Com cada any (des del 2002), el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i àrea ambiental del Museu del Ter de Manlleu ha dut a terme l’avaluació de l’estat ecològic dels cursos fluvials de la comarca d’Osona. Aquest estudi compta des dels seus inicis amb el suport dels ajuntaments de Vic i Manlleu, i amb la col·laboració del laboratori de Depuradores d’Osona SL a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Vic.
L’any 2020 s’han mostrejat un total de 10 trams fluvials a la primavera i a l’estiu. D’aquests 10 sectors, 4 corresponen al riu Ter als termes municipals de Manlleu, les Masies de Voltregà i Torelló. Els 6 restants pertanyen al torrent del Rimentol i als rius Meder i Gurri al terme municipal de Vic. S’hi han mesurat paràmetres fisicoquímics, el cabal, la qualitat de l’hàbitat fluvial, la qualitat del bosc de ribera i la qualitat biològica de l’aigua fent servir els macroinvertebrats aquàtics (escarabats, sabaters, cuques de capsa, larves de dípters, etc.) com a indicadors biològics de qualitat.
En general, cal destacar una millora de la qualitat per a la majoria dels paràmetres considerats. La qualitat biològica obtinguda a partir de l’estudi dels macroinvertebrats aquàtics augmenta en comparació amb anys anteriors. La majoria de punts mostrejats donen una qualitat bona o molt bona per aquest paràmetre, sobretot als trams de riu més ben conservats, com són el Gurri a la Serra de Senferm (Vic), abans del seu pas pel nucli urbà de Vic, el Meder riu avall de la Guixa i abans de passar pel centre de Vic, i el Ter entre Torelló i les Masies de Voltregà.
Pel que fa a qualitat fisicoquímica i, més concretament, els nutrients (compostos de nitrogen i fòsfor), s’ha observat una millora respecte de l’any 2019, probablement degut a la dilució que han produït les pluges abundoses del 2020, que han fet augmentar els cabals dels rius i rieres d’Osona. Tot i així, encara n’hi ha valors lleugerament elevats al Meder al nucli urbà de Vic, el torrent de Rimentol aigua amunt de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Vic i el Gurri riu avall de l’EDAR i del pont de l’Eix transversal (C-25).
La qualitat del bosc del riu o de ribera es manté estable respecte d’altres anys a bona part dels punts. El curs principal del Ter mostra un bosc amb una qualitat bona o molt bona a la majoria dels trams mostrejats. Els afluents d’àrees més agrícoles o urbanes mantenen la vegetació amb una qualitat intermèdia o mediocre, com és el cas del Gurri a la Serra de Senferm i al polígon industrial Malloles. El punt amb una qualitat pitjor és el Meder al nucli urbà de Vic, on el bosc de ribera és pràcticament nul. D’altra banda, mentre el punt mostrejat del Meder a la Guixa obté valors alts de bona qualitat per aquest paràmetre, es nota un gradient clar d’empitjorament al seu pas per Vic. Tot i així, al tram final, entorn de l’antiga passera de l’adoberia Genís-Antel els resultats milloren relativament gràcies a les actuacions de restauració dutes a terme per l’Ajuntament de Vic. Són un bon exemple a seguir per plantejar actuacions de restauració del bosc de ribera en entorns urbans, que milloren el paisatge i la biodiversitat i alhora serveixen de filtre per a la contaminació difusa (bàsicament nutrients- nitrits, nitrats i fosfats-), que arriba als cursos fluvials provinent dels camps de conreu, que avui dia ha esdevingut un dels impactes més importants de les aigües superficials de la comarca d’Osona.
A tall de resum, la qualitat ecològica de les masses d’aigua, obtinguda a partir d’una valoració conjunta de la qualitat biològica, hidromorfològica i fisicoquímica de cada tram fluvial mostrejat, atorga un molt bon estat ecològic a només 4 dels 10 punts mostrejats una o ambdues estacions de l’any: el Meder aigua avall de la Guixa (Vic) (Te1), tant a la primavera com a l’estiu; el Gurri a Senferm (riu amunt de Vic) a la primavera; el Ter aigua avall de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Manlleu a la primavera; i el Ter a Gallifa/el Sorral (les Masies de Voltregà) a l’estiu.
Els resultats confirmen que cal seguir treballant en l’aplicació de mesures de gestió per millorar la qualitat fisicoquímica i biològica dels punts que no arriben al llindar establert, així com també millorar l’hidromorfologia de la majoria dels cursos fluvials, on el problema de la mala qualitat del bosc de ribera és recurrent any rere any.
Per més informació podeu consultar la memòria d’estat ecològic d’Osona 2020 complerta.
