Finalitza el X Congrés Ibèric d’Ictiologia amb el repte d’augmentar la interrelació entre els investigadors i l’administració

Incrementar les sinergies de treball entre el món acadèmic i les administracions públiques és un dels principals reptes que els experts han posat sobre la taula en el X Congrés Ibèric d’Ictiologia, organitzat per la Societat Ibèrica d’Ictiologia (SIBIC), el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) i el grup de recerca en Ecologia Aquàtica de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Tot i que alguns centres i grups de recerca treballen amb projectes aplicats de restauració i avaluació dels hàbitats aquàtics braç a braç amb les administracions, s’ha posat de manifest la necessitat d’una major interacció entre el personal investigador i els ens competents —administracions, gestors, empreses, confederacions hidrogràfiques, etc.—, responsables d’executar les accions de millora. “Com a comunitat científica també tenim el repte d’anar-los a buscar”, comenta Lluís Benejam, investigador del grup de recerca en Ecologia Aquàtica de la UVic-UCC.

“Hi ha molta informació disponible sobre la situació dels peixos continentals i marins, però els qui han d’actuar en general no hi són o bé encara hi són poc”, comenten els experts. Davant del valor que té la ictiologia ibèrica, “és necessari que les administracions actuïn i es posin les piles; la diagnosi està molt aprofundida, però falta acció per part dels gestors, perquè hi ha moltes espècies úniques en risc de desaparició”, explica Benejam.

Anna Sanitjas, directora general de Boscos i Gestió de Medi de la Generalitat de Catalunya, va subratllar en la inauguració del congrés que en els últims anys “els ecosistemes fluvials són els que han perdut més biodiversitat”, motiu pel qual, segons va dir, “necessitem la comunitat científica per prendre bones decisions”.

Espècies invasores i falta de connectivitat fluvial

Amb el lema “Fishes for Future”, el congrés —que s’ha fet del 18 al 21 de juny— ha mostrat que un dels grans problemes a abordar és la creixent presència d’espècies aquàtiques invasores o al·lòctones. Als rius de Catalunya hi ha 32 espècies de peixos autòctones i a la península Ibèrica, 70, mentre que les espècies invasores establertes a Catalunya són com a mínim 24 i a la península Ibèrica, més de 30. En aquest sentit, cal tenir en compte que “el 80 % de les espècies ibèriques són endèmiques, és a dir, que només es troben aquí i no n’hi ha a la resta del món”, explica Marc Ordeix, director del CERM.

Una altra dada a tenir en compte, és que “a Catalunya el 80 % d’espècies autòctones de riu tenen algun problema de conservació i a la península Ibèrica el tenen el 67 %”. Les espècies de mar, per la seva part, tampoc són alienes als problemes de conservació. “Els taurons i les rajades estan patint la sobrepesca i l’escalfament de la temperatura del mar, tant a l’Atlàntic com al Mediterrani”, destaca Ordeix.

Una de les raons que expliquen la creixent presència d’espècies invasores, que apareixen de manera involuntària, és que aquestes aprofiten les alteracions del medi ambient i la mala qualitat fisicoquímica de l’aigua, per exemple, i hi són més resistents. Una altra raó és que la gent vol pescar als rius de Catalunya espècies de peixos de fora, atrets pel que veuen en revistes o documentals.

Entre les qüestions que també s’han tractat en el congrés ha destacat la insuficient connectivitat ecològica dels rius, sobretot a causa d’infraestructures hidràuliques, com ara preses, rescloses, passallisos i bases de pont, entre altres. Aquesta manca de connectivitat suposa un impediment perquè les espècies de peixos no només puguin desplaçar-se lliurement sinó també reproduir-se.

Teresa Ferreria, professora de la Universitat de Lisboa, en la sessió plenària d’obertura del congrés, va exposar els efectes de la pressió antropogènica en els cursos fluvials i la necessitat general que hi ha a gran part d’Europa de restaurar els hàbitats aquàtics. En aquest sentit, va destacar la importància d’assegurar la connectivitat dels rius, ja que “les barreres existents tenen un efecte directe en la pèrdua d’espècies”.

Eines i metodologia de recerca

Entre altres novetats, aquesta edició del congrés ha inclòs temes com ara els peixos d’aigua dolça i marins, i l’aqüicultura. “El sector marí cada vegada va estant més present en els congressos, a diferència de fa uns anys, que no hi era. Hem aconseguit implicar-lo i no parlar només d’aigües continentals”, apunta Ordeix.

Un altre dels aspectes que també ha posat en relleu el X Congrés Ibèric d’Ictiologia són les darreres innovacions tècniques en recerca aquàtica. Una d’elles és, per exemple, l’anàlisi de la biodiversitat partint de l’ADN ambiental. “A partir de restes dels gens que hi ha a l’aigua, i mitjançant el tractament adequat de la mostra, et permet saber quines espècies hi ha en una zona”, explica el director del CERM. Altres tècniques són la telemetria, el marcatge de peixos amb emissors d’ultrasons i els estudis fets a partir del so ambiental, de manera que s’estudia el paisatge sonor de sota el mar o de dins d’un riu per saber l’estat d’aquelles aigües o bé per reconèixer les espècies que hi habiten.

En el congrés, que es clausura aquesta tarda, s’hi han presentat una setantena de comunicacions i hi ha assistit 178 persones, procedents majoritàriament de la península Ibèrica, però també de diversos països d’arreu del món. La pròxima edició d’aquest esdeveniment, de periodicitat biennal, es farà al municipi de Vila Real (Portugal) el 2026.