L’Aula Magna ha acollit, aquest dijous, el col·loqui xerrada “Violència sexual contra menors a la cultura i a l’esport”, l’acte amb el qual la UVic commemora el 25N, dia internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. La sessió ha comptat amb la participació d’Albert Llimós, periodista d’investigació, i Goretti Narcís, actriu i una de les persones que va rebre i denunciar abusos en el cas de l’Aula de Teatre de Lleida, i l’ha presentat Montse Martín, professora de la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia (FETEP) i membre del grup de recerca en Esport i Activitat Física (GREAF), que organitzava l’acte juntamet amb la Unitat d’Igualtat. També en el marc de les activitats del 25N, aquest divendres al matí les recepcions dels edificis Torre dels Frares, Miramarges, Casa de Convalescència i Can Baumann de la UVic-UCC repartiran llaços blancs.
Durant el col·loqui, que ha utilitzat el documental El sostre groc com a eix, els ponents han parlat de l’imaginari de l’abús contraposat amb la realitat d’aquest: “L’abusador no sempre és violent; són persones que conviuen amb nosaltres i moltes vegades costa identificar les situacions d’abús quan les vius”, ha explicat Goretti Narcís. La jornada s’ha centrat en els casos d’abusos en la cultura i també en l’esport “perquè els dos àmbits són molt similars; els mecanismes d’abús també tenen dinàmiques que s’assemblen i hi ha unes jerarquies establertes que són molt clares”, ha detallat Llimós.
Les relacions de poder, determinants
El col·loqui ha repassat diversos casos que han tingut ressò en la premsa per explicar la importància de poder tenir referents a l’hora d’identificar l’abús i de poder-lo denunciar. Els exemples també han servit per il·lustrar que les relacions de poder són determinants per establir la dinàmica entre l’abusador i la víctima: “Es produeix l’efecte tarima”, ha comentat Llimós, que ha afegit: “S’admiren les persones que jeràrquicament són superiors, però són aquestes les que han d’establir els límits i tenen la responsabilitat de respectar-los. Quan aquests límits no existeixen o se sobrepassen és quan hi ha situacions d’abús”. Goretti Narcís ha parlat del seu testimoni: “Era un home carismàtic i a qui admirava” i ha afegit que “en aquella època pensava que estava enamorada i no m’adonava de la situació real perquè era jove, no tenia referents”. I ha acabat dient que “no va ser fins al cap dels anys, parlant amb altres persones que també ho havien viscut, que vam veure que allò no era normal”.
En aquest sentit, l’aspecte de la denúncia dels fets pot ser un procés molt difícil emocionalment per a les persones que han patit abusos, tal com afirma Llimós. “Aquestes entrevistes poden ser molt complicades perquè poden ‘revictimitzar’ les persones perquè expliquin els seus casos”, ha dit i ha afegit que “explicar aquesta vivència, encara que sigui en un context de denúncia, reobre ferides”. Goretti Narcís ha explicat la seva experiència, des d’una primera denúncia anònima fins a l’ús del seu nom en els articles de Llimós: “En un primer moment no se’ns va tractar bé; la gent no ens creia i es qüestionava el que es va publicar”. No obstant això, la denúncia va ajudar a visibilitzar el seu cas i uns anys després més persones van explicar que havien patit situacions similars a l’Aula de Teatre de Lleida.
En el transcurs de la taula rodona, els ponents han interpel·lat els estudiants del grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE) presents, ja que són susceptibles d’experimentar aquest tipus de situacions des de diferents punts de vista: primer, com a alumnes, entrenadors i joves que practiquen esports, però també, més endavant, com a futurs entrenadors, esportistes d’elit o professors. “Establir límits a vegades pot ser difícil, especialment amb companys propers o gent a qui admirem”, ha explicat Llimós. “La denúncia no ha de ser el camí de tothom, però tots som responsables d’intentar evitar que es produeixin aquestes situacions quan les identifiquem”, ha dit Goretti, que ha afegit que ella va tenir la sort de comptar amb companyes i un grup de persones amb què donar-se suport i ha conclòs: “Hem de preguntar-nos com podem ser la sort d’altres persones”.
Pots tornar a veure el col·loqui a través de YouTube.
