El gener de 2023 es van identificar un total de 9.344 ocells aquàtics hivernants entre el Ripollès, Osona i la Selva, amb la participació de diverses entitats i 48 voluntaris

El Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – UVic – UCC, que alhora és l’àrea ambiental del Museu del Ter, coordina el cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Alt Ter, que abraça les comarques del Ripollès, Osona i una part de la Selva, fins a l’embassament del Pasteral. Es tracta d’una iniciativa de voluntariat, on participen membres del Grup d’Estudi i Defensa de la Natura del Ripollès, el Grup d’Anellament de Calldetenes – Osona, el Grup de Naturalistes d’Osona (ICHN – IEC) i el mateix Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis. El cens consisteix en un recorregut matinal a la vora del riu, en grups, amb el propòsit de comptabilitzar tots els ocells que s’hi puguin identificar així com altres animals, inclosos els seus rastres. Paral·lelament a cada recorregut, al capvespre es fan censos específics de les jóques o dormidors de bernats pescaires i afins (ardèids), corbs marins i gavians (làrids) presents als diversos sectors. Aquesta informació es complementa amb dades meteorològiques: temperatura, presència de glaç, boira, estat del cel i nivell de l’aigua als pantans.

Aquest cens, que es porta a terme anualment cada mes de gener des de l’any 1989, el 2023 es va fer el dissabte 14 de gener i hi van participar 48 voluntaris repartits en 8 trams al llarg de 100 km de riu. També es van visitar jóques (on s‘apleguen per dormir) de corb marins, ardeids i gavians i altres punts d’aigua estratègics de la comarca on s’hi ha detectat espècies hivernants destacables. Entre els recorreguts i les jóques, es van arribar a comptabilitzar un total de 9.344 ocells.

El gavià argentat segueix essent molt abundant, sobretot a Osona. De dia, es poden veure alimentant-se en grans grups als camps, sobretot si són acabats de femar. S’acostumen a aplegar per anar a dormir a  la jóca principal, situada actualment a les teulades d’una gran nau industrial de Roda de Ter. Tot i que també s’han observat gavians argentats als diversos trams del riu Ter, pel total del cens, només s’han comptabilitzat els de la jóca: un total de 1.020, acompanyats de 7 gavians foscos.

L’ànec collverd, que l’any 2020 va mostrar una forta davallada poblacional ha anat recuperant el volum poblacional i l’any 2023 s’han comptat 1.357 individus. Les dades de 2022 i 2023, per tant, mostren una recuperació del poblament d’aquesta espècie en aquests trams.

D’altra banda, diverses espècies d’ardeids, com el martinet blanc (Egretta garzetta) -1 exemplar-, el bernat pescaire (Ardea cinerea) -126-, l’agró blanc (Casmerodius albus) -10- i l’esplugabous (Bubulcus ibis) –105-, amb abundàncies desiguals, també són molt importants com a hivernants a l’Alt Ter. Així mateix, la merla d’aigua mostra una tendència a l’alça, interessant perquè, d’acord amb diversos estudis, es tracta d’un bon bioindicador de la qualitat del riu. El 2023 s’han detectat 69 merles d’aigua, una mica per sota dels 80 de l’any 2022 però encara per damunt dels valors registrats anys anteriors.

Totes aquestes dades recollides s’agrupen amb les de tots els altres censos que es porten a terme simultàniament a Catalunya i a tot Europa. La coordinació del cens del conjunt de Catalunya va a càrrec del Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya.

Podeu consultar l’informe sencer del 2023 aquí