrastat cotitzen poc i, per tant, l’interès partidari i mediàtic a curt termini està convertint les cambres parlamentàries en titulars, tuits o platós de televisió.
L’oposició de l’ús del català com a llengua vehicular és un exemple de com el tacticisme per aconseguir vots nega, falseja una realitat clara i diàfana. Més enllà dels drets dels pobles a guardar la llengua pròpia, especialment les minoritàries. La realitat catalana explica que el castellà ni està en regressió ni amenaçat.
«La llengua només és un problema quan el castellà s’imposà en les dictadures o per tacticismes lerrouxistes»
Deixa un comentari