La Dra. Rosa Guitart Aced, investigadora del grup de recerca Educativa de la UVic-UCC i membre del Grup de Formació en Educació i Gènere del CIFE, ha publicat un nou llibre “Ser nena, ser nen”.

Amb aquesta nova publicació, Rosa Guitart reflexiona sobre com la societat determina què s’espera d’una criatura i força que es compleixi: com ha de ser, què ha de fer, com s’ha de comportar, quins interessos ha de tenir o quins sentiments ha de manifestar. L’autora proposa una educació que proporcioni a cada criatura la possibilitat de construir la seva identitat sexoafectiva, sexual i de gènere sense supeditar-se cegament als condicionants de la seva societat.

> D’on va sorgir la idea d’escriure aquest llibre?

La infància, l’educació i el gènere estan presents en la meva vida personal i professional des de fa molts anys. El llibre ja feia temps que s’estava coent i han coincidit diferents moments personals i editorials que han possibilitat la seva publicació.

> Com s’estructura el llibre?

Vàrem intentar que fos un llibre que a mesura que el vas llegint oferís informació però que, a la vegada, despertés preguntes, fes reflexionar a la lectora. Fa reflexions i planteja dubtes sobre com creixem i què és el que ens fa ser com som, o del paper dels diferents agents en aquest creixement i construcció de la personalitat de cadascuna, per anar a aterrar al paper educatiu de les persones que conviuen amb les criatures. Per a fer el discurs es parteix d’incloure situacions quotidianes amb les que ens podem veure reflectides, així com exemples del que s’indica trets de les diferents realitats que ens envolten.

> A qui va dirigit?

Tal i com s’indica en el llibre, aquest es dirigeix a mares, pares, mestres, educadores o a qualsevol persona que estimi els infants.

> Quins problemes tenim en la manera com entenem l’educació?

Parlar d’educació és complex perquè aquesta abraça molt elements i, sobre tot, és pot entendre de maneres molt diverses. I si en parlem, ens centren en una parcialitat o en una mirada concreta. Des de la meva mirada i centrant-me en infància i gènere, crec que s’ha de plantejar com s’entén a l’infant i quin és el paper de la persona adulta, apostar pels drets de l’infant i el que això demana, fugir de creure que s’ha d’ensinistrar a la criatura, que aquesta ha de ser com nosaltres volem i entendre que la nostra funció és acompanyar-la, ajudar-la a créixer el més autònomament que pugui, oferint-li vivències, experiències, maneres de ser i de fer respectuoses amb si mateixa i amb les altres persones. En quan al gènere, prendre consciència de les desigualtats normalitzades, dels innatismes i determinismes que únicament el que fan és classificar a nenes i nens obligant-los a ser de maneres determinades i restant-les possibilitats de ser i fer diferents. I també adonar-nos dels hàbits propis, de les creences que tenim totes plegades que cal revisar, sense culpabilitzacions però si amb interès per desvetllar-los, i que ens portin a entendre a nenes i nens de maneres més ètiques i justes.

> Quina és la teva proposta de canvi? Des de quina perspectiva planteges la proposta?

Més que oferir una proposta de canvi, el que es pretén es donar informació i discurs que faci replantejar a la lectora el que pensa, creu, fa o veu fer a les altres. I sí que al darrer capítol s’intenta, a partir de recollir el que s’ha vist, focalitzar el que es diu en el paper de la persona adulta, en el desaprendre i construir que ha de dur a terme, en la recerca de vies respectuoses, ètiques i lliures de prejudicis sexistes. La proposta de canvi, en aquest sentit, es centraria en que reflexionem críticament davant tot allò que tenim al davant, que ens plantegem que és una criatura, quins drets té que s’han de complir, com socialment és pressiona per a que sigui d’una manera concreta coaccionant les seves possibilitats d’elecció o, i aquí si que el llibre té intenció, en que ens replantegem quin paper fem les persones adultes en tot això. I la perspectiva de la que parteixo queda explicita en la presentació del llibre: algú amb profund respecte per les criatures que és dona, mare, àvia, educadora i feminista.