El Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), vinculat a la UVic-UCC i al Museu del Ter, treballa en la recerca, la divulgació i la restauració dels ecosistemes fluvials. En aquest marc, Núria Sellarès —màster en Ciència i Tecnologia de l’Aigua, llicenciada en Ciències Ambientals i enginyera tècnica agrícola— centra la seva activitat en l’estudi, la restauració i la comunicació dels valors ecològics dels rius i zones humides. Avui l’entrevistem perquè ens expliqui el projecte “Riberes del Ter”, que fa més d’una dècada que es porta a terme.
Quin paper ecològic tenen els boscos de ribera en rius mediterranis com el Ter, el Gurri o el Meder?
Els boscos de ribera són imprescindibles per a la salut dels nostres rius. Funcionen com un filtre natural: retenen sediments, absorbeixen nutrients i ajuden a depurar part de la contaminació que prové d’activitats humanes. També regulen la temperatura de l’aigua, ja que la seva ombra manté l’aigua més fresca, tot afavorint que hi hagi moltes de les espècies que hi viuen, com els peixos o els macroinvertebrats aquàtics.
Els boscos de ribera són un autèntic refugi per a plantes i animals, i actuen com a corredors biològics que faciliten el moviment de la fauna i la dispersió de llavors vegetals. Ajuden a reduir els efectes dels cops de riu frenant la velocitat de l’aigua i disminuint-ne així la força.
Finalment, cal destacar els boscos de ribera pel seu valor paisatgístic que ha sigut des de fa temps font d’inspiració de pintors, poetes i artistes. Aquest atractiu els fa espais ideals també per al passeig, el gaudi i el turisme sostenible.
Explica’ns una mica el projecte “Riberes del Ter”. Quins canvis positius heu observat en els trams en què heu intervingut?
El projecte “Riberes del Ter” va agafar forma l’any 2009 amb la signatura d’un acord entre diferents ajuntaments riberencs del tram mitjà del riu a Osona i el CERM. Des de llavors, s’han dut a terme diversos projectes de restauració fluvial en aquest tram de riu i els seus afluents.
Al llarg d’aquests setze anys s’han implementat accions centrades en l’eliminació d’espècies invasores (com l’acàcia i el negundo), la plantació d’espècies vegetals autòctones, la millora de la connectivitat fluvial, la restauració d’illes fluvials i la reconnexió de braços secundaris. Els seguiments efectuats mostren que aquestes intervencions han suposat un increment significatiu de la biodiversitat i la recuperació d’hàbitats fluvials.
A més d’aportar un recurs valuós per a la investigació, en aquests espais s’han dut a terme nombroses accions d’educació ambiental i de divulgació dels seus valors naturals: tallers i sortides de camp per a públic escolar i general, i creació i renovació d’itineraris ambientals.
En aquest projecte hi participen vuit municipis, set propietaris de finques privades, l’Agència Catalana de l’Aigua i la Generalitat de Catalunya. Té el suport de projectes europeus com l’Interreg Ricover i el Life Alnus, entre d’altres.
Quins reptes us trobeu habitualment en la restauració ecològica d’aquests espais?
Un dels principals reptes en la restauració ecològica dels boscos de ribera és la diversitat d’actors en un mateix àmbit d’actuació i territori. Hi ha diferents nivells d’administració pública, propietaris privats, agricultors, usuaris de l’espai, entitats ambientals… Tots ells amb necessitats, prioritats i ritmes d’acció diferents. Això fa que la coordinació sigui clau, però també complexa. Alinear interessos, acordar accions i trobar solucions compartides sovint és tan important com la part tècnica dels projectes de restauració.
Als rius hi conflueixen molts interessos socioeconòmics diversos (agraris, urbans, recreatius…) que fan que la seva gestió sigui especialment complexa.
Quins són els principals riscos ambientals que amenacen els boscos de ribera a la conca del Ter avui en dia?
El risc ambiental més evident dels boscos de ribera a la conca del Ter és la gran transformació del territori des d’antic: les zones de ribera i planes al·luvials han estat ocupades per camps, granges, infraestructures de tota mena, polígons industrials, i parts de pobles i ciutats. Això n’ha reduït molt la seva amplada i n’ha minvat el valor natural i la biodiversitat, i ha posat en risc (especialment d’inundació) totes aquestes ocupacions humanes. Aquest conjunt d’usos del bosc de ribera des d’antic fa que gairebé no quedin boscos madurs, amb arbres vells i fusta morta.
Actualment, la sequera i el canvi climàtic n’agreugen la situació, amb cabals més variables i temperatures més altes que afecten espècies vegetals molt sensibles, com el vern. A tot això s’hi suma la pressió de les espècies invasores, que es propaguen fàcilment als ecosistemes fluvials i en desplacen les autòctones.
Ara acabeu de signar un conveni amb les Masies de Voltregà. Què suposarà aquest conveni?
Aquest conveni servirà per consolidar la relació establerta amb l’Ajuntament de les Masies de Voltregà al llarg de molts anys de treball conjunt per a la conservació dels ecosistemes naturals, l’educació ambiental i la recerca al seu municipi.
S’ha signat per promoure actuacions de custòdia fluvial, restauració ecològica i educació ambiental al riu Ter, amb l’objectiu de preservar i millorar la qualitat ambiental dels espais fluvials del municipi. L’acord, a més d’intensificar els esforços en la preservació del riu Ter, suposarà un augment de les activitats educatives adreçades als infants i al públic general en aquest entorn natural tan valuós.
Quines línies de treball o recerques futures té previstes el CERM en l’àmbit de la restauració fluvial?
D’entrada, continuarem vetllant per la conservació i restauració de l’àmbit del projecte “Riberes del Ter” combinant-hi la recerca i l’educació ambiental.
També tenim previst continuar treballant en altres àmbits geogràfics, com el tram final del riu Ebre, donant continuïtat al projecte LIFE MIGRATOEBRE de millora de la seva connectivitat fluvial per als peixos, entre d’altres.
