Des de mitjan s. XX, la població d’anguila europea s’ha reduït a tot el món fins a tenir una presència mínima. Es calcula que els últims 50 anys els efectius d’aquesta espècie tan vulnerable s’han reduït més del 95 %. Les causes principals en són la sobrepesca, la ruptura de la connectivitat ecològica, l’elevada contaminació química de l’aigua (metalls pesants, fàrmacs i plaguicides) i infestacions parasitàries (presència de bacteris, virus i macroparàsits), entre altres. Per avaluar la situació actual de la població d’anguiles a Catalunya i a la Catalunya del Nord, s’ha posat en marxa el projecte “Estat sanitari de les anguiles europees d’estanys i cursos fluvials de la Mediterrània occidental: desenvolupament de mètodes no invasius d’estudi de fonts de contaminació i proposta de mesures de restauració” (AnguillaMed). La recerca està coordinada pel Centre d’Estudis de Rius Mediterranis (CERM) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) —amb seu al Museu del Ter (Manlleu)— i té una durada de tres anys.

El descens alarmant d’anguiles va motivar la implantació d’un reglament europeu (Reg. 1100/2007) per intentar preservar i restaurar la població d’aquest peix a rius, llacunes costaneres, i litoral marí i oceànic. Tot i que el nombre d’exemplars no s’ha recuperat, aquesta legislació va permetre avaluar l’estat de les anguiles i millorar el coneixement d’aquesta espècie. Amb tot, encara falta informació específica relacionada amb els factors locals o regionals que poden influir en l’anguila. Per això, el projecte AnguillaMed pretén analitzar l’estat de salut de les anguiles a diferents ambients aquàtics i, alhora, millorar la gestió i restauració d’aquests hàbitats.

AnguillaMed farà un estudi de camp a dotze llocs seleccionats, que corresponen a diverses masses d’aigua de Catalunya i de la Catalunya del Nord. D’entrada, l’estudi es farà a la demarcació dels Pirineus Orientals (parts baixes dels rius Têt, Tech i Verdouble, i els llacs de Canet-Saint Nazire i Salses – Leucata), a la de Girona (part baixa de la ribera de Llançà, Aiguamolls de l’Alt Empordà i Aiguamolls del Baix Ter) i a la de Barcelona (tram baix dels rius Tordera i Besós i llacunes del Delta del Llobregat). Es considera que tots aquests llocs tenen diferents nivells de pressions antropogèniques (produïdes pels éssers humans).

Estudi de l’estat dels peixos i dels ambients aquàtics

Un aspecte innovador d’aquest projecte és que combina sistemes tradicionals per avaluar l’estat sanitari de les anguiles (com ara l’anàlisi de contaminants a diferents òrgans dels peixos, la dissecció i observació de paràsits interns, etc.), amb sistemes innovadors que no requereixen  el sacrifici d’individus, aspecte essencial per poder fer un seguiment a llarg termini d’aquest peix en perill d’extinció. A partir de la realització de dues campanyes, una la tardor del 2024 i una altra la tardor del 2025, els mètodes que faran servir i avaluaran els investigadors, doncs, se centraran en l’anàlisi de metabòlits i bacteris associats a la mucositat de la pell, l’estrès oxidatiu (a partir de mostres de sang), i la detecció molecular de virus i macroparàsits, entre altres.

Marc Ordeix, director del CERM, comenta que “aquest projecte generarà un grau de coneixement profund de l’estat de l’anguila al nostre entorn, gràcies a la combinació d’experteses d’uns i altres socis, d’una gran vàlua científica, però també farà que es proposin mesures per a la seva conservació de comú acord entre tots els interlocutors del territori (administració, pescadors, ONG, etc.), amb qui es faran reunions regularment al llarg dels tres anys del projecte. Tot plegat, hauria d’afavorir la recuperació de l’anguila i, alhora, la d’altres espècies aquàtiques”.

El projecte AnguillaMed, doncs, també ha de permetre conèixer el nivell de degradació dels ambients o hàbitats aquàtics continentals, llacunes costaneres i cursos fluvials (rius, rieres i torrents), i centrar-se en les causes del declivi de la biodiversitat: l’alteració de la hidromorfologia i la hidrodinàmica (règim hidrològic, connectivitat fluvial i condicions morfològiques), la contaminació difusa, d’origen agrari o industrial, etc. A partir d’aquí, i tenint en compte que l’anguila és una espècie indicadora de la qualitat del medi aquàtic, la intenció és proposar les mesures de restauració més adequades per a aquests hàbitats, d’acord amb els grups d’interès de cada lloc d’estudi. Els resultats de la recerca també s’espera que puguin ser extrapolables a altres regions mediterrànies i europees.

Per desenvolupar aquesta recerca, el CERM de la UVic-UCC té, com a socis, el Centre de Formation et de Recherche sur les Environnements Méditerranéens (CEFREM) de la Universitat de Perpinyà – Via Domitia, l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua – Consejo Superior de Investigaciones Científicas (IDAEA-CSIC) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), amb la participació de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). El projecte, AnguillaMed, amb un pressupost total d’1.641.168,60 euros, està cofinançat en un 65 % per la Unió Europea per mitjà del Programa Interreg VI-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2021-2027), el qual està finançat amb fons FEDER. L’objectiu del POCTEFA és reforçar la integració econòmica i social de la zona fronterera Espanya-França-Andorra.

El pròxim 22 de març tindrà lloc a la seu del CERM de la UVic-UCC, al Museu del Ter (Manlleu), la primera reunió presencial entre els socis del projecte AnguillaMed per definir-ne l’execució.