Sandra Ezquerra i Christel Keller, directora i investigadora respectivament de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures de la UVic-UCC, van participar el 15 de novembre passat al 18è Seminari Ciutats i Persones de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, que va tenir lloc a Barcelona. A l’entorn de la temàtica “Abordar la crisi de les cures: polítiques, treballs i experiència locals”, el seminari va servir com a llançament de l’edició digital del llibre número 37 de la col·lecció Grana de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, en el qual s’analitzen els canvis actuals en l’organització social de les cures amb un èmfasi especial en la dimensió local. Ezquerra i Keller, que van impartir dues ponències del programa, són també coautores del llibre.

La conferència inaugural del seminari va anar a càrrec de Sandra Ezquerra, que va fer una cartografia de la crisi de les cures en l’àmbit català, parlant de polítiques socials, famílies i mercat. En la seva intervenció va fer un recorregut pels canvis demogràfics, socials i polítics en relació a la cura durant els últims vint anys a Catalunya. En aquest escenari, va reflexionar sobre les implicacions d’aquests canvis per a l’organització social de les cures, especialment les de llarga durada.

Pel que fa a Christel Keller, investigadora predoctoral de la càtedra en el marc del programa de doctorat Estudis de Gènere: Cultura, Societat i Polítiques, va impartir la ponència “Polítiques locals per millorar les condicions, el reconeixement i la provisió de cures des d’una perspectiva feminista”. En la seva exposició va analitzar cinc experiències models de bones pràctiques dins del món local que dialoguen alhora amb les perspectives feministes a l’entorn de les polítiques de cura. A partir d’aquí, l’autora va identificar els elements que contribueixen a transformar i qüestionar l’organització social actual de les cures des del territori local.

No és la primera vegada que investigadores de la UVic-UCC participen en aquest seminari. En l’edició anterior Anna Pérez Quintana, Anna Sabata i Víctor Ginesta hi van contribuir-hi amb la seva recerca sobre emprenedoria social femenina.