• La memòria de l’estat ecològic dels rius d’Osona, que elabora anualment el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la UVic-UCC i àrea ambiental del Museu del Ter, destaca una disminució de la qualitat biològica i fisicoquímica dels trams fluvials de la comarca durant l’any passat
  • S’observa una tendència clara entre dues tipologies de riu: els que transcorren per terrenys forestals (Ges, riera Major i Ter), amb bona o molt bona qualitat, i els que passen per la plana agrícola, urbana i industrial (Rimentol, Gurri i Meder), amb qualitats mediocres o dolentes.
  • Reduir l’ús de l’aigua, aplicar menys adobs als camps i restaurar els boscos de ribera són les assignatures pendents

La sequera intensa i sostinguda del 2021, causant de la reducció de cabals de rius i rieres, va posar de relleu la mala qualitat d’alguns dels cursos fluvials de la comarca d’Osona. La capacitat de dilució dels contaminants de l’aigua (directes i difusos) es va veure afectada així com també es va notar un increment de concentració de nutrients a l’aigua (nitrats, nitrits i fosfats) en cursos fluvials com el torrent del Rimentol, el Gurri i el Meder. Així ho constata la memòria de l’avaluació de l’estat ecològic dels cursos fluvials de la comarca d’Osona del 2021  que acaba de fer pública el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i àrea ambiental del Museu del Ter de Manlleu, coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua, que es commemora el proper dimarts 22 de març.

La qualitat general de l’aigua es va veure afectada i la majoria dels paràmetres estudiats van empitjorar a la majoria d’estacions on es van fer mostreigs. La qualitat biològica, obtinguda a partir de l’estudi dels macroinvertebrats aquàtics, es va reduir significativament en comparació amb anys anteriors a causa de la reducció de cabals. Això no obstant, els paràmetres fisicoquímics dels cursos fluvials d’Osona mostren una diferència clara entre dues tipologies de rius. Els punts que circulen per àrees més forestals (riu Ges, riera Major i riu Ter) mostren qualitats bones o molt bones a la majoria de paràmetres mentre els rius que circulen per terrenys agrícoles, industrials i urbans (torrent del Rimentol, riu Gurri i riu Meder) mostren qualitats entre mediocres i dolentes.

A l’estiu del 2021, juntament amb la disminució del cabal a tots els rius d’Osona, es va observar un retrocés molt significatiu de la concentració d’oxigen dissolt a l’aigua. En canvi, la concentració de nutrients (compostos de nitrogen i fòsfor) va augmentar tant a la primavera com, sobretot, a l’estiu. En aquest aspecte també hi va haver diferències significatives entre els dos tipus de rius analitzats.

A banda de mesurar paràmetres fisicoquímics, el cabal, la qualitat de l’hàbitat fluvial, i la qualitat biològica de l’aigua fent servir els macroinvertebrats aquàtics (escarabats, sabaters, cuques de capsa, etc.) com a indicadors biològics de qualitat, també es va mesurar la qualitat del bosc de ribera. Aquesta última es manté de manera molt similar a la dels anys anteriors. El bosc de riu, que acull biodiversitat i serveix de filtre de la contaminació difusa que ve dels camps de conreu -un dels impactes més importants de les aigües superficials d’Osona- manté a tots els punts de mostreig el mateix rang de qualitat que l’any 2020, amb categories intermèdia-bones a la majoria de trams estudiats.

Les assignatures pendents

La sequera del 2021 i l’escenari de canvi global en el qual estem immersos posen de manifest que, en moments d’escassedat d’aigua, els rius i rieres d’Osona, que ja disposen de manera natural d’un cabal reduït, veuen la seva qualitat molt afectada per la contaminació, directa o difusa. Per això caldria treballar en la reducció de l’ús de l’aigua, domèstic, industrial i agrari, incloent-hi els salts hidroelèctrics.

Un altre repte pendent és implementar mesures de gestió forestal que adaptessin la coberta vegetal del conjunt de la conca per incrementar el flux d’aigua a rius i rieres, fet que també hauria d’aconseguir una major resiliència davant dels incendis forestals. Finalment, el tercer aspecte a tenir en compte és que cal seguir treballant per millorar la qualitat fisicoquímica i biològica dels punts que no arriben al llindar establert, així com també millorar la mala qualitat del bosc de ribera a molts punts, aspecte recurrent any rere any. Una aplicació menor d’adobs als camps, el canvi dels barems d’abocament de les depuradores a l’estiu i en períodes de sequera, i la restauració els boscos de ribera són, doncs, les principals assignatures pendents als rius d’Osona.

Tretze trams fluvials mostrejats, tres de nous

L’any 2021 es van mostrejar un total de 13 trams fluvials a la primavera i a l’estiu: el riu Ter als termes municipals de Manlleu, les Masies de Voltregà i Torelló, el torrent del Rimentol, els rius Meder i Gurri als termes municipals de Vic i Gurb, la riera Major a Viladrau i el riu Ges a Sant Pere de Torelló. L’estudi ha continuat comptant amb el suport, mantingut des del  2002, dels Ajuntaments de Vic i de Manlleu, i la col·laboració del laboratori de Depuradores d’Osona, SL a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Vic. Aquest any s’hi han afegit 3 punts nous: 2 a càrrec de Liquats Vegetals, SA i un d’Aigües de Vic, SA.

Els indicadors i els resultats complerts de la memòria es poden consultar a l’Estat ecològic d’Osona 2021