El gènere i la salut van centrar la 4a edició de la conferència internacional “Storytelling revisited”, que es va fer aquest dimecres 24 de novembre a la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia (FETEP) de la UVic-UCC. La jornada, organitzada pels grups de recerca de la UVic-UCC GETLIHC, GRELL, TEXLICO, TRACTE, GRAC, EMPREN i SaMIS, va esdevenir un fòrum en el qual el personal investigador va aprofundir en l’anàlisi de l’impacte de la narració en el gènere i en la salut. La inauguració de la conferència va anar a càrrec d’Eduard Ramírez, degà de la FETEP.

Mikkel Hogsbro, de la University College de Copenhaguen, va presentar “Els potencials didàctics de la narració creativa i l’aprenentatge lúdic en l’educació de les professions del benestar”. El ponent va explicar com en l’actualitat l’educació està creant nous valors i innovant, i va referir-se a la importància de l’aprenentatge lúdic a partir d’activitats experimentals i didàctiques que permetin ser més creatiu. A continuació es va donar pas a una conversa entre metgesses, protagonitzada per la Dra. Carme Valls, endocrinòloga i especialista en salut femenina, i la Dra. Marina Geli, directora general de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut, entitat titular de la Facultat de Medicina, i coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS) de la UVic-UCC. Totes dues van destacar la importància de sistematitzar la perspectiva de gènere tenint en compte la diferència entre homes i dones, especialment en el sector de la salut. El vídeo de la seva xerrada es pot consultar en aquest enllaç.

Albert Armisent, professor de la UVic-UCC, va ser l’encarregat de presentar “L’ús de la narració per part de les fundacions per construir una comunitat digital. Diferències de gènere des de la Fundació del Barça”. Armisent va fer una interessant anàlisi de diverses campanyes d’èxit realitzades per la fundació blaugrana des del punt de vista de la perspectiva de gènere. El professor Christian Ameseder, de la University of Applied Sciences Burgenland (Àustria) va presentar “La influència de la narració en l’interès pels nous missatges de salut”, xerrada en la qual va explicar com la narració permet als professionals de la salut crear nous missatges de manera més creativa. A continuació, Carme Mangiron, professora de la UAB, va fer la seva presentació titulada “Obrint el camí cap al gènere i la inclusió social als videojocs”, on va explicar com els temes de gènere, inclusió social i accessibilitat intervenen als videojocs i la seva indústria. Segons ella, aquest entreteniment ha de respectar i ser accessible a tothom.

La importància de la narrativa en les malalties

Entre els ponents al congrés també hi va participar Lucia Celesti i Orsola Gawronsky, de l’Ospedale Pediatrico Bambino Gesù de Roma (Itàlia), les quals van presentar el projecte “El relat com a eina terapèutica: l’experiència de l’Hospital Infantil Bambino Gesú”, i Renzo Moncini, de la Sapienza University de Roma (Itàlia), que va parlar de “La dimensió narrativa dels informes de casos mèdics”. Per la seva part, Roberta Ghedina i Luz Adriana, de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic-UCC, van oferir la xerrada “Narració de contes en Fisioteràpia per a la comprensió i millora de les possibilitats terapèutiques”. En la seva exposició Ghedina va explicar com s’aplica la narració a la Fisioteràpia i va comparar la medicina basada en l’evidència amb la medicina basada en la narrativa.

La conferència internacional “Storytelling Revisited: Gender and Health” es va allargar durant tota la jornada amb la presentació d’experiències i ponències al voltant del gènere i la salut des de diferents àmbits i en la rellevància del relat com a instrument que ajuda en l’aprenentatge i el maneig de la malaltia aprofitant els ensenyaments que transmeten altres pacients que han passat per la mateixa malaltia. Compartir experiències i explicar històries pot ser un vehicle per promoure un estil de vida saludable. En aquest sentit, la narració de contes facilita el suport a la malaltia, ja que permet al pacient examinar les seves emocions i estratègies de resolució de problemes. Les presentacions van tenir, entre les persones convidades, Caterina Riba, professora de la FETEP, i Barbara de Angelis, de la Roma Tre University (Itàlia). La clausura de la jornada va anar a càrrec de Jordi Collet, vicerector de Recerca i Transferència del Coneixement de la UVic-UCC.